Els sindicats agraris valencians clamen contra el ministre Cristóbal Montoro

• El conreu de l’arròs segueix, un any més, fora de les reduccions fiscals del Govern quan té problemes fitosanitaris i de mercat

La La Unió de Llauradors indica que les reduccions fiscals per als agricultors i ramaders de la Comunitat Valenciana publicades en el BOE i que serveixen per a la declaració de la renda d’enguany, són totalment incongruents i creen greuges comparatius entre agricultors segons el seu lloc d’empadronament i cultiu. En el cas de no ser rectificades i esmenades La Unió sol·licitarà que se li declare persona non grata a la Comunitat Valenciana al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Així, el Ministeri d’Hisenda no ha tingut en compte les aportacions del sector agrari valencià i li discrimina tal com està fent amb el finançament autonòmic o el Corredor Mediterrani, entre altres qüestions. Es tracta d’un sector abocat fonamentalment a l’exportació i que aporta molt al PIB estatal gràcies als enviaments a l’exterior i no obstant açò el Govern central no solament no li compensa malgrat estar sumit en una greu crisi de rendibilitat, sinó que ho humilia amb unes reduccions “insultants mitjançant un llistat per ordre alfabètic de localitats com si fóra els premis de la loteria”.

La rebaixa fiscal del Govern, a part de tenir oblits molt importants i greus, estableix diferències en els mòduls entre agricultors de pobles veïns que tenen la mateixa orientació productiva i han patit pèrdues d’ingressos per les mateixes causes.

Però aquestes reduccions generalitzades es tornen a baixar en funció del cultiu i localitat i és ací on el Ministeri estableix una disparitat en la tributació i per tant un greuge que provoca pèrdua de competitivitat entre agricultors de pobles propers que conreen el mateix producte.

El cultiu del caqui es redueix en pobles molt concrets de la Ribera com Alcàntera, Antella, Càrcer Cotes, Sallent, Llombai, Montroi, Real, Torís, Favara i Llaurí; però es queden fóra les localitats més importants de cultiu de la Ribera com l’Alcúdia, Carlet, Alberic, Alginet, Alzira, Benifaió, Guadassuar o quasi totes les de la Vall d’Albaida i la Costera.

El cultiu de la carxofa, que té una Denominació d’Origen a Benicarló, no té allí cap tipus de reducció i sí per contra en la propera Torreblanca, circumstància estranya posat que la producció principal i referent se situa en la població benicarlanda.

En el cultiu dels cítrics hi ha gran disparitat entre unes zones i unes altres que van des dels 0,05 als 0,18. Nules i Borriana, poblacions veïnes tenen 0,13 i 0,18, respectivament; com Vinaròs té 0,09 i Càlig 0,18.

Es queden fóra la major part de localitats de la Safor, poblacions de la Ribera Baixa com Cullera, Albalat de la Ribera, Benicull i Fortaleny, en la de l’Horta Sud Picassent o Silla, a l’Horta Nord El Puig, Puçol o Meliana, Bétera en el Camp de Túria, totes les de la Marina Alta i Baixa on hi ha cultiu i algunes del Palancia com Castellnovo, Soneja o Sot de Ferrer. El més fàcil i efectiu en el cultiu principal del camp valencià era haver reduït el mòdul fiscal en totes les localitats productores de la Comunitat Valenciana.

El cultiu de l’arròs segueix, un any més, fora de les reduccions fiscals del Govern quan té problemes fitosanitaris i de mercat.

El cultiu de la nespra es redueix en algunes localitats de la Marina Baixa, però es queden sense reduccions fiscals els productors de Callosa d’en Sarrià, localitat principal d’aquesta fruita i de la Denominació d’Origen.

En el raïm de taula del Vinalopó, amb DO, hi ha una gran disparitat en la reducció entre unes poblacions i unes altres. Es queda fóra així mateix una localitat productora important com a l’Alguenya. Tampoc té cap tipus de reducció en cap cultiu una població tan agrària en la comarca com Pinós. En el raïm de vi se li rebaixa a localitats alacantines de la Marina, però no a Pinós, Villena o l’Algueña entre unes altres. L’alvocat de la zona de Callosa d’en Sarrià tampoc té reducció. El cereal no té reducció en pràcticament cap localitat de la província de Castelló.

Les reduccions per al cultiu de l’ametler són molt selectives i aïllades i en el cultiu de l’avellana a Castelló s’han publicat reduccions en localitats on no hi ha plantacions.

La comarca d’Utiel-Requena és de nou una de les principals perjudicades per les reduccions fiscals malgrat patir nombrosos danys climatològics. Només hi ha rebaixes per a l’ametler a Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Requena, Sinarques, Utiel i Villargordo del Cabriel i únicament a Fuenterrobles o Venta del Moro per al raïm de vi amb i sense DO. En la comarca castellonenca de l’Alt Palància no hi ha reduccions ni per a la fruita ni per a la fruita seca.

Amb caràcter general hi ha reduccions en el publicat en el BOE para tots els termes municipals de la Comunitat Valenciana en les explotacions ramaderes d’Apicultura (de 0,26 a 0,18), Boví de llet (de 0,20 a 0,16), Boví de carn extensiu (de 0,13 a 0,09), Boví de cria extensiu (de 0,26 a 0,18), Cunicultura (de 0,13 a 0,07), Oví i caprí de carn extensiu (de 0,13 a 0,09), Oví i caprí de llet extensiu (de 0,26 a 0,18), Porcí de carn extensiu (de 0,13 a 0,09), Porcí de cria extensiu (de 0,26 a 0,18) i pel que es refereix a cultius en cereals (de 0,26 a 0,18) i tomaca (de 0,26 a 0,18). També es contempla una reducció a la ramaderia integrada, per a les declaracions de 2016 i següents, dels índexs de rendiment net aplicables als serveis de cria, guarda i engreixe de bestiar, passant aquests índexs de 0,42 (en el cas dels serveis de cria, guarda i engreixe d’aus) i 0,56 (per a la resta del bestiar) a 0,37 en tots dos casos. El sector ramader valencià esperava no obstant açò una rebaixa addicional a la ja coneguda del 0,37 per la situació de crisi de mercat en els sectors avícola i porcí, per la incidència del veto rus en porcí i perquè no tenen ajudes com altres sectors agrícoles.

Pel que es refereix a les reduccions establides amb caràcter provincial per a tots els municipis d’Alacant i València per a la declaració de la Renda 2016 són per a cereals (0,13 a Alacant i 0,09 a València, alguna cosa il·lògic lloc que hauria de ser la mateixa rebaixa fiscal) i oliveres (0,13 en tots dos casos), mentre que per a la de Castelló només és per a oliveres (0,13), injust també posat que els productors de cereal castellonencs han tingut els mateixos problemes que els de les altres dues províncies.

La La Unió exigeix que de forma immediata el Ministeri d’Hisenda que rectifique aquesta Ordre perquè arreplegue la realitat fiscal agrària valenciana del 2016 i sol·licita a tots els Ajuntaments afectats i a tots els partits polítics amb representació en Els Corts que moguen fitxa i contribuïsquen a aquest objectiu perquè el desastre no pot ser més evident.

La Unió de Llauradors i Ramaders

---

 AVA-ASAJA exigeix la dimissió de Montoro pel gran nyap en la rebaixa fiscal al camp valencià

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) exigeix la immediata dimissió del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, pel descomunal nyap que ha perpetrat en la rebaixa fiscal aplicada al camp valencià, una millora tributària que de manera incomprensible deixa fora a importants termes municipals i fins i tot a comarques pràcticament senceres els cultius de les quals es van veure greument afectats durant 2016 per adversitats climàtiques tan devastadores com la sequera, la gota freda o diversos episodis de gelades, pedra i vent.

“La discriminació de la Comunitat Valenciana, i en aquest cas concret de la seua agricultura, per part del Govern de Rajoy constitueix un insult intolerable, màxim quan la publicació de l’ordre que arreplega la disminució de mòduls agraris es produeix un dia després que l’Executiu anunciara un acord amb el País Basc en virtut del com aqueixa comunitat autònoma va a veure’s afavorida per milers de milions d’euros”, va lamentar el president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado.

No obstant açò, aquesta organització agrària manifesta també que la Generalitat ha contribuït de forma decisiva a executar est destarote per al camp valencià a través del pèssim i molt qüestionable treball que va dur a terme la conselleria d’Agricultura a l’hora d’elaborar l’informe anual sobre les repercussions negatives del clima en el sector agropecuari, un informe fonamental que després es remitent a Madrid per al qual Ministeri d’Hisenda elabore la llista de cultius i municipis que posteriorment es beneficiaran de la rebaixa fiscal.

“Volem que es faça públic aqueix informe de la conselleria per a saber exactament quina ha passat –reclama Cristóbal Aguado– i, per descomptat, que es depuren també quantes responsabilitats siguen necessàries per la inestimable col·laboració del departament agrari de la Generalitat a aquesta situació que va a suposar un perjudici econòmic molt considerable para milers d’agricultors valencians”.

Amb tot i amb açò, el president de AVA-ASAJA afirma al mateix temps que “aquesta millora tributària era absolutament necessària i tindrà efectes positius per a aquells agricultors i ramaders inclosos en la mateixa, però molts uns altres s’han quedat fora i considerem que és una vertadera llàstima perquè era una oportunitat per a deixar de marginar a l’agricultura valenciana”.

Per citar només alguns dels termes municipals de gran pes agrícola que s’han vist marginats de la rebaixa de mòduls aplicada a determinats cultius cal destacar, entre molts uns altres, Alberic, Algemesí, Alginet, Alzira, Benifaió, Camporrobles, Carlet, El Puig, Gandia, l’Alcúdia, Picassent, Requena, Sollana, Tavernes de la Valldigna, Utiel, Xàtiva, Xeraco o Xeresa.

En aquest sentit, cal assenyalar que en aquesta mateixa ordre del Ministeri d’Hisenda s’aplica la millora tributària decidida per a un cultiu a una determinada autonomia o una comarca en el seu conjunt, mentre que per a la Comunitat Valenciana no s’ha seguit aqueix mateix criteri, sinó que s’ha optat per establir un llistat de municipis que ha resultat errònia, caòtica i discriminatòria. Així les coses, AVA-ASAJA exigeix una rectificació immediata i que es publique una ordre amb caràcter d’urgència en la qual s’incloguen tots els termes municipals i localitats valencians que s’han vist exclosos.

“Els agricultors valencians –sosté Cristóbal Aguado– tenim motius sobrats per a sentir-nos irritats i profundament decebuts perquè aquesta rebaixa no reflecteix en absolut la dura realitat d’un sector que l’any passat va perdre, només a causa d’incidents climàtics, més de 600 milions. Vist el vist, fa l’efecte que els polítics usen els fons públics en benefici de la seua pròpia conveniència i interès en lloc de fer-ho en funció de les necessitats reals de la societat”.

AVA-ASAJA

---