En veritat, espere que no! La Primavera, que no es patrimoni sols dels grans magatzems també ha brotat amb virulència a Peus Quets. Als Peuets els bull la sang, el desfici, els nervis, la inquietud… aquesta gent es mou més que els preus! Per ací surt un brot de trail, per allà un d’ Ultra Trail, una mica més a la dreta brota una Marató, i més avall un 8K, i al darrere una sortida de bici… i no parlarem dels que foten el camp lluny a passar uns dies fent el ganso, o prop, fent en el ganso també… i uns altres, autèntics de la terreta, ací em pica, ací em cou…, es berenen la mona a la valenciana. Això sí, tot molt esportivament!
Emilio Sala al Marató de Madrid
Un tret de sortida a les 00h00 del dissabte, a Castelló de la Plana, dona per obertes les hostilitats contra la méteo, el crono, la nit i el dia, l’ esgotament, la por, la psique… en definitiva i com sempre, contra u mateix!
Des de Castelló, el divendres a les 12 de la nit surten més de 600 corredors a l’ assalt de la muntanya del Penyagolosa. Li cap la qualificació de “bestial”! 115 kilòmetres des de Castelló fins Sant Joan de Penyagolosa. Tocaran 11 nuclis de població pels pics, colls i valls. Passaran infinitat de barrancs, esbufegaran amunt en interminables costeres i se llançaran a tomba oberta en infinitat de pendents.
Corrent, patint, suant, bramant i maldient, fins i tot blasfemant, els vindran a la ment inesgotables records de mil i una cosa, de la infantesa, adolescència i maduresa, de fills i parelles, de problemes i bons moments. Es faran mils reflexións intimes sobre tal assumpte o tal altre, i de colp, tot s’ esfumarà, prenent la realitat de la cursa altra vegada el control del moment. La concentració, la “professionalitat” i responsabilitat tornaran a posar ordre a la ment. Joan L. Garcia passarà mitja nit més un dia sencer i mitja nit més, 24h22:22, frontal al cap, empunyant bastons, movent la mirada al front i al terra. Allà per Les Useres, amb més de 6h als garrons i 30 kilòmetres de “calfament” la ment tremola igual que les cames. A les 12 del mig dia, Benafigos. Açò va millor. De menys a més. Progressió positiva. 9h de la nit. Vistabella. 88 kilòmetres! Ja queda res, es un xut de moral. Passat lo passat… uns pocs més i els 115kms de Sant Joan estan a tocar! Al cap d’ uns 20 minuts passats de les dotze de la nit del dissabte, més bé a la matinada del diumenge, tot haurà acabat. “Finisher” d’ un Ultra Trail endimoniadament dur. Han quedat enrere més de 5400m de desnivell positiu i més de 4200 de negatiu. El 349 de més de 600 inscrits. Aplaudiments merescuts a Joan per una gesta que va més enllà de lo humà.
Mentre Joan arrapa amunt i derrapa avall del Penyagolosa, per Atzeneta del Maestrat, a les 9h30 del matí, uns quants Peuets i Peuetes corren a la Serra de la Rabosa de Cullera un sprint trail de 6,5 i un trail de 14K. Mila Sifre fa 1ª en Màster al Sprint Trail firmant 53:56. A la marxeta diu. Tranquileta esta veterana! M’ ho crec. No s’ acalora! Així i tot Peus Quets allà amunt! Pascual Azorin, Pepa Baldoví i Empar Badía se diverteixen en la prova de 14K, i Gema Rosell aconsegueix un 2on lloc al podí de Veteranes. 1h29:58 en meta! Un’ altra sardineta al cos! Bravo xiques!
Joan continua corrent allà a les muntanyes per Sant Bertomeu, ple cor del Maestrat, molt prop de Benassal. Son les 7 del vespre i set Blavetes i Blavets volen desafiar les pujades i baixades dels carrers de Gavarda. Sols 8kms, però de calor. Gavarda, la nova, pareix haver-se construït sobre un volcà! Res es pla. Ni la plaça del poble. Paco Mompó, Prese Claver i Pascual Azorín, que en el dia repeteix carrera, “circulen” per baix de 5 i marquen uns bons cronos de 38:31, 39:13 i 39:25. Luis Berriales aprofita la prova per a recuperar forma i Elo, Reme i Pilar… en la seua línia.
A Almeria, Ramón Monjo. Mitja marató de muntanya, un trail de 23.510 metres per un recorregut erm, àrid, desèrtic i inhòspit. Un sequeral polsegós de “terreta d’ escurar” ben poc atractiu: “Ier Trail del Esparto” de Gador amb valentes pujades a la Loma de los Lobos, al Cerro de las Colmenas, el Cerro de Córdoba, el de Castellanos i d’ altres fins un total de huit, i a més a més, un autèntic tobogan de pols gris-blanca que, per a baixar-lo, obliga a tocar cul en terra la majoria dels participants. Calor… ni parlar-ne! Pols… a quilos! Però Ramón prem les dents i petjada a petjada fa el camí. 2h50:45 en meta, a 7:16/km per a més de 1300 metres de desnivell positiu… no està gens mal.
D’ Almeria, fem un tomb cap a Madrid on tenim Emilio Sala preparat per la 40ª EDP Rock’ n Roll Maratón. Vaja per davant que el dia a la capital de l’ estat es calorós. I la sensació d’ angoixa s’ incrementa amb el continu desnivell canviant de Madrid que compta amb llargues avingudes i bulevards que passen de 0 a 10% i més en innumerables ocasions. Madrid Centro, Embajadores, Casa de Campo, Parque del Oeste, Plaza de España, Chamberi, Castellana, Santiago Bernabeu, Tetuán, Chamartin, Retiro i Puerta de Alcalá… interessant recorregut turístic si no fora perquè Emilio ho va a sofrir. Al km 35 l’ esforç i la calor fan dany. Emilio va marejat i necessita atenció mèdica. Sortosament la recuperació es ràpida. Emilio acabarà el 42K de Madrid quasi caminant però concloent la distància en 3h04:17 que si bé queda una mica lluny de la Marató de València i de la de Castelló, no deixa de ser un excel·lent registre en un incomodíssim circuit urbà com es el de Madrid. “Finisher” i a la saca. Enhorabona campió!
El Penyagolosa, Cullera, Gavarda, Almeria, Madrid… vaja manera de celebrar la Pasqua que tenen estos Runners! Teníem la Florida, la Granà… i ara li hem sumat la Pasqua Correguda i Viatgera!
Joanot Presència
Peus Quets
