-
El tribunal dóna la raó als ajuntaments, anul·la la permuta d’aigua amb els regants i obri la porta a reclamar la devolució de les taxes pagades per intercanvi de recursos hídrics
El Tribunal Suprem consagra per primera vegada en l’ordenament jurídic espanyol el principi ‘Qui contamina paga’, un mandat que ja preveu la mateixa legislació europea i que ara també senta un precedent. I obri dos portes reivindicades pels ajuntaments de la Ribera, i gran part de la societat civil de la comarca.
Alcaldes i regidors que van comparéixer ahir en roda de premsa
D’una banda s’ha acabat que els municipis afectats per la contaminació dels seus pous hagen de pagar als regants l’aigua de la nova potabilitzadora; i d’altra obre la ruta legal perquè siga l’administració qui es faça càrrec dels costos de construcció de l’esmentada potabilitzadora i de les infraestructures de distribució.
En aquest sentit cal recordar que a les veïnes i veïns dels pobles afectats se’ls havia imposat amortitzar 25’5 milions d’euros d’aquestes obres en 40 anys amb un interés del 4%. “Ens havien fet un crèdit que havíem de tornar sense haver-lo demanat” ironitzà ahir en roda de premsa Óscar Navarro, alcalde de Polinyà de Xúquer que va encapçalar la demanda davant el Suprem que ara els dóna la raó.
Després de la sentència, la Generalitat Valenciana ja compta amb una base jurídica a la qual atenir-se perquè en la pròxima llei d’acompanyament dels Pressupostos autonòmics s’eximisca a la Ribera d’assumir els costos d’amortització de les obres de la potabilitzadora.
L’alt tribunal considera provat que no han sigut els municipis els responsables de la contaminació recolzant-se en un estudi de la Universitat Politècnica de València en el qual es conclou que aquesta té el seu origen en l’activitat agrícola i ramadera. Al respecte, Jordi Vicedo, alcalde de Corbera, va cridar l’atenció “per a evitar confusions” que posen el dit acusador sobre els agricultors. “Els llauradors han fet ús dels productes que els han autoritzat”, va dir assenyalant a l’administració com a responsable.
La guerra guanyada des dels pobles menuts
Jordi Mayor, alcalde de Cullera, va destacar el treball encetat pels pobles menuts que iniciaren el recurs contenciós-administratiu contra el Reial decret 595/2014 del Govern de l’Estat pel qual s’aprovava el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer. Fou interposat en el seu moment pels municipis d’Albalat de la Ribera, Benicull, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Polinyà de Xúquer, Riola i Sueca. I posteriorment s’incorporaren Algemesí, Alzira i Carcaixent.
La part dispositiva de la sentència, que anul·la l’article 28.b – d. Suposa tot un triomf per als consistoris que van defensar des d’un principi que la Ribera tenia dret a rebre una assignació d’aigua del Xúquer sense necessitat d’intercanviar-la amb els regants, segons les localitats impulsores. Per això, Mayor avançà que els municipis afectats tenen la intenció d’iniciar els processos necessaris per a reclamar a les administracions superiors els costos que des del Pla de Conca han sigut repercutits sobre els usuaris de la comarca.
Aquell pla deixava inicialment a la comarca sense assignació de recursos hídrics superficials del riu per a l’ús domèstic quan València, Sagunt i Albacete sí que la tenen. Aquesta primera disposició es modificaria posteriorment amb una concessió de 10 hm3 anuals a l’any i obria la porta a la possibilitat d’intercanviar aigua amb les comunitats de regants fins als 19 hm3.
La permuta que ara invalida el Tribunal Suprem, no ha eixit debades. Ha tingut un cost elevat per a les arques públiques, i evidentment sobre els veïns, a raó de 7 cèntims per metre cúbic. Albalat, Benicull, Fortaleny, Polinyà, Riola i Sueca encara no reben l’aigua baixa en nitrats.
Satisfacció generalitzada
La satisfacció entre els responsables polítics era més que evident en la seua compareixença d’ahir, a Sueca, davant els mitjans de comunicació en la seu de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. Els tretze representants dels municipis coincidiren que la sentència ha estat una victòria “per damunt d’ideologies”.
Mayor considerà que les negociacions amb el Govern autonòmic seran més fàcils atés que els partits polítics governants (PSPV-PSOE i Compromís) ja han mostrat la seua predisposició a atendre aquesta reivindicació comarcal. “Només necessitaven un principi jurídic al qual acollir-se i ja ho tenen”, digué l’alcalde de Cullera.
RBi
DOCUMENT: 20170323_sentencia_Tribunal_Suprem_aigua_pobles_de_la_Ribera
NOTÍCIES RELACIONADES:
30 maig, 2015. EUPV exigeix que el Consell pague les infraestructures per a l’aigua de boca de la Ribera per què «qui contamina, paga»
4 novembre, 2016. El Ple de Sueca també demana que el Consell pague les infraestructures de l’aigua nova
15 febrer, 2017. Almussafes també exigeix a la conselleria aigua de qualitat, potable i amb menys nitrats
4 març, 2017. L’aigua baixa en nitrats ja pot arribar als pobles de la comarca que encara no la rebien
