Crònica del Club de Córrer Peus Quets de Sueca: Competicions curtes, mitges i llargues

Crònica del Club de Córrer Peus Quets de Sueca: Competicions curtes, mitges i llargues
  • A quaranta kilòmetres a la rodona, dissabte i diumenge, sempre hi ha un 10K, un trail, un cross, un gran fons o una mitja marató

Hem tingut totes les distàncies al nostre abast, però poca gent decidida a competir, com si la astènia  primaveral ens hagués atacat abans d’ hora! Els entrenaments, ells, evidentment no cessen. No s’ aturen les petites sortides en grup, en parelles o sols per a matar el cuquet, desentumir cames i de pas, l’ humor també… “no pares… sigue sigue!” .

mar-2017-prese-claver-chella

Prese Claver al podi de la Subida al Terrero de Chella

I no es que al calendari li manquen proves que disputar! A quaranta kilòmetres a la rodona, dissabte i diumenge, sempre hi ha un 10K, un trail, un cross, un gran fons o una mitja marató. Pot ser que en espera de l’ Abril, del Circuit de l’ Albufera i una vegada passades les Falles, els ànims comencen a enervar-se un pelet més i els cossos inicien la metamorfosi que precisa el Runner per llançar-se a la guerra primaveral i estival de circuits i curses, de penes i glòries, de brisa fresca o sol de justícia, d’ esbufecs d’ esgotament i suor de patiment. De moment, la parella de moda a Peus Quets es la de Prese Claver i Pascual Azorín, que van per lliure… els dos, i que no paren!

Prese escull dissabte, la “XXIIª Subida al Terrero de Chella” per a presentar batalla en una curta prova de 8,3K, on té que salvar 293m de desnivell abans d’ arribar a meta. No es la costum o la especialitat de Prese que disputa millor distàncies més llargues de 15 o 21K. Però Prese, en esta corre seria, concentrada i el cabet en la feina, la vista a l’ asfalt i la mirada coberta per la visera de la gorra. Una idea: regularitat! Una voluntat: no defallir! Un objectiu: meta! El resultat… un tercer lloc en Veteranes B marcant 43:07, corrent una dura pujada a 5:08. Bravo per a esta dolça i inofensiva dona però dura i intractable corredora!

Pascual no acompanya a Prese volent, el diumenge, fer els 21K del III Tomaca Trail d’ Alginet. Un circuit no excessivament empinat però si d’ un incessant trenca cames, un amunt i avall complicat, unes sendes d’ ombriu estretes contraposades a unes assolellades i amples pistes, això si, totes elles transitant per un preciós paratge de pins, camps de cultiu i tarongers. Pascual passa per l’ arc de meta fent 6é de la categoria amb 2h21:58. Córrer a 6:44 per muntanya no està gens mal, ben al contrari!

Al 5è 15K Maskokotas Guadassuar, Gema Rosell i Fran Navarro, este últim recentment sumat a les files del club corren a gran nivell tots dos este Gran Fons.

Gema aconsegueix completar el 15K a 4:54 tancant crono en 1h13:21. Eternament somrient, una gasela lleugera que a penes toca piso. Admirable atleta que no cansa veure evolucionar tant per asfalt com per muntanya.

Fran fa la mateixa distància i assoleix la molt apreciable marca de 1h07:34 (4:31). Ja ens coneixerem, però per lo vist també hi ha velocitat a les cames de Fran, i ganes de fer marques i bons cronos. Enhorabona!

mar-2017-gema-rosell-guadassuar

Gema Rosell a la meta de Guadassuar

Ramón Monjo, ara bolcat als trails corre a Elche de la Sierra, Albacete. Ja imaginem, sent… Sierra, com pot ser el recorregut! Entre Riópar i Hellín, Sierra del Segura i el riu que hi naix. El recorregut traçat per a la carrera es molt dur, ardu i agrest. Córrer quant se pot fer-ho, caminar quant se deu fer-ho i llançar-se a tomba oberta quan se sap fer-ho! Eixa és la tasca de Ramón al III Segura Trail d’ Elche de la Sierra. Anunciats 25K, se redueixen a 23800m. 1000m de desnivell positiu que, a les primeres de canvi, te trituren les cames i te disparen el cardio a cada pujada. 2h42:29, 7è de la categoria Màster+50 i 52è de la General.

Bancalitos, Longuera, les pujades del Regalí, la penya San Blás o passar pel gual, aigua pel melic, al riu Segura fan que la cursa siga “bonica” com solen dir el corredors, entre pins i matolls, amb ràpides sendes i fortíssimes costeres que acaben prompte amb les reserves del simpàtic desdejuni servit abans de la prova, continuació de la “Feria de Tapas y Cañas” de la nit anterior.  Bona carrera,  avui sense podi, però segurament agradable i si bé dura, també divertida.

Tres distàncies corregudes, curtes, mitges i llargues i cinc campions ni curts ni mitjos ni llargs sinó grans, molt grans!

Joanot Presencia
Peus Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.