La setmana comença… amorosament! Dissabte a la Volta a Peu de Sant Valentí de la Font d’ en Carròs. L’ Ajuntament adapta la prova per a “singles” i per a parelles. Perdoneu-me l’ anglicisme. Es per mostrar que malgrat la meua edat estic al dia, no? Doncs bé, esta es una cursa prou agradable segons els qui ja l’ han feta altres anys, en tot cas es un esdeveniment que traspua alegria i amor tant per a solters com per a parelles.
Besos en arribar a la meta
Surten de meta amb el somriure al rostre, i arriben amb el mateix somrís enganxat a la cara, a més de l’ obligatori bes per a la càmera de meta. Eufòria continguda amb i unes gotes de romanticisme… públic!
Luisa Carbó s’ ho passa d’ allò més bé corrent amb una amiga, Susi i completant “rubia”, elegant i pletòrica els 9,4K de la volta. 51mn32s. Sempre en marxa, sempre activa, al seu aire!
Esther Rubio i Rubén Cerrós corren en parella amb poc més de 50mn la distancia del Sant Valentí. Junts en meta, no s’ escapen del bes per als objectius del fotògrafs.
La cursa, que s’ està fent famosa bastant de pressa, té una nodrida borsa del corredor i un detall per a cadascuna de les parelles inscrites, a més de molts sortejos per a les parelles i els solters: bons de carburant, viatges, sessions de spa, de fisioteràpia, ulleres de Running, nits d’ hotel, rellotges, productes esportius, berenars, perruqueria i manicura… La generositat de Sant Valentí es vertaderament desbordant! A lo vist, la austeritat no era la virtut que més practicava el sant, no senyor! Ajudat pel Cupido d’ arc i sagetes, el màrtir no devia ser gens mesquí.
A Senija, a mig camí entre Xaló i Benissa, Ramón Monjo disputa un trail de 15K. Una vegada més fa podi en Màster Masculí, i en aquesta ocasió, fa segon amb 1h33:18, 26è de la general, corrent a 6:13 per unes muntanyes que han passat del fred més extrem de fa unes poques setmanes a unes temperatures privilegiades, poblades d’ ametllers i romaní en flor. Un traçat trencacames, anomenat Camí dels Bandolers, on el roders dels S.XVII, XVIII i XIX s’ amagaven de les autoritats desprès de les seues malifetes.
Ramón ha seguit les passeres d’ aquesta gent, recorregut del que els organitzadors diuen que esta fet per a gaudir igual com per a patir, al cinquanta per cent! Carrera molt tècnica tant baixant com pujant i lo important, el resultat, que es lo que queda desprès del sofriment i l’ esforç. Ramón ja porta dos podis seguits, afermant-se amb autoritat “presidencial” en la modalitat de curtes per muntanya. Xapó!
El gruix de Peus Quets s’ apunta al Gran Fons de Toris. Hi ha dos carreres, 8,5K i 16K. Aquesta també n’ és una de les dures. Un tros llarg cap avall, en un principi, i un’ altre llarg tros cap amunt, per a que no tot siga fàcil, i tornem a baixar uns quants kilòmetres, i de repent, quant ja se pot respirar, tornem a perdre l’ alè en una llarguíssima i interminable tirada camí del poble… l’ últim tram picant cap al cel! Esta pujada traïdora acaba de rematar forces i voluntats a tres kilòmetres de meta. Al grup de Blavets i Blavetes, hi tenim de tot.
Uns la corren bé, uns altres la porten fatal. Prese Claver, Pascual Azorin i Lourdes Lledó… a plaer! Pepe Ciscar i Mila Sifre relativament a gust, fent aquesta encara 4ª a les Veteranes C. La resta, totes amb molèsties físiques, acaben una mica menys confortablement, però així i tot… a meta com deu ser! Setze-mil metres de pujades i baixades son molt metres!
Tere Lloret, amb seny, tria fer la de 8,5K. I la completa molt rebé, somrient i feliç. Eixa distancia ja es suficient en este difícil recorregut, mentre dure la lesió, per a matar el cuquet i treure’ s la adrenalina sobrant. Tere, acabar bé no té preu!
La setmana ens deixa unes alegries, un trofeu i una crònica més.
Joanot Presència
Peus Quets
