La sortida que s’ aplaçà el 22 del passat mes de Gener per culpa d’ aquelles intenses pluges l’ hem pogut efectuar aquest diumenge. Aquests contratemps ens porten una mica de maror, però tot això entra en les obligacions de l’ ofici.
Ramon Monjo, tercer al Trail de Benissoda
El temps no es d’ el tot propici. Hem deixat Estivella enrere on hui reben la Volta Ciclista a la Comunitat amb una meta volant. Agafem el camí del barranc cap a la senda de pujada. Unes gotes ens mullen una mica i el vent del no que bufa alegrement ens acaba de refredar. Parem cinc minuts, i la pluja cessa. Cap als miradors del Garbí unes quantes gotes més ja no ens aturen, però no podem posar una marxa més per a arribar lo més aviat possible: portem avui gent novella en açò del senderisme de muntanya que ens frena la marxa. També estic un poc inquiet. Dalt als Miradors hi ha molta pedra plana, llosses que d’ estar mullades, podrien relliscar de ben segur. Tot se veurà. Seguim, contra vents i marees.
Després d’ animar unes quantes vegades a les nostres principiants, arribem dalt. Allà tenim un perfecte mirador d’ on amb tot detall avui podem veure des del Montgó a la dreta fins les platges de Moncófar a l’ esquerra. Xilxes, Canet d’ en Berenguer, el Port de Sagunt, Port Saplaya, València, la badia de Cullera, Tavernes, el Grau de Gandia… Les pedres del lloc son un espectacle. Semblen posades a postes, laminades, a taules inclinades, grandioses, supèrbies i poderoses, dominadores imponents sobre la Mediterrània.
Optem per fer la baixada de manera més ràpida, per la carretera de Segart a Estivella. El descens per la pista marcada pel “PR” que deuríem agafar ens costaria massa temps per al regrés i presentar massa perill per a les persones que s’ iniciaven hui en açò de la muntanya. Així i tot, demà i demà passat, tindran adoloriments i escruiximents a les cames.
Els trails ocupen la resta de la activitat a Peus Quets. Vè Alèdua Trail de Llombai de 26K. Personalment us puc garantir la duresa del tram de 26K on pareix que no es pare mai de pujar, que no se baixa mai, amb un desnivell positiu acumulat de 900m i unes rampes dures, de les que te fan pegar el nas a la senda… I a tot això se li sumen unes pendents de baixada molt tècniques, de pedra solta i mullada per la pluja caiguda. Caldrà també parlar del vent que es avui el rei meteorològic present en tot moment amb violentes ràfegues. Cursa incòmoda. A la pròpia dificultat de la muntanya se li ha afegit la inclemència dels fenòmens climatològics.
Pascual Azorín aconsegueix un crono molt bo: 3h10:13, fent 13è de la categoria Màster masculí. Hi ha que fer-ho! Això mereix un fort aplaudiment.
A la Vall d’ Albaida, se corren els 15K del primer trail de Benissoda. Curta prova però trenca cames. Moltes llomes amb 550m de desnivell positiu passant pel Llombo, el Bon Aire, la lloma de Vista Bella, el barranc del Baladrar i el propi de Benissoda. Poca vegetació, pins baixets en un monte castigat pels incendis estivals i que no frenen el vent ni un minut. Els ruixats, suaus, serveixen per a mitigar l’ acalorament, però l’ aire que bufa sense treva refreda el cos de sobre manera. Posa talla-vents, lleva talla-vents, torna-t’ el a posar…
Ramón Monjo troba la manera de acurtar l’ esforç… corrent més fort! Creua l’ arc de meta en 1h19:25. A 5:17 el kilòmetre, el 44 de la general i 3er en Màster masculí. Carrera intel·ligent, ben planificada. Podi i copa al calaix! Xapó!
Ens hem mullat, el vent ens ha assecat, els núvols en han fet ombra i el sol ens ha obligat a aclucar el ulls. Hem trobat a faltar una mica de neu i granís, no?
Joanot Presència
Peus Quets
