Enguany, amb dos modalitats, Sprint i Tra·Lla, el 3er Trail de Llauri porta pocs Peuetes i Peuets a la muntanya. Només la intrèpida Tere Lloret s’ hi apunta. Tot aquell que haja anat alguna vegada a perdre l’ alè per Sansofí, per la Serra de Corbera, les Agulles, la Murta o l’ Ouet, la Ratlla o el Massalari sap que aquestes crestes nostres son d’ allò més agrestes i penjades. La Ribera del Xúquer té una plana gran i fèrtil, però les muntanyes que, tot rodant, li fan el perímetre amalgamen tota mena dels perfils possibles de la orografia mediterrània, on en pocs metres, els desnivells a salvar son considerables.
Peus Quets, també al pòdium de Sueca
A la nostra Tere, ningú no li ho contarà. En solitari i sense cap necessitat d’ anar-hi acompanyada, esta valenta Peueta, amb la convicció dels campions nats i la abnegació dels patidors crònics, s’ apunta a la modalitat de Sprint, 8,5K. Distància més que suficient per a que una Master com Tere pose a prova la seua capacitat tant moral com física. Tere, vegana convençuda, que porta al coll alguna que altra dolència, menisc inclós, carrega la motxilla de ímpetu i voluntat, i se tira al monte.
Eixa es la real solitud del corredor: la muntanya i el “Trailer”, i res més! La vista abasta poca distància entre arbres, i si bé has sortit amb dos, tres o quatre-cents corredors, en poca estona et trobes sol, amb la mirada clavada al terra, pendent de les irregularitats de la pista o la senda. Ningú al davant. Ningú al darrere. M’ haure equivocat? Vaig bé? I avant! Pot ser en uns determinats instants una fiblada de por, al menys d’ inquietud, te travessa la ment… i avant! Tere passa meta somrient, en 1h46. Ha sigut llarg, però per a la nostra campiona ha sigut alleujador. Ha vençut dos reptes: la seua amiga la Muntanya i la seua amiga més íntima… Tere Lloret.
La Mitja Marató de Sueca, que va néixer a proposta de Vicent Miralles fa ja deu anys, la organitza una vegada més la Falla Via Materal amb la lògica col·laboració de l’ Ajuntament. Malgrat el prudent horari per al tret de sortida, les 10h00 del matí, no aconsegueix esta carrera una gran participació però si que resulta entranyable, casolana i familiar. Pot ser una mica més de màrqueting i divulgació no vindria mal!
Hi havia deu Blavets inscrits. S’ en presenten huit a la sortida del Passeig de l ‘Estació. Fresca i ventosa matinada, amb una claror estranya d’ un sol atemorit i poc valent que contrasta amb l’ alegre ambient de música i locució que tenen muntat a la meta. Allà tenim al nostres Runners, alguns en forma, d’ altres amb un refredat fins les celles, nivell XXL!
La prova porta els corredors a passejar un bon nombre de carrers de Sueca, els envia a la partida, allà per la Avinguda dels Albercoquers i els Dos Pontets i els torna cap a la banda contraria, cap al cordó del riu, lloc on comencen a desgranar-se les peces del puzle. A la alçada de la Senda de les Vaques, la carrera està molt estirada, fixeu-vos que en meta la diferencia serà de una hora i deu minuts entre el primer i la última!
Uns cronos boníssims de Emilio Sala, 1h22:28, Tomàs Cuesta, 1h.25:11 i Javier Mancebo, 1h30:22. Tots tres queden a pocs segons dels seus propis records respectius. Un bona carrera de estos tres Peuets en franca preparació de la marató de Castelló.
Ramón corre perquè s’ hi ha apuntat, perquè es tracta de Sueca i perquè va dopat de Frenadols i Termalgins. Gerard fa un bon temps, demostrant que on hi hagué encara queda, i molt bo. Pepe acaba honrosament, camí de la recuperació.
Prese Claver i Pascual Azorín pugen a podi. Dos corredors locals que amb 1h46 i 1h38 fan primera de les Veteranes B i segon dels Veterans C. Un matrimoni que repunta l’ asfalt. Corren les distancies amb una esbalaïdora regularitat, començant els primers metres en acoblar ritme i aconseguint mantenir-lo fins la meta.
Pascual, sobre 4:40 el km, i Prese sobre 5:00. Una goteta d’ aigua seguida d’ altra, una perla de suor rere l’ altra, al compàs, des-de la mateixa sortida fins la meta. Bravo amb bis d’ aplaudiments!
No sé vosaltres, però jo n’ estic orgullós del meu Club, i de la seua gent!
Joanot Presència
Peus Quets
Fotografia de portada de Tere Lloret realitzada per Pastor Llopis
