No comptant els entrenaments, la setmana de Peus-Quets arranca tard. Tot té lloc en diumenge, i la activitat es prou prolífica. Mentre les “pedaletes” del Club, a la quedada de Dolo, mouen de bon matí cap la Palmar, un grupet de Peuets i Peuetes, Maratonians, ultimen la llargueta de 30K coincidint també cap a al mateix lloc. La diferència es que les ciclistes paren a esmorzar, però els corredors no! Per la zona se creuen amb la colla de caminants de la Romeria a la Mare de Deu capitanejada per Andrés i Luis, que entrenen per la partida des de Sueca fins l’ Ullal de Baldoví i a la que enguany, Peus Quets prestarà suport per a la seua excursió nocturna a peu del mes de Maig des de Sueca fins la Basílica de la Verge.
Pedro Cascales a Xirivella
A la Mitja Marató de Gandia sols hi va Emilio Sala. Corre a 4:01! Emilio acaba en 1h24:52 contra el vent fresc de ponent que bufa a 20km/h. La prova s’ ha fet dura, i més pel passeig del Grau o a l’ hora de tornar al centre per les amples avingudes on el vent té més solta. Emilio diu no haver fet el temps esperat. Com a consol, els cronos en general han sigut una mica inferiors als de l’ any passat, i dels 1349 que acaben, ser el 78è en meta es una gesta remarcable.
A la Mitja de Xirivella, darrera prova del Circuit de la Dipu, tres Blavets i Prese Claver s´hi presenten. Prese no troba la manera d’ acabar afectada per un’ altra lesió. Es la lacra que persegueix al Runner. Tot se trenca, el cos també. Ara bé, Prese com tots estos fora sèrie, de ben segur, torna a alçar el vol en res.
Pascual Azorín, Pedro Cascales, feliçment iaio novell i Tomàs Cuesta corren també la mitja. Pascual acompanyant a Prese fins la seua lesió i acabant la prova, Peter que fa 1h37 i Tomàs 1h25. Grans temps per a ser una preparació a la Marató! Açò promet!
Tomás Cuesta a Xirivella
Al Trail de Montanejos Luisa Carbó s’ apunta al difícil 30K. 1300m de desnivell positiu. L’ Alt Millars es d’ una orografia particularment accidentada, preciosa pels canyons que encaixonen el riu Millars, però tan bonica com dura per al transit pedestre, amb perillosos trams de pedra solta que s’ arrimen molt als tallats abruptes. Luisa ha repetit aquest any. I amb èxit car tan sols fa dos minuts més que l’ any passat amb dos kilòmetres més de recorregut. 4h34:36 corrent per l’ estreta i pedregosa senda del recorregut, amunt i avall, pel “Charco”, el “Canton”, el “Chorro” i la “Maimona”. Trobe que es també una victòria de Luisa sobre ella mateixa, remuntant moments emocionals complicats, posant ofici de Runner a la seua vida, alçant el cap sobre les dificultats com ho fa un Corredor de cor i ànima!
Ha començat el compte enrere real .
Dos setmanes fins la gran cita de la Marató. Quinze dies per a sentir el formigueig a la panxa de la inquietant prova que s’ aproxima. Dos diumenges més per a notar la gola seca, els tics nerviosos de la espera al caixó d’ eixida, el botets d’ excitació que no aconsegueixen aportar calor a la fresca matinada fins que la gentada comença a moure i el pont de Monteolivet tremola sota les petjades del més de 18000 Runners .
Ja tenim a tocar de llavis la gloria o la desfeta, el llorer o la decepció, el cel o l’ infern!
Però tots ens sabem preparats. Els entrenaments han fet la seua feina. La il·lusió torna a il·luminar els rostres. Les “llarguetes” han obrat a tots els nivells, tant el físic com el psíquic. Ara la ment sap lo que li espera, sap del patiment, de la resistència, de l’ esforç. Sap de la obligació peremptòria de regular-se, sap de la disciplina obligada per poder trepitjar la catifa blava en totes les condicions intactes. Estem preparats!
Joanot Presència
Peus-Quets
