La trajectòria que transita per la vida del Runner es un calc fidel a la de qualsevol humà senzill i corrent. El corredor també es constipa, sofreix esquinces i lumbàlgies, té cefalees i dolors de queixals, i mil i una dolència a més de problemes familiars, laborals i socials com tots els mortals. L’ infermeria la tenim a petar i les expectatives de cara a la Marató han amainat molt punts a l’ escala de la il·lusió.
Emilio Sala a la Foia de Castalla
Però si bé el més comú dels mortals no sol tenir a curt termini un prova física que li ompli l’ ànima i que es el seu motor vital, el Runner si que la té. I un contratemps, físic, laboral o social, com diguem els valencians, fot… i molt!
Si jo no tinguera clar que el Runner es una creació sideral, seria vindre a afirmar que es un perdedor, un derrotista, un pessimista…, una vegada més, com diguem els valencians, un poc i moll! Molt al contrari, jo sé ben bé que son una raça apart, una “casta” que sobreviu per superar-se, una estirp diferent a tots els altres estaments de la societat. I perquè ho sé i estic molt conscient de lo que afirme, tinc clar que tots els que avui estan dolents, impedits, minvats i atemorits per no arribar a la forma idònia per a competir, ho aconseguiran abans del 20N! No soc jugador… però ho apostaria! Deixem passar el temps. Jo hi confie prou.
Divendres, la nova generació de Peus-Quets acudeix, representant al Club, a la Gala del Circuit de l’ Albufera. M. Carmen Garcia i Alice Rebull pugen a podi, tercera i segona de la General respectivament, Veterana C i B. Dos corredores, amb una regularitat d’ autèntiques campiones i una voluntat d’ acer.
La Gala es desenvolupa molt adequadament, amb un aforament que ratlla les 600 persones. Ambient Runner, salutacions Runner, conversacions Runner, sentiments Runner per tot arreu, amb una ampla presència de corredors populars ferms i madurs, dels que ja porten anys arrapant sabatilles per l’ asfalt del País Valencià i per unes quantes autonomies més. Molts regals, bona gent, bon ambient.
La festa finalitzà amb un sopar per a arrodonir la celebració. Al pocs que ens quedem, ens agradà tant el sopar com l’ ambient. Hem gaudit d’ una bonica festeta i d’ un bon acabament.
Diumenge, la cita amb variades activitats es múltiple. Molts de pont, de “bodorrio” o d’ aniversari, altres pocs d’ entreno o cuidant-se les dolències o de trekking muntanyenc i uns altres de bici. Tan sols tres en competició! Vaja vaja, mira tu que poca gana de fer, no?
Al trekking per la Rabosa de Cullera hi van les valentes de sempre i la bici queda per als incondicionals de les dos rodes de Pedals Quets.
Cristina Roman i Marcos Beltran s’ inscriuen a la Iª Nuclear Running Dead Valencia. Estrany i lúgubre títol per a una prova esportiva. La cursa, organitzada per Greenpeace es celebra per l’ antic llit del Túria a València en protesta contra les centrals nuclears, i per aprofitar la temàtica i la proximitat del dia del difunts, preguen que els participants hi vagen caracteritzats de Zombies. Una jornada lúdico-festiva i reivindicativa!
A la Foia de Castalla, a l’ Alcoià, Emilio Sala fa els llarguíssims 27, 5 kilòmetres de la XXXIª Volta que suma el circuit tancat des del propi poble de Castalla a Onil i Ibi tornant a Castalla. Dur. Molt dur. Llargues pujades dolces i interminables, i costeres empinades que s’ enganxen a les cames com les boles de ferro als esclaus, i si te pesen les cames… te pesa el cervell! Emilio, malgrat el perfil agrest de la serra de la Mariola, acaba 11è dels Veterans A, i el 40 de 564 “finishers” de la prova. 1h57:10. Este es el temps, i este el meu reconeixement: bravo!
Gala del Circuit de l’Albufera
La Pujada al castell de Xàtiva coincideix amb la Volta a la Foia: XXXIª. Prese Claver i Pascual Azorín corren el 10000 de la capital de la Costera. Bonica cursa però amb un salvatge desnivell fins a les muralles del Castell i una perillosa baixada des d’ allà cap a meta. 50:29 fan la nostra parella que deixen de moment a Prese 4ª de la General del Circuit de la Dipu. Es de moment un excel·lent palmarès el que presenta Prese. Esperarem a la Mitja de Xirivella per si pot ser encara millor. Endavant i força Prese!
Pocs, uns quants assistirem a la Gala del Circuit de l’ Albufera. Una vintena de 102! Es açò una reprimenda, un toc d´atenció, un “zasca en toa la boca” que tan s’ estila… No! Es una simple i plana constatació d’ una realitat palpable en molts sopar de Club i en totes les carreres. S’ han esborrat els històrics? Cansats, farts, avorrits, superats, fora d’ ona, allunyats voluntaris, o també víctimes de imprevistos i contratemps? Llàstima!
Joanot Presència
Peus-Quets
