El corredor aconsegueix derribar i superar, un a un, tots els murs de les distàncies

El corredor aconsegueix derribar i superar, un a un, tots els murs de les distàncies

En la història personal de cadascú, la primera vegada que fas algo sempre comporta incertesa i nervis, però també valentia i decisió per afrontar allò desconegut.

sonia-corriols-trail-sellent-oct-2016

Sonia, segona al Trail de Sellent

Recordes aleshores aquella primera vegada que algú et parlà del fenomen running i pensaves que tu mai acabaries endinsant-te en aquella moda. Pensaves que aquell era un món de bojos conduïts per una febra sensacionalista d’una societat capitalista i competititiva. I no. Vés per on, un dia, relaxada al sofá li dius a la teua parella que ho vas a intentar, que et posaràs les esportives i que l’endemà ixiràs a caminar. I recordes aquell dia com si fóra ahir, com si el camí haguera sigut més curt del normal. Recordes com et nugaves els cordons i com començava a eixir el sol. Ha passat temps des d’aquell dia que et vas calçar les esportives i vas començar a córrer amb els teus amics per sentir-te bé, per desconnectar de la feina i, per què no, perdre eixos quilets que pensaves que et sobraven.

T’havies jugat una paella amb els teus amics i amigues que faries la Carrera de la Dona, on eixos 6 quilòmetres et pareixien un mur impossible de derribar. I veus que no, que amb esforç, alegria i il·lusió vas derribant cada obstacle que se’t posa pel camí. I que una vegada passes cada obstacle et trobes millor. I tens ganes de més. I aleshores et planteges fer una carrera de 10 quilòmetres, que córrer una hora ja és molt per a tu. 6, 10, 15, 21. Mitja marató. I ací et trobes. A la línia d’eixida d’una carrera que enguany és d’or, com tu, com el camí que has recorregut igual que ho feia Dorothy per arribar a Oz. Ha sigut molt de temps, molts encreuats familiars que has de solucionar per compaginar el teu temps d’oci amb la teua família, amb els teus amics. Moltes hores de son i moltes experiències viscudes que fan que aquest camí siga més agradable  i que sentes que haja valgut la pena. I és quan u arriba al seu objectiu quan ha de donar-se la volta, vore el camí que ha recorregut i és en eixe moment quan valores allò que has fet.

Eixos sentiments els transmet l’atletisme. La lluita diària, l’esforç constant i la sensació de superació interior que et demostra dia a dia la teua vàlua, la teua personalitat i la teua força. La mitja marató de València és d’or i tu recordaràs aquest dia com aquell que vas creuar la meta victoriosa amb les llàgrimes als ulls i amb una frase gravada al teu cap: ho has fet. Enhorabona Juanca, Pablo, Esther i Maria Angeles! I enhorabona també a Alicia, Dani, Maribel, Cheli, Tere, Moha, Miquel, Ali, Xuso, Jose, Vicent, Carlos, Toni Martínez, Sari, Marcos, Toni Segarra i Elena. Ho heu tornat a fer una vegada més!

Amb aquestos sentiments a flor de pell, sembla que els resultats obtinguts dónen igual però poc a poc cadascú va sentint que ha de millorar. Sembla que 21 quilòmetres es queden curts i que en necessites més. Que has d’afrontar noves aventures i els resultats arriben per sí mateix. Que li ho pregunten a Juan Antonio i Damián, companys de batalles i quasi germans que recorren cada muntanya per tota la Comunitat. Dissabte sense anar més lluny aconseguiren completar els 53’5 quilòmetres del Trail de Quesa en poc menys de 7 hores.

Igual que Lucas Soler i Vicen, quedant aquesta última segona classificada absoluta i primera veterana. Impressionant! Sonia i Juan no es queden enrere i aconseguixen uns resultats espectaculars en el Trail de Sellent (19 km). Juan acaba en la 4a posició en la classificació general del circuit i Sonia puja al podi de les campiones acabant en 3a posició en la classificació general i la primera de la seua catgoria (veteranes). Un excel·lent resultat per a aquesta parella que ha vençut a tots els entrebancs que els ha posat la vida. Ja per últim i no menys important, Pepe Casaudomecq completava amb èixt el 3r Trail de la Vall de Segó. Incansable caminant i corredor que no deixa de sorprendre’ns cursa rere cursa.

Amb tot açò que acabem de contar, sembla que en tindríem prou. Però, senyor lector, el millor està per arribar. Queda sols 1 mes per al gran plat fort de la temporada d’asfalt: la marató de València. I ahí estarà el CA Corriols per a passejar amb alegria i orgull el color groc de la seua samarreta.

A volar!

CA Corriols de Sueca


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.