Com imaginareu, oblidada ja la ingent feinada desenvolupada en la celebració de la 29ª Volta a Peu, el compte enrere que ens apropa a la 36ª Marató de València va restant els dies sense pietat ni remordiments.
Pasdcual al trail de Tous
Ja toca intensificar el grau de patiment, als caps de setmana, fent “llarguetes” de 28, 30 i 32 km, sense deixar de intercalar entrenaments entre el dilluns i el divendres! Este esport es dur. No es evident que la psique s’ aparelle amb el físic tot i convivint al mateix cos. Cada any vinc recordant i recomanant que hi ha que tractar i entrenar ment i cames per igual. La resistència de la primera farà arribar les segons a meta.
Hem de començar a treballar i “muscular” el cervell, i açò s’ aconsegueix, igual que l’ entrenament físic… amb algun esforç i molta determinació. Una premissa de caire primordial es l’ aprenentatge inexcusable o la adquisició obligada d’ un sentiment bàsic: la autoestima, la importància de saber valorar-nos. A esta alçada dels entrenaments ja trobem de tot: els que se senten forts i tenen clar que ho aconseguiran, els que s’ han topat amb una lesió que els ha fet endarrerir la preparació, els que senten ja fatiga i per tant inseguretat front al repte que els espera. Als dos últims va dirigida la primera part de esta crònica setmanal.
Bàsicament hi ha tres conceptes necessaris a adquirir que aboquen a la confiança en si, a la autoestima. En primer lloc, l’ amor d’ u mateix es el que ens fa creuar fronteres que mai pensàvem atènyer. Eixe amor es el que ens fa alçar una i altra vegada dels entrebancs del camí i dels pals entre les rodes. L’ amor propi a l’ ànima augmentat de una curada atenció del cos té la qualitat de fer-nos resistir i vèncer les adversitats.
La imatge que té u mateix de la seua persona i de la seua personalitat, en segon lloc, es clau per l’ autoconeixement i la percepció que tenim dels nostres defectes i de les nostres qualitats. Quan més objectiva siga esta percepció, més real, segura i ferma serà la nostra resposta al món exterior.
L’ autoconfiança es el tercer concepte que marca l’ autoestima. El fet de creure-n’ s capacitats per a rendir en una tasca determinada o resoldre una situació compromesa ens fa forts abans de començar.
Així es que Blavetes i Blavets que aneu a córrer la Marató, sapieu que, amb una disposició positiva en la gran mampresa que vos espera, ja teniu bona part de la feina psíquica complida.
A córrer… amb seny i fins que se passe per meta, amb un somrís que vos pegue la volta a la cara!
Aquesta setmana la activitat ha continuat sent molta sense quasi cap competició, basada sobretot en la preparació de la Marató. Una colla de més de vint mouen abans de les huit del matí des de Corbera camí del paratge de la Murta per el Xavegó. L’ anada i la tornada suma una quinzena de kilòmetres. Eixe punt comença a deixar anar llastre. Els que no van a fer la marató acaben allà. Els altres, conscients de lo que els espera completaran els 30 de rigor plasmats al pla d’ entreno, pel terme de Polinyà, al Molí de Montsalvà fins el cementeri de Riola i tornar cap a l’ Ermita de Corbera d’ on havien sortit al matí. 30K justos i clavats!
El recolzament en carrera durant tot el trajecte de Joan ajuda, i molt, als Maratonians. La atenció i avituallament va a càrrec de l’ intendent Fermin a cavall d’ una bici. Xé de tot! Que diumenge!
La resta dels Maratonians del Club que van a una marxa superior corren pel seu compte per la partida de Sueca també afanats en completar la llargueta obligada, ara de més de 30 km, amb unes ganes boges de començar a amainar la quantitat a recórrer en progressió inversa. Ho repetiré: açò es dur!
La única “oficialitat” de la setmana la disputen, també diumenge, quatre Peuetes i Peuets per muntanya al Ier Trail de Tous. Tres modalitats ofertes i a les tres s’ hi apunten. Pascual Azorín i Vicent Clar corren la 21K, Maritere Reig a la Sprint Trail de 14 i Luisa Carbó a la Marxa de la mateixa distància.
Àrdua batalla la que lidien els quatre Blavets. La muntanya sempre es complicada i esgotadora. Uns pocs trams més tranquils i molts d’ altres amb molt de risc, ben penjats i de complicada negociació, sobretot a prop del pantà fan del trail de Tous una prova interessant. Pascual passa meta en 2h18mn. Vicent ho fa en 2h30. Al Sprint Trail de 14, Maritere marca 2h13, i Luisa, a la marxa, tanca crono en 2h19.
Han patit, han suat, esbufegat i fins i tot pot ser… maleit la senda, el ramatge o les pedres, però una vegada divisat l’ arc de meta, el sofriment ha passat del cos a la motxilla, oblidat, esfumat. Per baix de l’ arc, braços en alt, un somrís i una alegria més a l’ ànima!
Amics Runners, igual com la Terra va néixer d’ una explosió d’ estrelles del Cosmos, esteu tots vosaltres fets de pols d’ estrelles! I sent així, còsmics, allò que us proposeu… ho aconseguireu!
Joanot Presència
Peus Quets
