La present campanya arrossera, la fase de la qual de recol·lecció va arrancar fa només uns dies amb la celebració de la tradicional festa de la sega, emet símptomes tremendament alarmants que amenacen no solament amb enterbolir el caràcter festiu amb el qual els arrossers inicien cada any la temporada, sinó també amb que el balanç final de l’exercici resulte molt negatiu tant des d’una perspectiva econòmica com des del punt de vista de la sanitat vegetal del cultiu.
Un informe elaborat pels serveis tècnics de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) revela que la creixent propagació de plagues i malalties en els arrossars de la Comunitat Valenciana, de l’evolució de la qual i abast ha vingut informant aquesta organització agrària, està obligant als productors d’aquest cereal a incrementar els seus costos de producció un 10,5% respecte a l’any passat.
En concret, les despeses que implica el cultiu han passat d’una mitjana de 3.878 euros per hectàrea a 4.218 per aqueix mateix concepte i la causa principal que explica aqueix encariment tan notable no és una altra que la necessitat en la qual s’han vist els arrossers d’augmentar el seu desemborsament econòmic en els capítols destinats a productes fitosanitaris contra les plagues i a mà d’obra per a arrancar les males herbes que també proliferen de manera preocupant.
A aqueixa escalada dels costos de producció cal agregar, en el context de l’actual conjuntura arrossera, que els preus de mercat són idèntics als de l’any passat en situar-se de nou en 0,29 euros per quilo. A aquestes circumstàncies adverses cal afegir un altre factor important en termes de rendibilitat del cultiu com és la reducció de collita que patiran aquesta campanya els arrossars valencians com a conseqüència dels atacs de plagues i malalties.
L’estudi de AVA-ASAJA assenyala que les pèrdues econòmiques que hauran d’afrontar enguany els productors d’arròs, arran dels motius apuntats, podrien situar-se, partint d’un càlcul conservador, entorn de 5 milions d’euros. La xifra final podrà determinar-se amb major exactitud quan concloguen, entorn del 15 d’octubre, les tasques de la sega i s’aprecia llavors amb total claredat l’abast real dels danys ocasionats pel fong de la Pyricularia, la malaltia de la esclerotinia, altres fisiopaties, així com per les males herbes.
De moment, i a la vista de l’estat que presenten moltes explotacions, tampoc les perspectives en aquest terreny són favorables. Segons les primeres estimacions, la caiguda de producció es concretarà en un 10% respecte al curs anterior, amb la qual cosa, i si es té en compte que el descens de la collita ja va ser del 10% en l’última campanya, al llarg de dos anys el sector arrosser de la Comunitat Valenciana haurà perdut un 20% de la seua capacitat productiva i passaria de les 120.000 tones que eren habituals a les 100.000 amb les quals podria tancar l’actual temporada”.
“És evident que el cultiu de l’arròs s’està deteriorant a ulls vista i cal actuar –assenyala el president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado–. Abans de res cal unir esforços amb les Administracions i els experts a fi de cercar solucions. En primer lloc, des de la nostra organització agrària demanem als diferents governs que actuen per a facilitar l’aprovació de matèries actives contra les plagues, ja que les polítiques prohibicionistes de Brussel·les estan deixant indefensos als agricultors. En segon terme proposem la creació d’un grup multidisciplinari de treball en el qual estiga representat el sector, la conselleria d’Agricultura i fins i tot les universitats amb l’objecte d’analitzar el que està succeint i dotar-nos dels instruments necessaris per a abordar els nous reptes que té plantejats el sector arrosser i que van a requerir un esforç addicional per part de tots els implicats”.
AVA-ASAJA
Fotografia de d’Enric Marco