L’Ajuntament de Sueca ha presentat este divendres L’Ullal, la nova publicació d’informació municipal de Sueca. L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit i la regidora de Comunicació, Isabel Jiménez, acompanyades per una representació dels regidors de la Corporació Municipal, han presentat este matí la nova revista que naix amb l’objectiu d’esdevindre el mitjà d’informació municipal de referència.
Portada del número de juny-juliol presentat avui
L’Ullal fuig del model dels tradicionals BIM i es presenta com una publicació més atractiva, dinàmica, participativa i útil per a les veïnes i els veïns de Sueca. De periodicitat bimensual, L’Ullal es podrà consultar i descarregar a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Sueca. No obstant, els pròxims tres números s’editaran també en versió impresa, per aquells que s’estimen més llegir en este format i segons ha explicat Jiménez la continuïtat d’esta versió dependrà de l’acceptació dels ciutadans.
L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, ha aplaudit el treball del departament de Comunicació que ha fet possible el naixement d’este nou projecte. “Des de la Regidoria de Comunicació es realitza una importantíssima tasca de seguiment ampli i rigorós de totes les accions i projectes que es duen a terme des del nostre Ajuntament i també dels diferents esdeveniments i actes que tenen lloc a Sueca” ha apuntat Tamarit, qui ha continuat “amb esta nova revista municipal volem fer un salt qualitatiu en la comunicació del nostre consistori. Amb les noves tecnologies, les xarxes socials, etc. la comunicació és immediata però també efímera; per això apostem per esta revista de caràcter municipal, on d’un cop d’ull podrem repassar i recuperar les informacions més recents i destacades ”.
“No pretén desatendre l’acció política, però tampoc és el seu objectiu centrar-se només en això. L’Ullal pretén anar més enllà i amb mirada curiosa, vol descobrir als nostres veïns la principal informació municipal, històries i personatges del nostre poble” ha assegurat Jiménez. La titular de comunicació ha insistit “L’Ullal naix amb voluntat de servei públic com un aparador de la realitat suecana que es pot copsar des de l’Ajuntament”. L’alcaldessa també ha incidit en esta idea: “és un projecte molt bonic i amb molta feina darrere que esperem tinga acceptació i que vol ser això, una finestra perquè els ciutadans puguen saber més i estimar més el seu poble”.
La voluntat de l’equip de comunicació és incorporar noves seccions en els pròxims números i nous espais on la ciutadania i els col·lectius puguen participar-hi directament. A més a més, la portada de cada exemplar serà una plataforma de projecció de l’obra dels artistes suecans a qui es convidarà a il·lustrar els temes d’actualitat del municipi, així esta primera és un treball de l’artista suecà Manuel Baixauli.
Segons ha explicat la titular de Comunicació, L’Ullal no s’entén com una publicació tancada ni completa, sinó com una revista en contínua evolució, oberta a la participació de la ciutadania, a les seues propostes i suggerències. Així, aquells que ho desitgen podran fer arribar els seus comentaris a l’adreça electrònica comunicacio@sueca.es
Ajuntament de Sueca
Descàrrega (9,3 megues):
Acabe de descarregar i repasasar L’Ullal i disculpen que discrepe:
NO “fuig del model dels tradicionals BIM”
POT SER es presenta com una publicació més atractiva, pero “la mona aunque se vista de seda…”
POCA COSA de dinàmica
GENS participativa
INÚTIL per a les veïnes i els veïns de Sueca
ÚTIL per a l’autocomplacència de l’equip de govern local.
Per a mi es única i exclusivament Propaganda que paguen totes les suecanes i suecans(informació presentada i difosa amb el fi de donar suport a l’equip de govern local)
Salvant les distàncies, està més prop dels principis de la propaganda nazi de Joseph Goebbels, responsable del Ministeri d’Educació Popular i Propaganda d’Adolf Hitler.
Joseph Goebbels deia que “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en veritat”.
Principi de la vulgarització de Goebbels: Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus a qui va dirigida. Quant més gran siga la massa a convèncer, més xicotet ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seua comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar.
Totalment d´acord amb l´opinió de Toni, a l´article ni li falta cap punt ni li sobra cap coma.
Per si algú te dubtes per a que aprofita la revista de l´equip de govern de l´ajuntament de Sueca, sols cal llegir la definició de PROPAGANDA que fa la Viquipèdia.
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb el fi de donar suport una determinada agenda o promocionar un producte. Encara que el missatge contingai informació verídica, és possible que siga partidària, no presentant un quadre complet i equilibrat de l’objecte en qüestió. L’ús primari prové dels contexts comercial i del polític, referint-se generalment als esforços patrocinats per governs o partits.
La fi de la propaganda política és augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posició, abans que presentar simplement aquesta posició. L’objectiu de la propaganda és l’opinió de la gent, no la seva informació. Degut a això, la informació transmesa presentada sovint amb una alta càrrega emocional, apel·lant de manera comuna a sentiments patriòtics.
En anglès, la paraula propaganda sol tenir fortes connotacions negatives (i també polítiques). No és necessàriament així en altres llengües, i l’ús del terme pot portar a malentesos. Per exemple, al Brasil i alguns països de parla hispana, especialment a Amèrica del Sud, propaganda usualment significa la forma més comuna de manipulació de la informació: la publicitat. En realitat la propaganda intenta modificar la voluntat amb intenció política mentre la publicitat té uns objectius, to i estètica diferents.
La propaganda repercuteix generalment a les emocions més que no pas a l’intelecte. Comparteix tècniques amb la publicitat i el sector de les relacions públiques. Habitualment la propaganda té un caire pejoratiu quan concerneix el món de la política i la difusió de mentides com a veritats. O, si més no, “mitges veritats”. El problema rau quan s’utilitzen tècniques de la propaganda política per comercialitzar productes o serveis.
Llegir mes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Propaganda
Vicent Matoses
Señoras Tamarit i Jiménez : Diganme de lo que presumen y les diré de lo que carecen.
Me parece de mala educación obviar los nombres del resto de concejales/as que comparecieron en la presentación de tan “importante” revista
Qui a fet la revisteta la senyora Jimenez?, ahí no apareix ningu mes. Aixo no es serio.
Trobe que no.
Fa temps que en Iniciativa especulen i n’hi han veus discordants que pensen que Raquel (Bloc) hauria de reestructurar les competències de l’equip de govern. Especulacions o mar de fons?
–
En primer lloc consideren que un área tan important com serveis municipals no pot estar en mans de Pilar Moncho (Bloc) que està quasi sempre fora (en la diputació) fent-se fotos. Vicent Baldoví (Bloc) pareix l’opció més adequada ja que treballava en eixe departament fins que (sent la dona regidora) passà a una secció més descansada. Pilar Moncho passaria a serveis socials
–
Raquel desconfia cada dia més d’Isabel Jiménez (Bloc) per no parar que clavar la pota i la mateixa alcaldessa podria dur directament l’area de comunicació
–
Promoció económica (ADL) i Medi ambient que són inoperants en mans d’Isabel Jiménez sería per a Noelia Sisteró (Iniciativa) que deixaria serveis socials.
–
Cultura i el Concurs de paella que porta Vicent Baldoví aniría a Isabel Jiménez (sap molt) que també podria dur l’àrea de la Policia Local. En eixe cas Voro Giménez (Bloc) podria posar més ordre fent-se càrrec de la recollida dels fem i neteja viària.
–
Quedaria en l’aire si Pilar Mocho segueix en mans d’Aigües de Sueca. Iniciativa ho valdria per a d’ells, però també podria passar a mans de Vicent Baldoví.
–
Les árees i els salaris del partit de Campillo són intocables tot i que Campillo és inoperant en Agricultura. Eixes són les condicions del pacte.
Propaganda per a viure del cuento a costa de totes i tots i contar veritats a mitges que diuen que són mentires senceres