El fong Nakataea oryzae, que provoca la malaltia de l’esclerotinia de l’arròs i el resultat final del qual és la pudrició i mort de les plantes infestades, segueix propagant-se en els arrossars valencians per segon any consecutiu. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) alerta de la devastadora acció d’aquesta malaltia, ja que amenaça amb destruir fins al 100% de la producció d’arròs dels camps afectats.
Una mostra dels efectes de l’esclerotinia
La pròpia organització agrària va detectar l’any passat algunes explotacions amb evidents problemes de podridura que no responien a cap patogen establit fins al moment. Després de les pertinents comprovacions sobre el terreny, tècnics de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) van concloure que els danys obeïen a l’esmentat fong Nakataea oryzae, el qual mai abans s’havia manifestat amb tal virulència en l’arrossar valencià.
Els investigadors van recomanar llavors una sèrie de mètodes de lluita per a fer front a la nova plaga. Les aplicacions foliars de fungicides van ser descartades des del primer moment, ja que els agricultors no disposen a dia d’avui de cap matèria activa que resulte eficaç contra l’esclerotinia de l’arròs. En el seu lloc, el IVIA va aconsellar la necessitat d’eliminar les restes de la palla, que és on sobreviu el fong, mitjançant la incineració, l’enterrat profund dels mateixos o la seua completa retirada de les parcel·les.
Un estudi de camp desenvolupat per AVA-ASAJA constata que els atacs d’aquest fong han sigut frenats en totes aquelles parcel·les on l’any passat la conselleria d’Agricultura va autoritzar la crema de la palla de l’arròs, mentre que l’inòcul ha seguit manifestant-se i estenent-se aquesta temporada en els altres camps on no es va incinerar excepcionalment, sobretot en les explotacions situades en el marjal d’Almenara.
AVA-ASAJA afig que les altres pràctiques culturals suggerides per a fer front a la malaltia no han resultat viables en molts casos. D’una banda, els arrssers que tenen les seues explotacions prop del llac no poden enterrar les restes de palla a una profunditat suficient ja que la capa de sòl no sol sobrepassar uns pocs centímetres de grossor. Deixar les restes enterrades a poca profunditat, en canvi, afavoreix l’inòcul, el contagi i la penetració del patogen. D’altra banda, la retirada de palla constitueix en l’actualitat un sobrecost inassumible per a la majoria dels productors mentre no existisca un sistema d’emmagatzematge i aprofitament rendible d’aquest tipus de residus.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, alerta de el “nou i perillós problema al que s’enfronta el sector arrosser i que se sumisca als estralls causats aquests anys pel fong de la pyricularia, la mala herba Leersya oryzae i els pugons. És urgent tancar un pla d’acció específic per a combatre l’esclerotinia de l’arròs, tenint clares les experiències de la campanya passada i afrontant l’assumpte amb rigor, perquè si no l’atallem d’arrel les pèrdues en els arrossars valencians poden ser milionàries”.
AVA-ASAJA
