Una de calç, una de sorra, ara molt, ara poc. Avui? Xe… justament avui no puc, si hagués sigut demà… Hi ha Blavets i Blavetes de vacances, hi ha qui està a punt de partir i uns altres ja estan tornant. Unes, tot fémines (això sols tenen elles els “pebrots” de fer-ho), se lleven del llit amb el gall per a anar a llançar-se a les aigües fredes de l’ Assut d’ Antella, entreno de 2000m per al proper 22 d’ Agost… I açò sí que també es molt bo: hi ha Blavet que fa turisme al pas de carrera, amb la samarreta de Peus Quets, per les amples avingudes i els històrics monuments de Berlin! Veure per a creure!
Peus Quets a Riola
Ja vos deia jo la setmana passada que quant més bojos serem, més ens divertirem! Hi ha setmanes buides, o una mica més pobres al menys. D’ altres son complexes i difícils de pair. Una d’ elles pot contenir molta i profusa informació, i un’ altra pot ser tinga poc que divulgar. Però assumim el problema inherent a l’ encàrrec, i emulant als corredors, marxem cap avant, que la meta ens espera!
A la de mon pare: -si hi ha poc… adorna-ho, si hi ha massa, resumeix! Tot i fent-ho bé! -hagués afegit l’ home… Un personatge recte i directe, pràctic i pragmàtic el meu Tadeo.
Favara
Riola, celebrant festes de Sta. María la Major, ens fa apuntar un dimecres 3 del calendari d’ Agost la seua XVIª Volta a Peu Solidària pel Xúquer. I allà anem. 803 corredors acaben els llargs 8K del recorregut. Calor i una benvinguda brisa acompanyen la gran tropa de Runners per un circuit novell, redissenyat amb encert, al meu parer. Els corredors donen cul al sol durant la major part del recorregut, i això es d’ agrair en aquestes dates estivals. El cordó del riu, agradable de panorama i suficientment ample porta la gent cap a meta molt ràpidament. El primer, per baix de 27 minuts! Allà apostat, els nostre fotògraf Pascual Pastor acabarà sent la diana de desenes de mosques negres o mosquits tigre!
Ramón Monjo ho corre en 34:38, i Alice Rebull que fa tercera al podi de Veteranes B ho tanca en 37:38. Dos tècniques distintes de córrer, dos bons resultats. Bona part dels 25 Peuets passa meta per sota dels 40mn, i un’ altra part molt per baix dels 50mn. Noelia Zaragoza fa 2ª al podi de Júnior. No s’ ho espera i no recull el trofeu en mà, però no li lleva que es mereix una onada d’ aplaudiments. Començament de futures alegries per a Noe i tots nosaltres?
La segona trobada de la setmana, Peus-Quets la fa a Favara. El Club d’ Atletisme de Favara ja compta la seua dinovena Volta a Peu. Son molts anys ja dedicats a les Voltes populars. Esta que es celebra a l’ últim poble de la Ribera Baixa abans de passar a la Safor, es una cursa dura que requereix del corredor un sobreesforç durant més de la meitat del recorregut. Un “cap amunt” seguit, de cinc kilòmetres, bordejant la muntanya cap a Llaurí fa traure suor, colors, llengua i lleu als participants. I tot açò… cara al sol, cosa que alegra a uns però gens a molt altres! Bona carrera, dura però atractiva, forta i per això competitiva, feta per a gent que si no té el físic que se precisa per a ser un campió, sí té la ment i l’ esperit de un heroi!
Tomàs Cuesta, Ramón Monjo i Pedro Cascales per baix de 37mn. Màquines! Emilio Sala que corre al seu poble, dedica la seua cursa a acompanyar una cosina. Així i tot, quasi passejant, marca 37:52!
Carmen Garcia i Mila Sifre pujaren al podi
Alice en ratxa i en la seua línia, en 38:56, puja un’ altra vegada a podi, esta, al 2on lloc del caixó. Poderosa corredora que gestiona molt adequadament el seu potencial, i corre… “el cabet en la feina”!Les Veteranes C, M. Carmen Garcia i Mila Sifre també escalen al podi al 2on i 3er lloc respectivament. Trofeu i reconeixement, aplaudiments i crits… fan que estes dos “sexygenàries” de superen.
Esta crònica que titule “La sang me bull” va per lo observat durant moltes jornades de competició en estes populars de l’ estiu. Al Runner li bull la sang! Sempre, tot l’ any! I no ho fa la calor. Rita no hi té res a veure! Es el virus del running. Contaminat fins a la medul·la, l’ atleta reclama i se reclama acció sempre i a totes hores. I si els poderosos corredors i corredores que culminen totes les proves a gran nivell son uns cracks fora de sèrie, els que van per mitja tabla, no ho son menys! Un pas darrere, però sempre presents.
Comprendre que la sang els bull no es difícil. Tant els primers com els últims, tots exhalen els mateixos símptomes virals. I açò podria semblar el relat d’ un conte quasi mitològic, però no ho es! Es pura i dura realitat amb autèntics herois i heroïnes de estos contes vius: els darrers en entrar per meta!
Doblant el temps dels primers, suant, bufant i patint el doble que els primers i mostrant i demostrant un caràcter de ferro, una voluntat i una determinació pròpia d’ uns llegendaris herois que descriu Homer a la Ilíada i la Odisea. Una gesta que pocs veuen, i que jo vull posar de relleu!
Joanot Presencia
Peus-Quets
