Els fets ocorreguts a la muntanya porten a que les primeres paraules de esta crònica siguen per a lamentar dos focs més al País Valencià: la Serra d’ Espadà i la vessant sud de les Tres Creus de Tabernes de la Valldigna. Lamentables i imperdonables incendis. Que no tindrem remei? Que no pararà mai esta lacra dels nostres temps?
Camí de Barx
En un to més alegre i esperançador, preferisc donar la benvinguda a Fernanda Rubio i Amparo Badia que entren a formar part del Club. Xiquetes, quants més bojos serem més ens divertirem! (Això diuen els francesos.)
Mentre Mònika Carrasquer munta una Màster Class de Zumba Solidària al Mareny de Barraquetes el divendres i paral·lelament se van preparant activitats al Club de Córrer Peus Quets. Una eixida en bicicleta de pedals Quets, i una excursió a la muntanya de Senda Quets per al diumenge.
A la bici en van pocs. Cinc valents. Contra el Ponent i després el Gregal, diu Sari que li peguen al pedal! Se fan quasi 90 km lluitant contra els elements fins a Barx. Vent i calor amb la petita recompensa d’ un esmorzar escàs però reparador.
A la muntanya si que sumen. En son 21 per als 14km que volen recórrer amb un pas entre “allegro” i “vivace”. Des de Corbera cap al Xavegó, el Racó de les Vinyes i Corbera de nou. Circular i agresta, esta ruta de moment s’ ha salvat dels incendis i els nostres excursionistes s’ en aprofiten. Calor i set que mitigaran amb orxata que proveeix la Dolo i al mig dia cara a cara amb una paella i bona cosa de cervesa fresca.
I dissabte, set dels nostres fan els 8K de Llaurí. Emilio Sala marca 33:35 en meta; rapidet i acabem… que fa calor! Joan L. Garcia 35:34 i Luis Gimenez 39:44. Gemma Rosell puja al caixó per partida doble. 1ª en locals i 3ª en Veteranes A. D’ un tir, dos p… odis! Olé tu! De dos en dos! I en Veteranes B, lot complet! Tres altures de podi… totes per a Peus-Quets! Alice Rebull, 1ª, Mariola Inglada, 2ª i Paqui Riera, 3ª. El blau triomfa a Llaurí, confonent-se amb el firmament! Boníssims cronos per als masculins, insuperables resultats per a les fémines!
Vinc a relatar-vos unes curtes historietes que he extret i traduït del recull de “El libro de los abrazos” de Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià, que al meu parer retraten molt bé el sentiment Runner, l’ ànima i l’ enteniment del corredor. La primera, Galeano la titula – La funció de l’ Art, i conta açò:
“Diego no coneixia el mar. Son pare, Santiago el va dur a descobrir-lo.
Viatjaren al sud.
Ell, el Mar, estava més enllà de les altes dunes d’ arena, esperant.
Quant el xiquet i son pare atenyeren per fi les altes dunes d’ arena, després de molt i molt caminar, el Mar esclafí de colp davant dels seus ulls!
I va ser tanta la immensitat del Mar, i tant el seu fulgor que el xiquet va quedar enlluernat i mut de tanta bellesa.
I quant al remat va aconseguir parlar, tremolant i tartamudejant, li demana a son pare:
-Ajuda’ m… a mirar!”
Eixa es la sensació que me dona, a mi, la actitud de cadascú dels nouvinguts al Club. La descoberta d’ un esport que ignoraven, la revelació d’ una dinàmica desconeguda, d’ un sentiment que fins ara mai haurien recelat, la cohesió d’ un col·lectiu humà al voltant de una filosofia de vida, d’ una activitat existencial tan necessària ja per a ells, que, com descobrint el Mar li passarà a al jove Diego, ja no podran abandonar.
La segona es titula –El Món, i diu lo següent:
“Un home del poble de Neguà, a la costa de Colòmbia va pujar al cel.
Quan tornà d’ allà va contar. Va dir que havia contemplat des de dalt la vida humana.
I va dir que érem un mar de foguets, de focs xicotets.
-El món es això –revelà, un munt de gent, un mar de foguets!
Cada persona brilla amb llum pròpia entre totes les demés.
No hi ha dos focs iguals. Hi ha focs de tots els colors. Hi ha gent de foc seré, que no s’ altera ni amb el vent i gent de foc boig que ompli l’ aire d’ espurnes crepitants. Alguns dels focs, focs bobos, ni il·luminen ni cremen, però d’ altres encenen la vida amb tanta passió que no se poden ni mirar sense pestanyejar, i qui s’ hi acosta s’ encén!”
Així doncs som cadascú de nosaltres, una flama entre milions de flames distintes, uns amb foc ardent, d’ altres amb foc tranquil, uns amb més claror, d’ altres amb menys fortor… però totes i tots, arrimant-vos a la torxa crepitant del Running s’ heu cremat, ha pres la metxa i no la podeu aturar!
Que continue la festa!
Joanot Presència
Peus-Quets
