
Xe que calor! Cuejant i esgotant-se la Primavera, ja sentim la calor estival envaint-nos de mica en mica, passet a passet, abocant-nos sense esperança ni remei a l’ estiu sufocant de les carreres i voltes populars… i sortides de senderisme a la muntanya…
Es curiós. Vinc des de fa uns anys ençà, observant i sentint innumerables corredors, tots, sempre amb la mateixa cansoneta a qualsevol conversa: -xe que calor hem patit! I a l’ endemà: -que calor va fer ahir! I durant dos o tres dies el tema es la calor, i algunes vegades ve a relluir la Rita: -la culpa… la Rita! Ja sabeu…
Durant dos o tres dies, a tot inici de diàleg se comenta la calor, ja no la prova, el circuit, el traçat, la lesió, l’ entreno ni tampoc la dieta, la spirulina o les sals minerals!
– I la humitat? No es pot respirar! Es que este horari… es massa prompte, el Sol allà dalt, sempre de cara… només eixir et falta l’ aire…
Si Runners, que voleu? Fina brisa a 20º, unes gotetes de pluja per a refrescar, i un recorregut planet i ambientat…?
-Per demanar…
Els entrenaments han anat complint-se sense ambages, amb consciència i seriosament. Eixa es la via. I realment els resultats deuen de fer-se patents molt prompte. De moment ja es veu un plus de resistència física, un plus de força i potència muscular i inclòs fins i tot un plus de la plasticitat en cursa.
El dissabte es celebra una carrera bestial a València: la IVª 15K Nocturna de València. Hi participen 11200 corredors i corredores dels quals més de 1000 son d’ altres comunitats i d’ altres països. Les quasi dos hores que dura la prova van desgranant per centenars onades seguides de Runners per tots els principals i més cèntrics carrers de la capital. Si bé la calor no es massa elevada, la humitat es alta, apegalosa, la típica de la nostra terreta, la que ens fa abominar l’ estiu… a alguns.
Els corredors pateixen els 15K, es evident. Un gran fons a les 22h de la nit o a les 9h del matí sempre es dur, però pot ser agradable inclòs per al qui el corre, per a l’ espectador segur que si. Jo amb la meua càmera el vaig sofrir. Trobar 9 Peuetes i Peuets, de nit i entre 11200 samarretes totes a una va ser una tasca impossible: no vaig poder obtenir una foto decent de ningú dels nou! I això m’ exaspera.
De tota manera, efectivament els nou quedaren contents de la seua cursa, gens cansats a banda d’ un problemeta d’ isquios… Després dels estiraments i de la xerradeta de rigor a prop de meta –xe que calor… i la humitat? -, la 1h30 de la matinada i a casa.
Diumenge, uns quants se marquen 14 kilòmetres d’ entrenament, uns altres cavalquen amb bici per la Barraca d’ Aigües Vives i un parell de Peuets corren pel Mondúber.
Senda Quets s’ en va a les Gorges del Cabriol. Ruta llargueta i de molta exigència la que a última hora se tria. Peguem una ullada des de dalt del penya-segat a la Gorja del “Rabo de la Sartén” i després a la de “Vicente”, i impressiona la gran altura que domina el riu allà al fons del congost a més de 100m. Preciosa imatge, espectacular, fascinant.
Una estona després estem baix del tot refrescant-nos els peus i les cames dins de les gèlides aigües del Cabriol que corre amb molta vivor cap a la seua reunió amb el Xúquer.
Hem tingut que baixar cap al llit del riu quasi tres kilòmetres d’ una pendent prou important. Ara toca desfer el camí. Un xicotet calvari, llarg i dur. Encara no sabem el que ens espera! Canviem la tornada escollint ruta per la cresta de la muntanya. I esta iniciativa ens depara quatre kilòmetres de costeres empinades a més del 25% fins que el autocar apareix al cap de quasi una hora. El sol ens ha castigat. Jo que soc més blanc que el marbre Macael acabe roig pimentó! Però pensant en positiu, lo bo del sofriment es el posterior descans i el premi del dinar. El Yantar. Molt bons àpats, copiosos i saborosos, però dolenta direcció, sense tacte ni “savoir-faire”.
Esta ha sigut la última sortida de la temporada Senda-Quets. L’ any que ve, tornarem!
Xe que calor! Hui n’ hem patit de valent. Ens ha escassejat fins l’ aigua de beure. Com peix fora de l ‘ aigua acabem pegant bocades, desbocats cara l’estiu.
Joanjo Presència
Peus Quets