Al Club es celebren periòdicament uns “events” a la anglesa, com diu Sari, uns esdeveniments amb el propòsit de reunir tota la família Peus Quets i el amb motiu de practicar una activitat concreta i determinada. Es fa la “Crono”, es celebra el Dia del Club, sopem i ballem la nit de Sant Joan, la Lluita contra el Càncer, la Zumba solidària, s’ organitza la Volta a Peu a Sueca de cada Setembre i a més de tot això se realitza La Sortida Anual del Club, amb autocar a un lloc o altre per a córrer una prova atractiva, interessant, nova, curiosa o diferent.
M. Carmen Garcia i Mila Sifre, 2ª i 3ª en Veteranes
Institucionalitzada ja des de fa anys, la sortida anual del Club per a córrer tots junts, aquets any torna a Conca, on el Club de Córrer Peus-Quets es sempre fabulosament rebut. 39 Blavets la correran i 14 la caminaran.
Però abans de relatar la vivència manxega i respectant la lògica d’ una crònica que precisa d’ un ordre cronològic, primer incidiré en pro de la feinada que se produeix a l‘ estadi cada dimarts i cada dijous a càrrec de Joan Garcia. He adoptat el verb produir perquè trobe que això es autèntica producció. I a més a més amb resultats. Ja la setmana passada passaven de 30 els assistents al entrenaments, aquesta han arribat a 40… i pujant, com la temperatura per estes èpoques. I no he sentit de ningú res més només que gràcies i elogis. Encara sent castigat físicament, l’ esportista ho agraeix, necessita palo i, sinó mà dura, sí fermesa… al més pur estil de que “la letra, con sangre entra”! Des d’estes línies enhorabona Joan, i bravo Peuetes i Peuets que vos sacrifiqueu amb devoció.
Divendres a les 9h30, al sequer del Casal Jove, Monika Carrasquer fa de les seues altra vegada. Concentració de Zumba a una “Master Class”. La ocasió reuneix una cinquantena de dones per a ballar a ritme de zumba diversos generes des de la salsa, bachata o cha-cha fins el pop i el rock. Si no heu assistit mai a un festival de este tipus, segur que s’ heu perdut un espectacle endimoniadament vibrant i fortament divertit. I si damunt la directora de la coreografia es Monika, acabeu contagiats de ritme trepidant però relaxats i buits de tota energia dolenta. Èxit garantit! La raó de tot això i amb la col·laboració de Peus-Quets, l’ Euro solidari o el kilo d’ aliments per a Càritas.
La clàssica d’ Algemesí es la cursa popular que obri la llauna de la calor estival, i la del dissabte no es una excepció. 10 kilòmetres i una humitat superior al 70% acullen nou corredors del Club a la 32ª Volta a Peu. Emilio Sala per baix de 4s./km tanca el crono en 39:09. Això es córrer no? En la seua línia Alice Rebull puja al podi 2ª marcant un temps de 46:39 en la meta. Un velocista de raça i una campiona de pro!
El plat fort ve el diumenge. Sortida Anual del Club, “event” que encapçala esta crònica i que ens porta a cinquanta-cinc membres de Peus-Quets a Conca. La carrera que té l’ eixida a les 9:30 ens obliga a matinejar. Jo estic en peu a les 4h00 preparant-me les càmeres, però la Coki encara està de… novia! Ni la Coki ni jo fem tard. Jo a penes dormit, la Coki… gens! Però jo no còrrec, ella si… A més alguns fan “repito”: dissabte Algemesí, diumenge Conca.
A les 6 del matí el bus mou cap a Conca sense Tere Lloret i Ximo per un error de reserva. Però al cap d’ una estona els veiem passar en cotxe! Un parella ben valenta! Dos hores i cinquanta minuts després estem a la capital manxega, ben justets per a la sortida. La prova, un gran fons de 15K, anomenat Carrera Popular de la Hoz del Huécar. Es ja la 29ª. Parlem d’ una clàssica que atrau uns 1300 Runners, d’ una dificultat qualificada de magna. Una continua pujada de 7 kilòmetres seguida d’ una altra de 5 que remata les voluntats i tomba la cresta als més valents!
La baixada comença al kilòmetre 12,800 i que baixada! Empedrat del vial, unes voreres estretes i un desnivell negatiu de 15% en massa trams del casc antic. Resumint, una ascensió als murs del castell àrab esgotadora en el més estricte sentit de la paraula, i després una davallada cap a la ciutat nova d’ autèntic esglai, veritablement perillosa, on pot ser molt greu confondre velocitat amb precipitació.
Carles Micó, Sénior, 58:49, Manu Lena, Ramón Monjo i Javier Mancebo 1h04, 1h05 i 1h08 tots tres Veterans C. Grans corredors.
Acompanyada de Pascual Azorín, Prese Claver, 2ª al podi de Veteranes D tanca el cercle en 1h14:34. Un dard llançat a la diana de meta, una màquina de repuntar l’asfalt!
M. Carmen Garcia i Mila Sifre pugen 2ª i 3ª en la categoria de Veteranes F marcant 1h27:17 i 1h27:24. Amunt les “Sexygenàries” que també son obsequiades amb una ampolla de vi… per passar dels 60!
El sofriment haurà merescut la pena. Un pernil per al Club més nombrós, i dos més per esplèndida concessió de la organització.
Un dinar… massa copiós atova la tropa i el retorn que prometia ser pacífic se veu esvalotat pel Berri, Ramón, Juanvi, Xavi, Manolo… que entre bromes, riures, burles i “xirigotes” ens fan passar les quasi tres hores del viatge bastant divertides.
Algemesí es… prop. Conca es… lluny!
I entre prop i lluny hem tingut un complet i excel·lent bon cap de setmana.
Joanjo Presència
Peus-Quets
