Peus-Quets continua creixent, imparable, en número de socis. L’ objectiu del Club, com a entitat, s’ està complint i crec jo que alguna cosa hi tindrà a veure la qualitat humana dels seu afiliats, dones i homes.
Tots sabem de la bona disposició dels integrants del Club per a tirar una mà en les feines on la Junta ha necessitat ajut, com també tinc la prova fefaent de que la Junta es mou, i molt! Darrere de cada decisió, darrere de cada acció hi ha una idea madurada, una voluntat ferma i un desig de fer les coses ben fetes.
Recolzat per la Junta, a iniciativa de Toni Llopis se va crear la secció de Senda-Quets, allà pel 2013. El temps ha premiat la idea. Ha confirmat ser una excel·lent decisió aportant al Club un bon grapat més de socis, amants de la muntanya i de la natura.
El projecte començà, mogut per la il·lusió de diversificar les activitats amb la secció de Pedals-Quets, i als pocs mesos la secció de trekking va veure la llum. Primer, dos o tres excursions i uns pocs cotxes particulars fins avui on desplacem un autocar de més de cinquanta persones. Cal divulgar que portar eixa ocupació a bon port costa molta feina i bona cosa d’ estudis i càlculs previs, cosa que se tradueix en temps i calés. Aquí tenim doncs uns dels valors del Club: generositat i altruisme.
A un altre nivell d’ activitats, perseverant en la seua implicació voluntària d’ organitzar i afermar dos dies d’ entrenaments a la setmana, Joan L. Garcia ha aconseguit un altíssim grau de convocatòria i sense perseguir-ho unes quantes altes per al Club. Les sessions que començaren amb deu veteranes, ara ja passa de trenta homes i dones a la gespa i al tartan de l’estadi. Un “flipe” me diuen!
Mai se nega a ningú el integrar-se al grup, tot el mon hi està invitat, de dins i fora del Club. Peus-Quets es acollidor, Joan també i el grup prompte envolta al nou vingut com si fora un Peuet o una Blaveta més! I aquí tenim un altre cas de compromís i generositat.
Bea Canet i Paco Sales: des de fora açò es un altre mon. Des de dins es… quasi una galàxia. Benvinguts!
Cal felicitar també al veterà Andrés Ventura, habitual senderista en les excursions, recentment acollit com a membre i, complits els 65, feliçment deslligat ja de tota obligació laboral.
Les competicions, les carreres, les curses, les proves, (s’ heu fixat que totes son femenines), elles, també continuen, desgranant-se com un rosari, al llarg del cap de setmana.
Alberic, dissabte. Només tres peuets corren la XXIª Volta de la Mona. Agradable circuit urbà, curtet, de tan sols 8,2K, dels que a penes has mogut… ja has acabat! Vinga, quasi… si no fora per la calor, que no se sap mai si es de la època o dels forns que bramen despatxant mones o “panquemaos”! S’ agraeix la fina plutja.
Ramón Monjo i Toni Llopis, com sempre, per baix de 4:15/km i 4:35/km i Angeles progressant en el seu propòsit de millora. I au, ben contents, bossa del corredor ben plena, panou inclòs, i cap a casa.
A la nit del mateix dissabte, Prese Claver i Rubén Cerros, corren la Vª 10K Nocturna de la Platja de Gandia, Memorial Toni Herreros. Un recorregut que a la vora del mar deuria ser pla… i, mira, no ho es! Tres trams picant amunt i dos avall porten a Prese i Rubén a meta, entre plutja i vent al Passeig Marítim del Grau.
La nocturnitat de la prova li dona un “plus” poc corrent a l’ espectacle. Rubén en Senior marca 37:26 i Prese en Veteranes B fa 47:53. Tots dos amb rigor en la seua línia. Son una assegurança d’ èxit.
Diumenge matí, la temuda i… desitjada tortura del Circuit de l’ Albufera: la IIIª Pujada a la Bola. Deu kilòmetres que pareixen vint! Carrera amb un desnivell mitjà del 6% i un darrer terç cap a dalt a la recerca de la Bola del radar meteorològic, el penúltim kilòmetre i mig sumant 34%. L’ últim tram de 150m es el que instal·la l’ amargor a l’ ànima de tots i cadascun dels inconscients bojos que s’ han atrevit a vindre a la Bola de Cullera, 29 Peuets i Peuetes entre quasi 1000 corredors! Uns pocs de Pedals Quets venen a aplaudir!
Un diumenge de bon matí, Senyors i Senyores! Es lo que tenen els Runners que, podent dormir, s’ alcen a patir! Allà dalt a la Bola les cares son d’ agonia però arribats a meta el somriure els pega la volta a la cara!
Tomàs Cuesta i Pedro Cascales escalen la Bola i davallen cap a meta en 46:47 i 52:04. Dos meteorits! Mentre Mila Sifre feta una doneta, torna, tercera al podi de Veteranes C: 1h05 els 10600m del traçat cullerà.
Així veig pues al Club de Córrer Peus Quets, generositat, perseverança i resultats
Juanjo Presència
Peus Quets