“Break time!” cantaria un àrbitre anglès. Pausa! Sense cap dubte merescuda i necessària. Això es lo que Peus-Quets ha fet i farà aquesta setmana i la pròxima. Aparcades les competicions durant el cap de setmana festiu, el Club ha emprat el seu temps en divertir-se entrenant i entretenir-se corrent les Falles.
Dimecres, brusa valenciana i mocador al coll, unes quantes Peuetes animoses es convoquen per a passar la vesprada a València, avides de festa i d’ ambient. Blavetes… al tren!
Dijous, amb unes poques absències notables, suplides per la presència de un espontani voluntariat a més d’ unes quantes simpatitzants, Peus-Quets fa el seu 4rt “Córrer les Falles”.
Curtet però intens circuit de 6K. 37 corredores i corredors composen el grup que, des de la seu del Club, es disposa a completar la volta a totes les Falles de Sueca, monument per monument. A més dels 37, també s’ hi suma Titan, un esvelt gos llebrer, tigrat i dòcil, que Bea Mars ha albergat en règim de acollida temporal –està a la espera de una proposta de adopció. I mentre alguns Peuets i Peuetes van ja amb la llengua fora, Titan quant a penes trota, elegant, altiu i indiferent a la dispnea… que ja pateix el gruix de la colla corredora.
Acabada la Volta, els corredors junt a altres components del Club que, per motius de treball no han pogut participar, es reuneixen al voltant de la taula del sopar per a departir sobre carreres, metes, somnis i reptes. Al sí de Peus-Quets, això es de més aliment que una amanida, un entrepà i un grapat de cacauets!
La Nit del Foc del Divendres arrastra un altre bon nombre dels nostres, vestits de blau, escut al pit, a passejar les falles del Cap i Casal i presenciar el castell muntat al llit del Túria i a l’ Albereda. A València hi érem centenes de mils pels carrers, i encara ens veiérem: el Blau Peus-Quets atrau la vista, i molt!
“Time Out!”. Diumenge, ja passades les esgotadores festes falleres, els quasi obligats excessos i el desgavell d’ horaris, es reprenen els entrenaments i les activitats d’ iniciativa autònoma tornen a brotar.
Ascensió al Mondúber
Una ascensió al Mondúber , guiada per Joan L. Garcia des de Xeresa, ocupa el matí de huit valents, amb ganes de reconèixer el terreny per a un proper i hipotètic trail de muntanya. Ermita, Calvari, Font del Molí, Font d’ En Carritx, Corral de les Cabres i Font del Mondúber. Esgota enumerar-ho tot… pues tot açò es poc… i cap amunt! Este recorregut porta al Picaio, a 450m d’ alçada, i d’ allà a la Cresta. La zona es d’ un desnivell important, arranjada amb cordes fixes per a minimitzar l’ esforç –no massa- dels muntanyencs. Ja ara sí, el cim del Mondúber està a tocar: 850m sobre la Mediterrània d’ on es divisa una llastra llarguíssima de litoral des del Golf de València, Cullera, Tabernes, Gandia… fins el Montgó. Sense la boirina de hui, l’ illa d’ Eivissa també s’ hagués albirat.
Els nou esmorzen al mateix cim –tot un luxe- i en marxa cap al Nord, al Corral de l’ Obreret, Picaio i al Corral de Milhores on Xeresans i Xeresanes celebren Sant Antoni, bota al muscle, amb unes copioses torrades de carn i embotit. Es baixa de pressa al punt de partida. Sense cap dubte es una ruda ascensió que calma els nervis i obre els apetits!
A la Serra de les Raboses
Acompanyant Luisa Carbó a la Serra de les Raboses, un col·lectiu de Peuetes i Peuets entrena muntanya, completant els kilòmetres necessaris per a la Marató de Ojos Negros. El recorregut escollit es del Trail de Cullera: Poliesportiu, Segon Collao, arenes de la platja del Dossel, i amunt cap a la cresta per la urbanització del Cap Blanc després de superar més de cinc-cents escalons. La Bola, la pròpia cresta, el Castell i el Calvari, ara ja cap avall a buscar el Parc de Bombers, el Cementeri i de nou el Poliesportiu!
Tinc rampes i em falta l’ aire. Perdoneu-me però haig de respirar! Estos huit bojos han complert els seus anhels. Acaben contents i satisfets i jo, assegut davant l’ ordinador… esgotat!
Els únics que ens ho agafem amb tranquil·litat amb Dolo Mañez al capdavant, som els cinc que optem per a passejar des de Sueca fins al Palmar amb bicicleta, xerrant al anar, xerrant al tornar, i xerrant al esmorzar. Musculació de llengua, estirament de llavis i oxigenació de glotis! Desemboirem la ment de tanta festa, descansem les oïdes de tant de coet, i rebaixem uns quants grams… de tant de bunyol!
La Setmana Santa i la Pasqua molt segurament faran que Peuets i Peuetes entrenen més i més, per la absència de competicions. No lluitaran, però sí s’ exercitaran. Descansaran la ment… “maltractant” el cos! Cap mena de temor, cap tipus d’ acovardiment. Son Runners!
Joanjo Presència
Peus-Quets
