Molt sovint, que les coses no isquen com ho esperem es lo millor que ens pot passar. Senda-Quets va tindre que anul·lar la sortida al Pic d’ Aitana en autocar però va mantenir la excursió amb desplaçament en cotxes particulars. La decisió es va prendre per a evitar posar en perill el senderistes en el trajecte últim abans d’ arribar a peu de senda. Les quatre corbes de la estreta carretera ens paregueren massa tancades i amb escàs revol per a la maniobrabilitat de l’ autocar, ni tan sols sent aquest de xicotetes dimensions, i degut a la època de l’ any, amb possible perill de plaques de gel als ombrius de la carretera.
No era lo inicialment planificat i malgrat tot el dia ha sigut bo. La climatologia no ha acompanyat per a les vistes des del cim. Però l’ ambient, la logística i la intendència ha sigut insuperable! Hem sigut menys a viatjar, doncs més… claror! Els qui hi anem tenim il·lusió.
Per lo que fa les carreres, mentre un bon grupet va preparant-se per a afrontar els Circuits que ja han començat i que venen com les flors, en primavera, uns altres fan muntanya preparant la Marató de “Ojos Negros”, i se corre a Alcàntera i Alginet.
Emilio Sala a Alcàntera
A Alcàntera de Xúquer la representació Blaveta es de nou Peuetes i Peuets. Corren la 10K i Emilio Sala i Pepe Ciscar la Mitja Marató. Esta volta popular, amb un fluix poder de convocatòria de a penes 500 participants per a les dos proves, ens dona bons resultats. Emilio Sala, Veterà A, corre veloç a 4:06, tancant el crono de la Mitja Marató en 01h26:25, i la cirereta la posa Alice Rebull en la 10K, segona prova del Circuit de la Ribera: 51mn. Una setmana més puja al podi, i esta vegada al primer lloc de les Veteranes B. Una alegria gran, resultat d’ un gran esforç d’ entrenament. A Alice, enguany, de ben segur que li queden més podis. Bravo!
El Tomaca Trail d’ Alginet saluda al nostre Pascual Azorín que continua aferrissat en la preparació de la MIM, la Maratò i Mitja del Penyagolosa del proper mes de Maig. Pascual corre en 2h21:26 els 21K, capficat en el manteniment d’ un ritme que li permetrà acabar sobradament els més de 63 kilòmetres de muntanya.
A Aitana els senderistes ens encontrem amb un matí fresc i profusament emboirat. La ascensió comença després de l’ esmorzar a la zona d’ esbargiment habilitada recentment en la mateixa Font del Partagat. La ruta es circular. El recorregut ens porta a la Font del Nouer, a la de la Forata i al Pas de la Rabosa. Grimpant per unes enormes pedres que s’ han esfondrat arribem a una escletxa entre un vessant i l’ altre. Este es un estret on pocs obesos hi podran passar. Jo hi entre molt justet, amb el perill de quedar-m’ hi enganxat… em sobra panxa! Seguim cap al cim. L’ espectacle queda una mica difuminat per l’ espès núvol que ens envolta. Veiem pocs detalls de la Serrella i la Xortà, al Nord. A l’ Est, la Serra de Bèrnia i al Sud el Puig Campana, el Cabeçó d’ Or o la línia de costa des de Benidorm fins Santa Pola queden esborrats de la panoràmica. Una pena! Allà baix, banyat per un raig de sol, el Castell de Guadalest i l’ embassament atrau la vista. Malgrat el núvol i la freda i humida brisa marina, l’ ànim no decau. El grup es reduït en efectius però gran en valors. Com també ho es en bromes i riures.
Baixem per la Penya Alta i el Coll de Tagarina. Hem completat un circuit de uns 10 kilòmetres salvant un desnivell de 630m positius per culminar dalt a 1550m. Els 1558 queden dins del recinte militar que ocupa el cim.
El dinar a “El Racó” en Benifato es revela saborós i contundent: uns quants entrants i un copiós potatge reconforten els estomacs de tots nosaltres. Repetim de cigrons i bledes, que n’ hi ha de sobra… Un poc de cervesa i un glop de vi negre de Xaló reguen el dinar que se remata amb un flam de xocolata consistent i al parèixer dels comensals… rebò!
Una eixida més de trekking, unes carreres més, més i més entrenaments, al remat, una setmana més, i amb això… les mateixes il·lusions, intactes en el seu optimisme i entusiasme. I ara que tinc un lloc, benvinguda al Club Amparo Vendrell!
Joanjo Presència
Peus-Quets
