Kilòmetres i més kilòmetres. D’ entrenament o de competició, tan se val! De dilluns a diumenge, dia rere dia, maquinetes que no fallen, Peuetes i Peuets surten al carrer o a la muntanya a cremar calories, buidar adrenalina i oxigenar-se l’ ànima.
“Serás feliz me dijo la vida, però primero te haré fuerte!” Fa dos dies em vaig trobar aquesta frase impresa a un sobre de sucre fent-me un cafè. Sense necessitat de meditar-ho em vingueren de seguida els Runners a la ment. Per lo vist son uns elegits. Estan en la via correcta, i es més: son feliços alhora que es fan forts, tot d’ una!
Aquest cap de setmana, el “mono” de córrer s’ ha tingut que calmar fent una eixida pel terme, o agafant la bici cap a la Costera o cap a la Safor. Altres s’ han llançat, en diumenge, a unes populars ja clàssiques com la IVª Volta a Peu Benefica Falla El Raval/Barrio Bar de Catarroja i la 20ª Mitja Marató de Riba-Roja.
A Catarroja, la Volta que organitza i fomenta la Falla El raval/ Barrio Bar es una prova gratuïta i no demana més que un voluntari quilo de qualsevol aliment no perible per a aportacions solidàries a Ong’ s i col·lectius més desfavorits. Es una curta volta de 6,5K que per l’ escàs quilometratge obliga a un esforç més continu i veloç. Onze dels nostres porten el Blau Peus-Quets a l’ Horta Sud. Pepe Ciscar corre molt bé la distància en 27:59 i Alice Rebull es penja la medalla de tercera en Veteranes B amb un temps de 29:01. Alice… t’ escau molt bé el podi! Una divertida cursa d’ ambient faller que s’ acaba lo suficientment prompte per a poder esmorzar! Que enveja!
A Riba-Roja, on se corre la 20ª edició de la Mitja Marató, sols son set els Peuets que s’ hi reuneixen. Núvols i vent fort i glaçat.Esta cursa, de llarg més dura que el Gran Fons de Setaigües, es de les que deixa marca. Bonic poble construït amb molt mala idea… damunt d’ una muntanya! Allà res hi ha pla, ni un full de paper! Carrera dura entre les dures. Un recorregut que brinda poques ocasions a la recuperació, on els inconscients que s’ hi apunten acaben… perquè han començat! I l’ acaben! N’ he vist avui arribar plorant, coixos. N’ he vist d’ altres pujar caminant. I d’ altres tirats al terra amb rampes a les cames. Res. El diumenge que ve, estaran de nou a un circuit o altre, d’ asfalt o de muntanya, disposats a lluitar contra ells mateixos un’ altra vegada.
A Riba-Roja li posen mitjans, mans i diners a esta carrera. Però en arribar a meta, els corredors sols tenen beguda. Cap fruita, res per a menjar. I com ve sent ja “tendència”, sols hi ha podi i copa per al tres primers absoluts masculins i femenins, i per al primer o primera de cada categoria. Els segons i tercers no compten! Son ignorats!
Emili Sala liquida els 21,350 km (sí sí…) en 1h25:30. Un gran temps en una mitja tan cruel. Pascual Azorín també corre a un bon nivell: 1h37:57, i Luisa Carbó queda satisfeta i contenta de la seua carrera amb un crono de 1h54:38. Però la que s’ en va complaguda i desvanida es Prese Claver amb una marca de 1h45:02. Corrent millor que l’ any passat on va fer 1ª en Veteranes B, enguany fa segona i torna al “podi” de la categoria. Es un privilegi veure un somrís vestit de Peueta córrer com la llum!
Dia a dia, kilòmetre a kilòmetre, prova a prova, el Runner se fa fort. Il·lusió rere il·lusió, somni a somni el Runner se fa feliç.
Juanjo Presència
Peus-Quets
