Cullera salda el seu deute històric amb el científic Joan Llopis Marí

Cullera salda el seu deute històric amb el científic Joan Llopis Marí

Cullera ha saldat hui un deute històric amb un dels seus fills il·lustres de major prestigi però, paradoxalment, també un dels més desconeguts. Després de dècades en l’oblit, la ciutat s’ha bolcat este matí en els actes organitzats per l’institut que porta el seu nom, en col·laboració amb l’AMPA i l’Ajuntament, per a donar a conéixer la figura d’un dels químics que de forma més decisiva va contribuir a la investigació al més alt nivell en l’Espanya franquista, precisament quan el suport a la ciència era més aviat escàs.

Jordi Mayor, en el moment de destapar el nom de l'avinguda.La cerimònia de desgreuge s’ha iniciat passades les 11 del matí. Acompanyat per la comunitat educativa, l’alcalde, Jordi Mayor, ha inaugurat l’avinguda que des d’ara porta el nom de l’insigne científic i humanista.

L’emotiu acte s’ha completat amb el descobriment d’un mural del químic, situat a la porta del centre educatiu. Les seues filles, Blanca i Remedios Llopis, han sigut les encarregades de destapar-lo. I és que una nodrida representació de la família de Llopis s’ha acostat hui fins a la capital turística de la Ribera per a viure en primera persona els actes organitzats.

La nombrosa comitiva amb representació institucional, de tota la comunitat educativa, entitats locals i veïns en general s’ha dirigit llavors fins a l’Auditori Municipal del Mercat acompanyada per la banda de música de l’institut.

Allí s’ha inaugurat una treballada exposició en la qual s’arreplega la trajectòria personal i professional de Llopis Marí. La mostra, d’una qualitat impressionant, s’ha realitzat per part dels alumnes del centre que durant molts mesos i coordinats per la professora Assumpta Cebolla han treballat juntament amb la família, amics i col·laboradors del científic recopilant informació sobre el seu brillant currículum.

Posteriorment, Blanca Llopis ha fet un repàs a la figura del seu pare i ha destacat que tot i passar bona part de la seua vida a Madrid sempre va portar Cullera en el cor, ciutat natal on s’escapava sempre que tenia ocasió.

Referent internacional
Per la seua banda, l’alumne col·laborador i amic de Llopis, Armando Albert, ha glossat els assoliments científics del cullerenc, de qui ha destacat va aconseguir avanços «que encara romanen i són usats per la indústria».

Albert ha ressaltat els treballs del doctor Llopis en el camp de l’electroquímica, els quals ha qualificat de «referència internacional». «Malgrat les dificultats de l’època, en el seu laboratori es feia ciència de primer nivell. Vam oferir treballs a la comunitat científica que es van guanyar el respecte mundial. A causa del seu prestigi, Joan va ser convidat a congressos internacionals molt importants i va organitzar uns altres». Així, ha destacat la seua participació en un congrés a Brussel·les celebrat en els 60 en el qual es va trobar la solució per a evitar la contaminació dels detergents que es fabricaven aleshores.

El director de l’IES, Antoni Moreno, ha agraït apassionadament la implicació de l’ajuntament i ha lloat el treball del consistori en esta nova etapa per rescatar a cullerencs insignes que havien quedat en l’oblit.

Per la seua banda, la regidora d’Educació, Sílvia Roca, ha posat en valor que la recuperació de la figura de Llopis Marí siga una iniciativa que haja partit d’un centre educatiu. «L’educació transforma i hui vosaltres heu transformat esta ciutat», ha dit l’edil als alumnes.

Finalment, Mayor ha assegurat que hui a Cullera «hem fet justícia». «En la nostra ciutat es necessita reparar moltes coses i una d’elles és la memòria. Els alumnes ens heu donat una lliçó i des d’ara quan algú ens pregunte qui era Llopis Marí sabrem què contestar. Gràcies a vosaltres, hui som un poble una mica millor», ha agraït.

Ajuntament de Cullera


En Joan Llopis Marí va nàixer el 24 de desembre de 1918 a Cullera; començà l’ensenyament primari a les Escoles parroquials i, posteriorment, cursà el batxillerat a un internat de Terol. Es va matricular a la Universitat de València on obtingué el títol de llicenciat en Químiques amb una nota d’excel·lent amb matrícula d’honor en 1940. Es trasllada a Oviedo durant un mes i fa el curs que li permetia d’obtenir el títol d’enginyer químic. A principis de 1944 ja està a Madrid on cursà el doctorat assessorat per Don Antonio Rius i aquest li proposa el tema de la tesi doctoral “Sobre la oxidación anódica de los hipocloritos.

Es casà amb Na Carmen Carles, llicenciada en Filosofia i Llletres el 1946 i marxaren a Londres on Joan Llopis havia aconseguit que el becaren per la Universitat de Cambridge.

En tornar a Espanya treballà a l’Institut Rocasolano i al CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques)  així com a la Universitat Complutense de Madrid.

Home premiat per diversos organismes i fundacions. El Premi de la Reial Societat Espanyola de Física i Química el va rebre el 1959, el premi i la beca de Fundació Juan March el 1963, la Encomienda de Alfonso X el Sabio el 1964 i, per últim, el Francisco Franco el 1967.

Investigador i científic incansable, escrigué  més d’un centenar d’articles en revistes especialitzades espanyoles i una cinquantena de treballs en revistes estrangeres. Pronuncià conferències arreu del món i dirigí un bon grapat de tesis doctorals. Un treball ingent i, fins ara, desconegut.

Visqué gran part de la seua vida a Madrid però mai no oblida els seus arrels, ja que tornava a Cullera ara i adés i sempre que les seues responsabilitats li ho permetien.

Científic, persona multilingüe -dominava la seua llengua materna, el castellà, francés, anglés i rus- i humanist: a la seua biblioteca tenien cabuda tota mena de llibres clàssics de la literatura universal. Morí a Cullera, amb únicament 54  anys i molts projectes pendents el 16 de juny de 1972.


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.