La setmana passada les activitats excediren tota expectativa. Van ser grans proves i importants ocupacions. Recordarem la Marató i la Mitja Marató del Espadà, la Marató de Sevilla i la llunyana però enriquidora sortida dels senderistes al Racó d’ Ademús.
Aquesta vegada un tant del mateix: haurem de relatar un Gran Fons i una Mitja, a València i Xàtiva respectivament, i un trail a Anna! La cursa per la capital resulta agradable i entretinguda.
Per la costera, la duresa dels desnivells s’ encarrega de robar l’ aire a tots els Runners. A Anna… pfff…, molt cru!Que relatarem d’ un trail que no siga res que… tesaqueja l’ oxigen del pulmons, te sega les camesperò acaba per omplir-te de goig i orgull quant passes per l’ arc de meta… havent-te equivocat en la traçada de la de 14K a la de 21K, amb un turmell dolent i unflat? Pepa… enhorabona! Això es de ser una fora sèrie!
Abans d’ endinsar-nos en feina divulgarem que Peus-Quets assistí, com a organitzador,a la presentació del Circuit Solidari El Corte Inglés Parc Natural de l’ Albufera celebrat a les instal·lacions de la Avinguda de França de València. Aquesta tercera edició es farà aportant l’ Euro Solidari a la Fundació Assut que està bolcada en el mecenatge per a la recuperació de l’ entorn de l’ Albufera, la defensa dels seus paisatges i el seu patrimoni natural i cultural.Onze pobles organitzaran les voltes populars que conformaran el Circuit complet: Silla, Benifaió, El Perelló, Cullera, Beniparrell, El Palmar, Polinyà, Favara, Castellar-Oliveral, Sueca i Catarroja, des del 9 d’ Abril fins el 1 d’ Octubre.
Una mica abans de les 9 del matí unes quantes Peuetes acompanyades de Pepe Ciscar comencen a escalfar musculatura. La fresca matinada engarrota una mica les carns. Poc vent, uns quants núvols, però la lleugera brisa de ponent que augmenta la sensació de gelor fa bufar a més d’ una de les nostres. Després sobrarà tot… el talla-vents, la samarreta, les malles, la badana…
La 15K Valencia Oberta al Mar ha batejat la 4ª edició. En quatre anys han passat de 4500 a 6800 participants. El recorregut dissenyat per la banda nord de la ciutat visita tota la Avinguda del Port, la Albereda, Blasco Ibañez i la Avinguda dels Tarongers per a deixar-se caure altra vegada cap al riu abans de remuntar el camí a la recerca dels Poblats Marítims amb la intenció de creuar meta prop del Balneari de Les Arenes. Les llargues avingudes sense fi no afecten els ànims dels Blavets, i el temps gris i trist de les set del matí contrasta ara molt i molt amb els somriures de les Blavetes. A les deu, el sol ha vençut i ens oferirà un dia immillorable amb el “carrerón” de Alice Rebull que completa el bucle 1h10:49 fent 3ª en Veteranes D i amb la molt bona marca de MilaSifre que arriba 4ª en Veteranes F amb 1h22:30. Bons cronos, bon oratge, bon ambient, bona gent!Aaaah… si el València C. F. tinguera este actiu humà…!
I lamentablement una vegada més: gran esdeveniment, gran fons, gran posada en escena, gran responsabilitat… i “racaneria” majúscula en medalles per obsequiar amb una medalla tan sols al primer o primera de les categories! Per a ells es clar que el segon es un perdedor i el tercer… ni ha competit!
A Xàtiva unes poques de Peus-Quets presenten batalla a les continues pujades i baixades de la ciutat dels Socarrats. Esta celebració arriba a la dotzena i va en augment de popularitat i participació. Malgrat la segona volta que ofega pulmons i ànims per la crueltat dels desnivells, la Mitja Marató acaba amb uns temps de campiones. Luisa Carbó passa amb 1h57, Lourdes Lledó amb 2h00 i Sales Mañez2h.04. Un autèntic luxe i un regal que fan al Club tres Peuetes des de Xàtiva la Socarrada, capital de la Costera!
Ens resta cantar la proesa de Pascual Azorin i de Pepa Baldoví. Pascual completa la Mitja Marató de muntanya en 2h57:08 que es un crono excel·lent en una condició de Màster i Pepa Baldovi, errant el circuit, i fent més kilòmetres que els que li pertoquen… no se sap quants, i amb un peu com una bota, acaba tancant el rellotge per als 14K més la propina llarga en 2h:58.07! La muntanya té això: o hi estàs atent, o t’ en adones massa tard que no tots els camins te porten a Roma! De tota manera un “visca” per als dos. Fer trail no es gens senzill i sinó el que vulga que es “tire al monte”!
Joanjo Presència
Peus-Quets
