Divendres a la nit, els Amics de la Muntanya de Llauri presenten la IIª Volta a la Muntanya de Llaurí. He de confessar-vos que ho fan d’ una manera magistral. Es una exposició molt ben construïda: des dels inicis de la colla d’ amics que decideixen un dia recuperarles sendes de la seua muntanya, absolutament abandonades i selvàtiques, fins a la decisió de fer-hi un trail amb l’ “excusa” de que entrenaments i cursa ajudaran a mantenir les sendes netes.En aquesta última execució, la del trail, Joan L. Garcia de Sutrail i Peus-Quets s’ hi involucra de cos i ànima.
Tant la ponència com la xerrada, a càrrec de Vicent Perez, recolzat per l’ equip de A.M.de LL., i amb l’ ajutd’ una seqüencia de diapositives i de la projecció d’ un vídeo expliquen de manera harmoniosa i clara la immensa i laboriosa feinada de desbrossar mitja muntanya, la construcció d’ un observatori d’ ocells i la obtenció de denominació de paratge local protegit per preservar un endemisme botànic valencià, present tan sols al Mondúber i als ombrius escarpats de la Serra de Llaurí: el Conillet Blanc, Boca de Dragó de Roca o Antirrhinum Valentinum. A partir d’ eixe moment el conferenciant se volca en la explicació dela carrera pròpiament dita. Amics de la Muntanya de Llaurí:eixa exposició ha fregat la excel·lència.
Parafrasejant l’ argot de la pilota valenciana, açò… va de bò!M’ ho jugue tot… als Blaus! La setmana passada dèiem que havíem mogut. Si! Pues era per a llançar-nos a la batalla de cap, de cor i d’ ànima.Batalla dura, esgotadora. De les que si vols lluitar-lesi perds et deixen marca, però si els hi guanyes la partida, t‘emportes una gratíssima i profunda satisfacció, i escales uns graons primordials en l’ autoestima.
La Organització determina enguany muntar dos distàncies: Prova Reina i Sprint Trail. La primera, de 17K i 1050m de desnivell positiu acumulat. Es una prova per autèntics kamikazes, encara que a criteri de molts, li sobren els últims dos kilòmetres d’ asfalt pel poble. Es una carrera que no et deixa cap moment de respir, un seguit de costes empinades i rampes que s’ enfilen cap al cel; es com pujar i baixar per les dents d’ una serra.
La carrera de 8K, més curta però no menys exigent, com la prova llarga, amb els seus desnivells del quaranta-cinc per cent i una mitja de pendent del vint per cent es una difícil cursa, amb 540m de desnivell, en proporció, tan extenuant com la prova reina, si no fora perquè acaba més aviat! Ah, i baix estan Tomàs i Peter animant!
Es dissabte. Al Velòdrom Luis Puig, Albert Micó trau la mínima pel Campionat d’ Espanya de 400m en pista coberta dels propers 20 i 21 de Febrer a Donostia. A la Ribera Baixa, vint Peuets visiten Llaurí. Cinc a la 17K, quinze a la 8K.
Les nou del matí, oratge immillorable, 600 atletes se llancen al assalt de la Serra de Llaurí. Hi van tots junts, uns i altres. Allà amunt ja bifurcaran. La meta ens deixarà dos bones alegries. A la 17K, Sari Roselló acaba 3ª marcant 2h43, i fa podi en Master Femení. J. Manuel Lena, en Master Masculí, aconsegueix el 2º lloc amb 1h59. Quina parella! En competició, en disfresses, en alegria, en valor… Son com la paraula de moda: Top Premium!
Si bé la organització general mereix un excel·lent, en lo que toca premis i reconeixements… sols un suspens. En la cursa de 8K, la absència de classificacions per categories, ens deixa sense un primer lloc en Supermaster Femení que hagués estat per a Mila Sifre amb 1h31. Deixar deserts uns podis merescuts per un grapat detrofeus minva prou els ànims dels participants.Es, al meu entendre, un xicotet menyspreu vers qui també lluita allà dalt i a més a més contribueix a la festa. Aquesta xicoteta manca de sensibilitat de cara als resultats la mitigarem degustant el pernil que Peus-Quets s’ emporta com a Club més nombrós. Però… perfecte el avituallament final. En un altre ordre de coses, cal també, per dalt de tot, remarcar la primera participació de Fermin Gutiérrez a una carrera a peu (de la seua vida, passats els 50 anys). Es un bon inici per a canviar tabac per salut. “Con un par!” Ara Llombai. Enhorabona!
Diumenge, mentre unes poques Peuetes es desplacen fins Xeraco en bici per a soltar una mica les cames pel Trail del dissabte, a Sueca se celebra la IXª Mitja Marató Falla Via Materal. Mai haguessen pensat que arribarien a tantes mitjes! Onze Blavets. Rubén Cerros fa un bon temps: 1h20:58, Prese Claver queda 4ª en Veteranes B i 1ª Local amb 1h45:06 i Angeles Bernal puja 1ª al podi de Veteranes C fent 1h57:59. Dissabte, dos podis. Diumenge dos podis més! Per això portem el Blau… del cel! Blavetes i Blavets van camí de abandonar lo terrenal!Campiones!
Al Autonòmic de Cross de l’ Alcúdia hem tingut competint Andrea Berriales en cadets, camí de la classificació pel Campionat Nacional, i tenim una nova incorporació al Club de Córrer Peus-Quets: benvingut Josep Esteve! Ací tenim activitat, pot ser massa, que no hi ha diumenge on puguem oblidar-nos del despertador!
Joanjo Presència
Peus-Quets
