El 2016, amb les fites ben marcades i les voluntats enfocades, Peus-Quetsja té disputades unes quantes competicions. El Gran Fons de Xeraco, els 15K de València, 8K a Fortaleny, a Barxeta una mitja de muntanya i un Cross a Ontinyent son un bagatge esportiu notable en poc més de quinze dies. Ara ja en son més!
A banda de la natural activitat del Club, evidentment la de córrer, Diumenge, la secció de Trekking, Senda-Quets, inicia l’ any travessant la Sella del Sit d’ Est a Oest a Petrer, Vall del Vinalopó. La ascensió es bastant dura fins al punt geodèsic marcat en 1127m d’ altitud. Des de la proa d’ aquesta mola varada terra endins i que s’ alça cara al mar marcant el sud-est, fins la popa al nord-oest que pareix protegir el poble de Petrer ens esperen uns sis kilòmetres. Poca cosa havent superat, suant i bufant, en tres i pico un desnivell de 540m.
La panoràmica des de dalt es un regal de la natura. Dominem bona part de la Vall, divisant el Maigmó i el Cabeçó d’ Or, zona de escorrenties d’ aigua com el Xorret de Catí, el Bell Racó o la font de la Rabosa, totes alimentant amb les seues aigües, quant disposen d’ elles, el Riu Vinalopó. Coscoll, arboç, espart, romer, pi blanc i pi negre, a més de la carrasca repoblen adequadament les vessants de totes estes muntanyes, castigades per la desforestació sistemàtica i jo diria quasi criminal del Segle XIX i del XX.
Acabem al poble, asseguts de cara a cara front a un plat d’ alls amb giraboix, clàssic i típic menjard’ hivern a estes terres alacantines.(museodamasonavarro.blogspot.com.es/2013/01/la-receta-de-els-alls-amb-giraboix-de-html)
He volgut fer recerques una mica més exhaustives a propòsit de la Sella del Sit i Silla del Cid. La “sella”, paraula en desús al País Valencià, com tantes coses malauradament obsoletes avui significa “estri” o seient, on el genet cavalca sobre la seua muntura. “Sit” o “Cid” son la valencianització i la castellanització del vocable Sidi que en àrab es Senyor. Per tant “sella”, no “cella”: seient del Cid, denominació que se li dona al perfil de la lloma del massís : un cim allargat i pla al centre amb dos promontoris a les extremitats. El seient del Senyor! Sobre el perquè de la llegenda, si hi ha ocasió, ja ho comentarem. De moment…Wikipèdia.
Mentre nosaltres escalàvem la Serra del Sit, Prese Claver escalava al segon lloc del podi en Veteranes D a la 23ª Mitja Marató de Sagunt escoltada i encoratjada per Pascual Azorín. 1h44:17, prou per baix de 5mn/km. Un crono de campiona. Valor i força, voluntat i perseverança personificats en Prese. Van per a tu els aplaudiments i reconeixements de tot el Club.
A la IXª Volta a Peu de Benirredrà, M. José Salvador i Manolo Mañez disputen els 9K del recorregut. 49:02 i 42:15 respectivament. Sobrats en esta distància, correguda “còmodament” per la entranyable parella.
A Xella, Cris Roman, en solitari, repta la distància dels 15K del 1er Trail del Salt de Xella, un preciós paratge de la Canal de Navarrés enclavat al Massís del Caroig i on el riu Bolbaite salta des d’ un trencall orogràfic. Un recorregut trenca cames d’ un munt de tobogans interromputs per un bon nombre de baixades o pujades més pròpies de la escalada que de una cursa a peu, circuit de muntanya tècnic i complex però atraient. De divertit el qualifiquen els “Trailers” per molt que acaben amb la llengua fora i el cor en les mans! Un bravo Cris, no per l’ esforç, que també, sinó més per l’ atreviment d’ anar-hi tota sola!
Hem de donar la benvinguda a Juan Francisco Franco, de nou membrede Peus-Quets. Açò creix!
Finalment, hem mogut. Les activitats tornen a engranar-se, el rodatge dels entrenes no ha cessat en cap moment, com el d’ ahir per muntanya, amb una nodrida colla de Peuets i Peuetes, capficats en els propers trails de Llaurí i Llombai, alternant amb curses d’ asfalt i els seus exercicis apropiats… Al remat, el Nadal i el Cap d’ Any no han pogut amb la fam d’ acció i la tossuda voluntat de Blavets i Blavetes.
Que sí home, que ja no ens frena ni l’ Ave!
Joanjo Presència
Peus-Quets
