Peus-Quets tanca tres setmanes tranquil·les al temps que divertides. Si ja es un plaer córrer i competir, el fer-ho amb disfressa i de manera lúdica encara ho es més, i si damunt s’ acaba amb un sopar de nadal tots reunits, s’ arriba al súmmum del benestar.
Els entrenaments han seguit tots els dimarts i dijous, establerts per Joan i Berri, específics de trail, equilibris, tècnica, i enfortiment de cames, i el segon de pur running, entrenes de qualitat, series, ritmes i velocitat amb pujadetaal Volcà a la Serra de les Raboses de Cullera o al Aixavegó de Corbera! Quasi com pujar parets vos diria jo!
Per altra banda, els altres components del Club també disposen del seu temps d’ entreno tant en solitari com en grups diversos i heterogenis, per afinitats i amistats i aquells que no participen a les Nadalenques o les Sant Silvestre del cap de setmana se “monten” els seu recorreguts i entrenaments particulars. El cas es que Peus-Quets no para, exercitant-se de manera seriosa i continuada, a consciència i amb obstinació.
Dissabte 19 al matí, a la “Vª Carrera de Montaña San Silvestre Sot de Ferrer”, SuperWomanPrese, entre 1300 corredors, despenja la segona plaça del podi en Master Femení. Escoltada per Pascual Azorín, corre en 1h27’38” els 14500m i els 500m de desnivell positiu del fons. Copa, foto i a casa. No falla. Es més segura que el “trident” marcant gols. Enhorabona Prese Claver per esta victòria i, Pascual… benvingut al Club.
De vesprada, vint-i-cinc Peuets i Peuetes, abillats de diables bondadosos i de diablesses sexys, ballant coreografies d’Angels Riera al so de Don Diablo del Bosé, prenent part en la Cursa Nadalenca que organitza la Penya Poc a Poc de Sueca. També tenim entre nosaltres a Vishnu i un pallasso, i com sempre, més i més riures, bon ambient, cançons i crits en una prou concorreguda concentració de disfresses. Els “endimoniats” de Peus-Quets s’ ho passen d’ allò més bécopant fins i tot una caixa de les de “aguinaldo”! Si açò es l’ infern, jo vull ser-hi eternament!
Contents i satisfets, permutem els carrers de Sueca per la taula del sopar de Nadal. Més de setanta acudim a esta reunió de germanor on el Club ens ofereix un àgape per a celebrar els Nadals. Es el moment de xerrar, parlar de tot un poc re-afermant els llaços que ens uneixen i aprofundint en la cohesió del grup. També es la primera vegada que en un sopar de Peus-Quets es parla poc de carreres i cronos i més de altres temes tant mundans com personals! Jo n’ estic agraït. No sols de carreres viu el Runner!
Diumenge 20 de bon matinet, a proposta de Dolo, un petit grup de Pedals-Quets, desafiant el perill de boira, s’ aventura a fer el recorregut des-de Sueca a Riola, d’ allà a Corbera, pel Cantalot a la Murta i ja de baixada l’ esmorzar se fa al Casinet del Forn de Carrascosa. Un passeig en bicicleta per a tancar les activitats de esta setena de manera agradable.
Diumenge 27, vençuts els Nadals, degustat el cava, engolides les viandes i paladejats els torrons, els dimoniets se retroben a la nadalenca de Favara a les 12 h del matí, repetint a les 18h30 a l’ Alcúdia.
El 28, dilluns, tots altra vegada a la Sant Silvestre Riolenca, el dimecres 30 a la d’ Algemesi i uns quants més a la de Cullera, i a la de Tabernes, i el dijous, cap d’ any, a la més emblemàtica, la d’ Albalat.
Sari Roselló i Manu Lena triomfen, amb la disfressa de unaVishnu de quatre braços, a Riola iAlgemesi amb la dels Guerrers de “Predator” (Arnold Swarzenegger).Albalat veu aparèixer uns espantaocells i una parella de post-moderns entre estil Pixie i Manga… Premi a la millor disfressa en dos ocasions i un trofeu molt dolç en forma de “pasteló” al grup de dimoniets! Com siga Peus-Quets acaba el 2015 dalt del podi!
Aquestes dates son propicies per a reunir famílies, com la de Peus-Quets, on inclòs veiem tornar a casa a Manolo Mañez des de les Suïsses, i estes curses curtetes, agradables i divertides del cap d’ any son la petita cirereta que campa a la cima dels 365 dies quehan passat i que ja son pretèrits.Farcida de moments entranyables que se recordaran per les fotos i les cròniques, esta es la bonica història d’ un Club amb a penes unsxicotets esguits esporàdics de problemes físics menys agradables però que prompte s’ oblidaran.
Peus-Quets tanca l’ any corrent com li es preceptiu a un club de córrer i llança al mon un cordial “a re-veure”, mai un adéu, amb els més sincers desitjos de salut per al seus socis, per a tots els lectors de estes cròniques i per a tota la Ribera Baixa. Que la força ens acompanye! Feliç 2016!
Joanjo Presència
Peus-Quets
