Dissabte passat, a la Casa de la Cultura d’Alginet, i com un dels actes del programa de la 30 Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera que se celebrà el 19 d’abril, va tindre lloc l’habitual Jornada de debat Punt de Trobada, que enguany havia convocat les Comunitats d’Aprenentatge de la comarca a fi d’informar als participants de les caracterÃstiques que tenien estos projectes educatius, del procediment que s’ha seguit per constituir-los i debatre els pros i els contres quant als parà metres de qualitat educativa, implicació de les famÃlies en els processos d’aprenentatge dels seus fills, metodologies i recursos perquè els alumnes construïsquen el coneixement mitjançant protagonitzar les experiències educatives i les repersussions immediates i no immediates en els contextos socials de les comunitats educatives.
Val a dir que, des de fa més de cinquanta anys, els Moviments de Renovació Pedagògica, inspirats en pedagogs i mestres de gran prestigi, han impulsat models en què l’experiència viscuda ha estat el nucli i el motor de l’aprenentatge i de l’ensenyament. Els propis centres educatius han estat sempre involucrats en esta cercerca constant de les metodologies didà ctiques que feren l’escola més activa, els/les alumnes més interessats i els pares més receptius al que succeïa a les aules.
No és estrany, doncs, que algunes comunitats, després de recórrer prèviament un camà en què aplicaren innovacions metodològiques i pedagògiques, assumiren el model de Comunitat d’Aprenentatge com el model sÃntesi de totes les recerques anteriors, descobrint que bona part dels projectes educatius que ja desenvolupaven a l’escola contituïa el corpus metodològic de la Comunitat d’Aprenentatge.
A la jornada de debat, i després de la salutació de la regidora d’educació d’Alginet Paula Llorca i la introducció feta per Joan Cortés, President de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera, inicià el programa al CRA La Ribera Alta (Benimuslem, Sant Joanet) referint-se als plantejaments previs a la seua constitució com a Comunitat d’Aprenentatge, remarcant els entrebancs que hi hagué a causa de la morfologia dispersa d’un centre CRA (dispersió d’aules, plantilla inestable, precarietat de recursos), assenyalant l’empenta dels pares i mares que des d’un primer moment s’hi bolcaren com a voluntaris i voluntà ries per participar en el projecte.
Acte seguit, i després de conéixer quina fou l’antesala del projecte, el CEIP Carrasquer de Sueca va fer un desplegament dels agrupaments actius, de les tertúlies literà ries, el llenguatge dialògic i la definió d’èxit, un terme que pot contindre una certa ambigüitat semà ntica associada a una educació competitiva i classista però que en el cas de les comunitat d’aprenentatge es relaciona amb l’èxit del projecte educatiu per aconseguir que els/les alumnes superen les metes fixades per si mateixos, mitjançant uns processos deliberatius i de presa de decisions molt oberts.
Per acabar, fou el torn del CEIP VÃctor Oroval de Carcaixent, que va fer una sinopsi il·lustrativa de confuncionava la seua comunitat d’aprenentatge, argumentant que l’energia que la feia funcionar era les grans quantitats d’il·lusió que invertia tota la gent compromesa en el dia a dia i que materialitzava per mitjà de formular els somnis.
En acabant, s’establà una tertúlia entre els mateixos ponents i els/les assistents a la Jornada centrada en el punts foscos o els dubtes sobre algun aspecte del funcionament de les comunitats d’aprenentatge en el seu conjunt. Es fan servir llibres de text? Estan obligats tots a treballar amb projectes? L’horari dels mestres és l’horari reglat? Els voluntaris i les voluntà ries reben formació? Com reacciona el rol del/de la mestra davant una organització escolar d’estes caracterÃstiques? Hi ha menys fracà s escolar? Hi ha prou recursos didà ctics? Què en diuen els pares i les mares? I les qualificacions, són quantitatives?
Com a conclusió, la Coordinadora de Centres de la Ribera Escola Valenciana, valora les comunitats d’aprenentatge com un instrument per cohesionar les comunitats educatives, com una via per garantir la particiació dels pares i mares i, també, de l’entorn social, com un camà per fer que l’aprenentatge i l’ensenyament siga una experiència viva, interactiva i dinà mica. Les comunitats d’aprenentatge coincideixen en el model educatiu d’Escola Valenciana perquè representen un model inclusiu, en què la diversitat és sinònim de riquesa social i en què la multiculturalitat és un element a treballar. També valorem en la seua justa mesura que comunitats educatives de la comarca capdavanteres en la renovació pedagògica i a fer servir el valencià com a llengua vehicular de les seues experiències educatives s’hagen compromés a desenvolupar un projecte educatiu d’estes caracterÃstiques.
Gent de Trobada
