La Unió de la Ribera demana el cessament de les negociacions per a la venda d’aigua del Xúquer

La Unió de la Ribera demana el cessament de les negociacions per a la venda d’aigua del Xúquer

La Unió de Llauradors demana que cessen les negociacions per a la venda d’aigua de la conca del Xúquer per ser en estos moments una conca deficitària.

Els regs de la Ribera anomenats “regs tradicionals” degut al seu caràcter històric, són els més antics de tota la conca del Xúquer, impulsats per Jaume l sobre antics regadius islàmics i posteriorment ampliats en els successius governs. Este caràcter històric ha estat contemplat en els diferents Plans Hidrològics atorgant-los prioritat en atendre les seues necessitats d’aigua. El Xúquer ha estat un riu excedentari fins el Pla de Conca actual, on la consolidació dels regadius de Castellà la Manxa, el transvasament Xúquer-Vinalopó, l’augment de demandes urbanes i el canvi climàtic han convertit el riu en una conca deficitària, entrant a formar part de les conques sobreexplotades com la del Segura, que depèn del transvasament del Tajo.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer en el Pla de Conca manifesta esta falta de recursos en l’article 33 de la Normativa ”Demandes no ateses amb recursos propis” estimant un dèficit hídric de 245 hm³, que hauran d’atendre’s amb aigües d’altres conques, deixant una porta oberta a possibles transvasaments d’altres rius al Xúquer. El desequilibri entre demanda i recursos ha minvat l’aigua que arribava a la Ribera del Xúquer provocant importants canvis ambientals: contaminació dels aqüífers, pèrdua d’inundació hivernal dels arrossars i la conseqüent disminució del cabal d’aigua que recull l’Albufera.

La principal afectada ha estat la Sèquia Reial passant de tenir 392 hm³ en el Pla de Conca de 1998 a 212 hm³ en el del 2009 i justificant-se en una hipotètica modernització dels regadius, que després de vint anys encara no s’han produït -de moment nomes funcionen 10 dels 45 sectors de reg per degoteig-. El que sí s’ha produït ha sigut un encariment de les taxes de l’aigua, donant-se la paradoxa que per un mateix servei es pague el doble o el triple, depenent de la comunitat de reg.

A més la reducció a la meitat del cabal de la Sèquia Reial ha demostrat ser incapaç d’atendre les demandes de reg en un any de sequera com el de l’any passat, afectant als comuners de la pròpia sèquia i expandint el problema a la resta de comunitats de la Ribera.

Els habitants de la Ribera que encara no hem pogut beure del nostre riu, cosa que fan Albacete, València i Sagunt, ens hem de quedar també sense aigua de reg? On està l’aigua que volen vendre?

La Unió de Llauradors i Ramaders


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.