Observant córrer Peus-Quets (4ª entrega)

Observant córrer Peus-Quets (4ª entrega)

Divendres 30, al Centre Social del Corte-Inglés, Av. de França, té lloc la Gala Final del Circuit Solidari El Corte Inglés Parc Natural de l’ Albufera.

trail-montanejos-2015-2El Club de Córrer Peus-Quets es part organitzadora de l’ anomenat circuit. S’ entreguen diplomes i trofeus tant a “finishers” com als tres primers de cada categoria en el còmput final de totes les carreres, a més d’ uns obsequis recordatoris a cadascú dels participants amb als menys huit curses completades.

Amparo Cebolla, 2ª en Veteranes B, Carmen Garcia i Mila Sifre, 2on i 3er lloc en Vet. C son premiades amb el podi general, i M. José Sanz, diploma i trofeu de finisher, única corredora de Peus-Quets i de tot el circuit amb les onze proves disputades i acabades. Veteranes de pur acer! – Ah…! I un pernil al Club més nombrós! Ara si! Amunt Sueca!

El Trail de Montanejos rep Luisa Carbó i Sales Mañez en la 30K. Desnivell: 1300m. Complicat, i a trams, pluja i molta pluja. Perillós per relliscades i probables despreniments des dels tallats. Les dos cabretes ho superen perfectament. 4h33 i 4h58 marquen en meta. Arrere han quedat “El Chorro”, “El Cantón” i “La Monzona”. Preciós! Paratge superb, vistes de somni. Llengua fora arrastrant cames de pur plom. Però coronar i llançar-se cap avall a Montanejos… es ara el que toca. S’ ha de fer i se fa. Un “Olé” per als dimoniets! Estan provocant amb el Joan que Peus-Quets mire més enllà de l’ asfalt.

peus-quets-duatlo-xest-2015Al Circuit Ricardo Tormo, quasi teloners de un multi-duel en Moto GP del diumenge que ve, Ramón Monjo arranca el tercer lloc del XII Duatló Circuit de Xest en Veterans II. Cursa a peu, 5,5K; bicicleta, 20K; i de nou 2,75K de cursa a peu! Qui no domine les transicions es víctima. Qui no domine l’ estrès i la pressió al canvi de disciplina sols haurà participat. La rapidesa i la brusquedat extrema en els canvis de modalitat son la clau del èxit o el fracàs. Ramón ja n´ es un expert, i en poc temps. Presi, tu també estàs obrint horitzons al si del club!

Quatre anys més i aconseguiràs que Peus-Quets siga un Gran Club multi-disciplinar. No sols de córrer viu l’ atleta! Es un altre repte. Aquest… de més grandesa. Els he citat a les cabretes, per a animar-les en la mampresa d’ aquest matí, una cita de Thomas. S. Eliot:
– Només aquells que s’ arrisquen a anar massa lluny arriben a descobrir com de lluny poden anar –
Enhorabona Ramón. Eixe podi ha sigut “currat” amb molta valentia!

Com es el runner?
Les coses difícils demanen molt de temps. Les coses impossibles, algun temps més (André A. Jackson)

Durant moltes setmanes de viure l’esperit de les Voltes a Peu, he compilat un llarg llistat de substantius, epítets, adjectius i verbs que cada Runner atresora sense tan sols sospitar-ho. En ells… es automàtic, natural!

Un atleta veterà, sempre anhela millor marca. Els nous vinguts sols aspiren a creuar meta sencers i en salut. El temor abans del tret de sortida es comú per a tots. En carrera eixe sentiment desapareix. Molt aviat, un bon grapat d’ accions i reaccions van a fer bullir el corredor. Una fèrria determinació va a ser-ne el motor. La exigència, el coratge, la entrega, la fe van a fer córrer tant al experimentat com al neòfit.

Saben que a una cursa, tenen una missió que complir. Pareix que una carrera es el símil exacte de la vida. Punt de partida, recorregut, arribada. Com a la vida, se surt plorant, se creix somrient, se deambula entre riures i renecs, descorre patint, i s’ acaba rient, o plorant, o les dos coses, i de totes maneres,… amb les cames fetes figa!

La passió es un’ altra emoció que si bé fa ja anys que ha captivat al veterà, està a punt de fer-ho amb el corredor novell. La energia els es comuna, com la audàcia, la bogeria i la decisió.

I mentre l’ expert acumula experiència, saviesa i paciència, el principiant transpira somnis, aventura i eufòria. El que pareix difícil d’ adquirir es la confiança. El nou perquè no se coneix encara, el vell perquè se coneix massa. El primer no sap encara fins on pot arribar, el segon té clar que tots els dies no son iguals. L’ adversitat, el dolor, el risc son esculls que l’ expert sabrà superar. Els aspirants li posaran actitud, voluntat i valor. El honor, incipient, encara poc madur, farà d’ ells i d’ elles, en poc temps, unes persones extraordinàries, “fora de lo ordinari”.

Després seguirà també ràpidament, la percepció de respecte envers els seus companys d’ equip, o els antagonistes, adversaris en carrera. L’ “ofici” que han escollit es dur, exigent i tirà.

Competició, superació. Dos assimilacions més, experimentant llibertat en un principi, i serenitat després.

El Runner es fa perseverant, treballador. S’ obliga, se demana. En poques carreres ha entès que es un repte que té que vèncer amb disciplina, voluntat, lluita i dolor. La seua temeritat, la seua inconsciència l’ ha portat allà. I s’ en sortirà sol. Com en carrera. Un equip es un conjunt d’ individualitats. Però cadascú corre amb la seua solitud.

I malgrat tot, el Runner exulta. Gaudeix del sublim patiment que li fa superar un esforç de vegades sobrehumà. Castigats entrenant, triturats en carrera, llengua fora, cames de plom i per peus dos rajoles (he Marcos?). En meta, ample somrís, sentiment, abraçades, topades de mans i un satisfet orgull segella amb alegria una etapa més de la vida del corredor.

El cos contra la ment. Pot ser la meta del corredor siga harmonitzar interior i exterior, aconseguir una simbiosi perfecta entre el ser psíquic i el físic.

Pot ser! El Runner no ho sap. Confesse que jo tampoc.

Juanjo Presència
Peus-Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.