Observant córrer Peus-Quets (3ra entrega)

Observant córrer Peus-Quets (3ra entrega)

Tres proves dispersen els Blavets esta setmana mentre aplaudim una nova incorporació a Peus-Quets: Alicia Martinez. Benvinguda.

peus-quets-trail-montduver-2015-2Al Trail del Mondúber, Sales Mañez i Luisa Carbó corren la Mitja Marató. 1100m de desnivell acumulat al tram de Xeresa. El desnivell es gran en 20 kilòmetres però un dia gens assolellat ajuda una mica refredant el patiment de la pujada. Les dos cabretes divertint-se com es costum en elles.

Eduardo Lopez i Joan L. Garcia, corrent per Sutrail, muntanyencs aguerrits, afronten des de les 6h del matí la Marató de 42 i l’ Ultra Trail de 82K respectivament. Els perfils marquen 3200 i 4200m de desnivell. Distancies “ultra” respectables per muntanya. Açò son coses series. Bravo Edu i Joan!

Un petit grupet de deu Peuets i Peuetes disputa la 18ª Volta a Peu de Cullera. Un bonic recorregut circular de quasi 13 kilòmetres. Dureta volta, però agradable de córrer. Fran Llopis fa 3er en Juniors, 51:20, i Ramón Monjo i Toni Llopis brillen en Veterans B. Quasi tots els altres fan entrenament de Marató. Un 10 per als deu!

La Mitja Marató de Gandia acull catorze Peuets, animats com els de Cullera a preparar la Marató valenciana. Se corre d’ escàndol malgrat la intensa pluja, sols mitja horeta, però que ens deixa xops tant a corredors com a este pobre fotògraf-cronista! De idèntica manera la preparació de la Marató es la principal idea a Gandia. El cos porta ja la seua càrrega de patiment, ha endurit i s’ ha tornat més resistent. Rubén Cerros, Tomàs Cuesta i Toni Martinez tanquen un excel·lent 21K.

Alice Rebull puja al 3er lloc del podi amb un boníssim crono de 1h48. “Xapó” Alice, clausures un cap de setmana cansat, mogut, humit però altament productiu.

Que té d’ extraordinari el ser humà? – Propòsit, intel·ligència, determinació i passió!
L’ esforç sols es esforç quant comença a doldre (Ortega i Gasset)
Al cap i a la fi, tot en esta vida es resumeix a lo mateix: treball i esforç. L’ atleta ho fa gairebé tot l’any. Però amb uns pics d’ intensitat diferents segons allò que està preparant.

peus-quets-25-oct-2015-2Tota disciplina esportiva requereix un mètode específic de preparació. En el camp que ens interessa, tant Trail, Running, Triatló, Duatló com Acuatló tenen els seus mètodes d’ entrenament i unes tècniques ben definides.

Una Marató com es el cas ara, comporta un pla especial de preparació. Endinsat en este rude mon de la competició “amateur”, el runner desitja fervorosament participar a un bon nivell. Dic bé participar car sols el 5% de corredors aspira a medalles i corones de llorer: es la glòria pública. La resta de corredors i corredores no opten a tant reconeixement, però si a la seua glòria intima.

I vet aquí que son ells els autèntics herois de la família Runner. Treballen com la elit de la cursa a peu, suen i s’ esforcen amb la passió que dona la il·lusió. No saben com els ha entrat el virus del patiment voluntari, i tampoc se plantegen esbrinar-ho! No son conscients de que s’ han contagiat de una estranya malaltia… que els fa superar-se. Es com es! Es així! Tenen una determinació a prova de bombes.

Els plans de feina comprenen diversos nivells de treball físic. Macrocicles, mesocicles i microcicles establerts per un “professional and personal trainer”. Interessant sofisticació de l’ esport aficionat. I necessària per a les sanes i entranyables aspiracions dels malalts corredors. Eixe al·licient de l’ entrenament “professional”, la companyia dels demés components de la colla de bojos compromesos, la pinya de “tots a una” que marca l’ interès general, el final comú, tot això fa moure un desig profund de superació i la idea fixa enfocada a la consecució d’ un somni: córrer la Marató i acabar-la honrosament.

El plantejament de preparació es esgraonat. Tres mesos abans del dia “D”, les voluntats, les il·lusions i la curiositat comencen a rodar. Una barreja de sentiments encara incipient brota en cadascuna i cadascú dels Maratonians. I farà camí, i creixerà. La voluntat deixarà pas a la obstinació, l’ il·lusió mutarà a desig i la curiositat es tornarà temor.

Les sessions a l’ Agost son suaus en progressió de duresa cap al Setembre, alternant curses de curta duració de 45, 60, 115 minuts amb estiraments, escales, tables gimnàstiques, rampes i costeres. La intenció: adquirir una musculatura resistent i augmentar la capacitat toràcica. A partir dels 45 dies, la feinada es fa mes àrdua. Les curses a ritme de Marató es fan més estirades. Son les “llarguetes” que aniran de 26 fins els 32 kilòmetres, alternant-se amb altres de curtes i treball físic de força i qualitat. Açò es dur. Molt més que la pròpia Marató. Es un entrenament llarg, pesat. Tres mesos de patiment. Noranta dies de dolor, de turment, de suplici. Hi ha que estar tallat d’ un material còsmic per a resistir-ho. L’ esforç tant repetitiu es dolorós. Aconseguir eixe patiment es precisament la meta que marca el full de ruta: patir als entrenaments per a sobreviure a la Marató!

Açò es doncs lo que tenen d’ extraordinari els runners: que estan tots ells modelats de materials siderals.

Lo que no mata, enforteix. El 15 de Novembre els trobarà preparats. Segur, paraula!

Joanjo Presència
Peus-Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.