Observant córrer Peus-Quets (2na entrega)

Observant córrer Peus-Quets (2na entrega)

Setmana calcada a la anterior. Marató a la vista… entrenaments i entrenaments, llargues distancies i series exigents, estiraments precedits de fortes sessions d’ abdominals, lumbars, “sentadilles” i “burpees “ sota la direcció de Carles, el Berri i Joan en tres grups… i quatre, de vegades, estos per lliure! Dia sí i dia també! Esgotador…

trail-enguera-2015-peus-quetsLuisa, Cristina i Sales ens allunyen de la àrdua i rigorosa batalla anant al Trail Umbria-La Plana d’ Enguera. 19K de recorregut i gran desnivell. Forta prova, dura i encisadora alhora, natura agresta i màgica també amb cérvols i “bambis” creuant-se per la pista, mentre acollim al Club un nou membre: Marcos Beltran. Benaurat i benvingut!

El Running, un passatemps… però greument seriós !
La passada setmana concloïa la crònica comentant la pseudo-professionalització del corredor del S.XXI, fent la obligada comparació i paral·lelisme entre els vells “footers i joggers” i els actuals runners… biònics. Parafrasejant la cançó d’ aquella desinhibida xiqueta, Maria Isabel, amb la intenció d’ il·lustrar este escrit, vaig titular la primera entrega: Més val runner que senzill @.

Els més veterans corren encara “a pèl”. Ni música, ni sensor de pulsacions, ni cronòmetre, ni GPS. Res de res. Amb les sensacions de la experiència. Son el “vintage” romàntic del running. Son els senzills!

Hui les tendències son altres ben distintes. Esta segona dècada del nou mil·lenni els ha forçat a adoptar la tecnologia expressament desenvolupada per a córrer. Començant per lo més important, les sabatilles,  hem anat progressant des d’ unes simples soles de cautxú fins unes de coixí d’ aire i dolç amortiment de gel que protegeixen les articulacions dels impactes. Dotades de plantilles especialment dissenyades per a pronadors o supinadors, que prèviament hauran sigut prescrites per un podòleg especialitzat. Vistoses, de marca (cara), teixit ultra lleuger i transpirable, cordons elàstics de ràpida fixació…, preparem la cartera, hi ha que estar a la última!

Uns calcetins sense costures, calces i mànigues de compressió, “short” de elastàn i samarreta tècnica, porta dorsals, “bandana” i cinturó destinat a gels energètics completen lo imprescindible en quant a equipament runner. Pot ser alguna motxilla porta-bidons a l’ esquena acabaria de fer el punt.

Ara hi sumarem un rellotge especial que ens indicarà: distància recorreguda, temps empleat, velocitat desenvolupada,  calories cremades, pulsacions, traçat de la cursa… Resumint, un punyeter ordinador a la monyica que condicionarà de manera dictatorial la activitat esportiva del atleta, esclau d’ una màquina.

Ah, i la música! Un’ altra tirana que s’ ha obert camí fins el oïts de multitud de corredors, que no sabrien pegar una petjada davant l’ altra sense tindre la cavitat auditiva ocupada per un auricular desgranant cançons, en un noranta per cent de casos, inadequades per a córrer.

Però com diu sempre una coneguda meua: – I atén-me, Juanjo, tot això es precís?…  – Pareix que si, Fina, ho es!

El progrés es deu aprofitar. Malgrat els diners que et demanen, dins de lo decent es clar. Si com veig el corredor, capficat en entrenaments quasi obsessivament, abocat i  sempre compromès, tot això  es precís, sense cap mena de dubte. El runner es sinònim de competició, es superació, es un fan del futur immediat, que a penes acabada la cursa, ja te l’ altra en ment, i es desviu per ella, tant que inclòs li costa dormir plàcidament. Pura inquietud i nervi li habiten el cos. Veritat es que de tot allò que he vingut observant al mon runner, tots treballen molt el físic adequant-lo per a patir, i paradoxalment cap d’ ells educa la ment per a suportar tant esforç. Ara bé, d’ això ja en parlarem un altre dia.

Donant al tema que ens ocupa un tint encara més professional, podem fer un petit paràgraf sobre la alimentació del corredor. Domina els ingredients a ingerir tant o més que un nutricionista. Hidrats de carboni, sucres de ràpida absorció, col·lagen, magnesi, sals minerals, àcid hialurònic, les vitamines B, C, D i E i l’ àcid fòlic, les proteïnes i les grasses… els moments on i quant s’ han de prendre, abans de la cursa, durant la cursa, i desprès de l’ esforç…
Sembla que han vingut al mon per a córrer! Que més dir-vos, pseudo-professionalitzats o no?

El runner dels 2000 es realment biònic, encara que no el programe ningú. Ell se auto-programa, marcant-se les pautes de carrera, ordenant-se una divisió del traçat per trams amb el propòsit d’ assolir un temps determinat per a cada sector, generalment de menys a més, en progressió… sempre i quant les cames aguanten i esquive les lesions. El cabet en la feina. Fins aquí tot bé. En carrera manarà el rellotge si el cos ho resisteix i la ment ho suporta.

Per lo que veig, practicar Running es tan sols un passatemps, si, però greument seriós!

Joanjo Presència
Peus-Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.