L’ equip ve treballant de calent tota la setmana. Molt palo, garrot i fusta. Ara ja es quant se comença a patir. Ací el pont del 9 d’ Octubre i del Pilar ha servit per a entrenar més. La gent se castiga conscient de la tasca que te a l’ agenda d’ entrenaments i de la necessitat d’ optimitzar els dies que queden fins el dia “D”. El llop ja mostra les orelles. El cap de setmana ha culminat amb una llargueta de 26 kms dels tres grups que preparen la Marató… que ja tenim a la volta del camí.
Dissabte, Suïssa. Al llac de Hallwilersee, prop de Zurich i Lucerna Manolo Mañez ens alegra el patiment brindant-nos un enorme temps de 32:33 en una carrera de 7700m. Marcant un excel·lent crono per km., queda 29è de la general i 5è dels “Més de 50”. Plena forma de un Peuet al país del Gruyère. Gran Manolo!
Mentre gran part dels Blavets va calfant motors planejant la Marató de València, a la XVIII Mitja Marató Ciutat d’ Alzira sols se presenten set dels nostres, també necessitats de guerra i acció, escoltats per uns quants Peuets a cavall de les seues bicicletes. Dura prova la de la capital de la Ribera Alta, amb la seua “ascensió” a la entrada de la Murta. Feliç final per a tots llevat d’ una petita lesió, rodant a velocitat de creuer per a gaudir d’ un dia preciós.
Frenada a la competició, acceleració cap a la Marató.
Observant córrer Peus-Quets (1ª entrega)
L’ excés d’ anàlisis es enemic de l’ acció
guy kawasaki
Més val Runner que senzill @ !
Una xicoteta confessió. La curiositat i les preguntes que m’ he formulat han mogut en mi la “gana” de saber-ne més sobre el fenomen Runner. Porte ja prop d’ un any anotant a la memòria o a l’ agenda unes quantes idees, sensacions, impressions i consideracions viscudes, i ocorregudes durant totes les proves i voltes a peu a les que he acompanyat la meua dona. No tinc la pretensió d’ analitzar res. No ho sabria fer. Senzillament pretenc exposar allò que he observat. També vos confie un temor. Tinc por de que este mon del running m’ arrossegue cap allà on no tinc cap intenció d’ anar, que es… posar-me a córrer. Resistiré!
Esta tendència viral que brota per tots llocs no es nova. Ni de hui, ni tampoc de uns quants anys enrere. Però en estos moment es quant ens adonem que hi ha més corredors al carrer que fumadors i fumadores xuclant el filtre d’ un cigarret al exteriors de bars, comerços i perruqueries. I corredors n’ hi ha de tota edat i sexe, n’ hi ha d’ urbans i de rurals, matiners o vespertins, n’ hi ha de zona verda o de polígon, de muntanya o de vora mar, solitaris o gregaris. N’ hi ha per tot arreu. Pul·lulen tot l’any sense pors ni vergonyes, amb sol o pluja, omnipresents, pintant de colors lluents i fluorescents el decorat que ens envolta en ciutats i pobles.
Encara hi ha el típic espècimen ancorat als huitanta que fa “footing”. Son ja pocs. També encontrem el que als noranta havia evolucionat al “jogging” i encara el practica. Pocs també. Avui ens topem sovint, per la vorera o al girar d’ un cantó, amb el corredor del segle XXI, el addicte al running. El que ha pres el testimoni de la cursa a peu.
Pot ser hi hauria que fer la diferencia entre estes dos definicions. Tenen en comú el fet de que son anglicismes i que hi ha que córrer, però he observat en el footing una modalitat de cursa a peu de tranquil deambular, com un trot lent i relaxat. Córrer “xino-xano”, com per a soltar nervis i estirar cames. Mitja horeta, tres quarts… El jogging que ve del verb -anglès, com no!-, “to jog”, significa empentar. Lo que vol dir que els joggers suplementen el footing d’ una xicoteta volta de rosca. Al trot assossegat li sumen unes poques revolucions més. Horeta, horeta i quart, a ritme més vivet. Forma física, agilitat, “mens sana in corpore sano”, qüestió de contrarestar, amb xandall, sabatilles i dessuadora de caputxa, els excessos del bon beure i de les moltes viandes. A més de relaxar, mantenir la forma!
El running, infinitament més rabiós ell, hereu de tot lo anterior, ha traspassat una frontera, despullant-se del “postureo” dels 80’s i 90’s, amalgamant velocitat i tècnica al voltant dels pioners de Voltes a Peu vinguts del segle XX. El running es superació. Desig de millorar marques, competició contra els companys i lluita contra ú mateix. Poca broma! A este nivell també han arribat les dones, i en gran nombre. Lluitadores i valentes. La segona dècada dels 2000 ha brindat al running una quantiosa aportació de fémines. Aviat seran superiors en número al gènere masculí.
S’ ha escrit en algun lloc que els corredors de hui son corredors biònics. Si bé encara hui alguns i algunes corren “d’ oïda” com diu la meua dona, a sensacions com se sol dir pels circuits, avui el atleta aficionat a encetat el camí de la professionalització.
Més val Runner que senzill @ Fins la propera setmana.
Joanjo Presència
Peus-Quets
