Passada la ressaca de la Volta a Peu de Sueca que representava l’ examen més dur a nivell de Club fins el darrer cap de setmana, i superat exitosament el repte que torna puntual cada any, l’ ombra fantasmal de la Marató torna a acaparar protagonisme entre els membres de Peus-Quets. Si bé els entrenaments no havien ni cessat ni amainat, el “10K20K” de la nostra volta era l’ objectiu. Ara ja es un altre, un’ altra meta a aconseguir, un altre cim a conquerir: la Marató de València.
Durant la setmana, i una miqueta apressats per la data d’ inscripció, els “inconscients” valents i les “irresponsables” temeràries han anat engreixant les llistes del 42,195K del Cap i Casal. Passaran dels 13.000. Ja en son un bon grapat que te pessigolles a la boca del estomac i un tambor de llavadora per compte de budells sols en pensar que van a la Marató. Ho passes mal, un calvari, abans i durant… però té imant. Té poder d’ atracció. Captiva. Abdueix.
Si participar a un 10.000 o una mitja es un infern, córrer una Marató es entregar la teua ànima al Dimoni! Paraula! I el Dimoni, el molt cab…, te para el cor, t’ eixuga el pulmó, te trau el lleu, te “engoma” les cames i te paga amb… sensacions de benestar i satisfacció… en meta! Res més!
La setmana que ve farem un extens referit a eixa “inconsciència”, sense pretendre analitzar comportaments del runner, només constatant conductes. Hi ha tema, i complex! Però vaja, anuncie per davant que els professe moltíssima estima, cada cap de setmana una mica més.
Dissabte al matí, Esther Rubio participa a la Xª Marxa Cicloturista Ciutat de València, cursa de 100Kms des del centre de la capital pel Saler cap a Sueca i Cullera. Esther ho completa en 3h07:03, ratllant els 31km/h de mitja, la 39 de 90 dones. Bon pedalar té Esther, oi que si?
Al vespre, una bona colla de Blavets es congreguen a la plaça de l ‘ Ajuntament de Catarroja. Es corre la darrera prova del Circuit Solidari El Corte Inglés Parc Natural de l’ Albufera, onze curses de 8 i 10K que ens han passejat per tota la Ribera Baixa i bona part de l’ Horta Sud, i que ha conformat la segona edició del citat circuit. Ramón Monjo, Toni Martinez i Toni Llopis marquen uns molts acceptables cronos, i escalen el caixó del podi Amparo Cebolla, 3ª de les Veteranes B, Mari Carmen Garcia i Angeles Bernal, 2ª i 3ª en Veteranes C. Això del podi ja es un costum… però ho trobe deliciós.
Diumenge a l’ Alcúdia, quasi tots els corredors participants porten la intenció de preparar la Marató de València. Ocupen de bon matí el vial de la Cooperativa de l ‘ Alcúdia, on es dona l’ eixida de IIª Mitja Marató del Kaki. Un bonic circuit. Fins Benimodo inclòs. Ja poca taronja i molt kaki, però gairebé cap camp o bancal erm o abandonat. Encoratjador recorregut. La vista ho agraeix i l’ ànima se somriu. Però 21 kilòmetres son moltes petjades, i l’ hora segona de carrera pesa molt. Una llosa que te frena les cames, una càrrega de calor i humitat que te cansa més que la pròpia distància a la que t’ enfrontes.
He vist esta vegada més gent que mai caminar esgotada, físicament vençuda, la mirada plorosa i un rictus de patiment gravat al rostre. Sols han acabat 616 corredors de quasi 700. Ha sigut dura, mol dura. Semblant un terme pla, els camins rurals per on discorre la carrera son un seguit de petis tobogans que carreguen bessons i bíceps femorals de mica en mica, però de manera segura. I com el corredor a estes alçades del calendari ve “cascat” dels entrenaments diaris i del 10K de Catarroja, els 21k del Kaki s’ els entravessa. Un petit calvari.
Cap dels 21 Peuets i Peuetes abandona. Ranquejant però trotant, tocats alguns, al límit unes altres, tots i totes passen meta, i allò ens val el premi al Club més nombrós: un pernil! Visca Peus-Quets, incisius i aguerrits!
Al podi hi retrobem Mari Carmen Garcia al 3er lloc de Veteranes C, i Sari Roselló 3ra en Veteranes B. De l’ infern al cel. Del rictus al somrís. De l’ esforç esgotador a la plàcida glòria. Bon balanç.
Passada la meta, el patiment ja es aigua passada, història pretèrita, arraconat a un cantó de la memòria.
Així son els runners, gent amb majúscules. En parlem la pròxima setmana.
Joanjo Presencia
Peus-Quets
