Vicent Renart n’ estaria radiant i orgullós, l’ home! Dissabte a les sis del vespre es donava l’ eixida a la XXVIIIª Volta a Peu de Sueca de 10K, segona edició del 20K. La considerable labor que s’ havia desplegat per a posar d’ en peus una prova atlètica com la que Peus-Quets “edifica” cada Setembre quedava enrere.
El tro de sortida marcava l’ “Alea jacta est”. Res podia fer-se ja. Res podia rectificar-se. Tot estava ja jugat. Si bé moments abans l’ enuig i inquietuds delataven l’ estat nerviós dels nostres responsables, veient desfilar l’ interminable fluix de mil corredors per baix dels arcs de meta vaig pensar: “… el creient desitjarà … – Que siga lo que Deu vulga! -, mentre l’ agnòstic dirà… – Ara si que si! A la mer… tot!”
S’ havia fet lo impossible per fer possible la Volta. Enguany, que no ens en demanaren més!
Vostès sabran que a una Volta a Peu, la responsabilitat de la planificació, escenificació, direcció, organització, intendència i logística, sanitat i seguretat recau sobre els membres del Club, que en un noranta per cent no corren la seua pròpia volta per a col·laborar de manera displicent en les tasques que els han sigut encomanades. Èxit rotund, sense escletxes, coordinació i eficiència. Totes les feines complides amb la responsabilitat que s’ espera d’ un Club madur, major de edat. Si bé tots hi hem posat el muscle, cal per dalt de tot fer rellevància de la feinada portada a terme per la directiva i la direcció de carrera. Notable! De sobres aptes per al curs vinent!
No vull avorrir al hipotètic lector de estes línies amb més detalls descrivint i desvelant la innumerable quantitat d’ esculls i trampes, legalismes i obligacions, entrevistes i parlaments, bones idees i mals pensaments que s’ han degut de sortejar, vèncer o assumir. El resum cap en una reflexió de Stephen Hawking: “Te que haver alguna cosa molt especial respecte als límits de l’ Univers. I que hi ha més especial que el fet de que no te límits? Com no deu haver límits en l’ esforç humà. Tots som diferents. No importa lo difícil que puga parèixer la vida. Sempre hi ha alguna cosa que pots fer i tindre èxit. Si hi ha vida hi ha esperança.”
No podem voler de colp transformar un desert però podem començar fent un oasis. Aquest oasis ja el tenim. El proper any hi crearem un eixample!
Els escassos Peuets i Peuetes que han corregut la nostra Volta encara ens han fet gaudir de quatre podis. Rubén Cerrós fa segon al 20K en Sénior marcant 1h18:33. Endimoniat ritme.
Alice Rebull, en Veteranes B tanca la Volta amb 1h38:59, tercera del caixó. Voler es poder! Un 10 per eixe cabet en la feina!
Al 10K, Amparo Cebolla prem el botó del seu cronòmetre als 48mn50 en Veteranes B, i Angeles Bernal ho fa amb 54mn17 en Veteranes C. Sent segona i tercera de les seues categories, el balanç es fortament reconfortant. Gracies pels podis, i a tots, gracies pels esforços. Això es per a entonar el “Satisfaction” dels Rollings. Al sopar i a la festa de la nit ens traurem del damunt totes les preocupacions i renovarem les bones vibracions.
Carlet, diumenge, celebrant el seu clàssic 10K, te la visita de Mariola Inglada i de Pepe Ciscar i el Gran Fons de Paterna admira la nostra Prese Claver i Pascual. Dormir en diumenge? Ha!
Bellús, al seu II Bellús Trail Mountain rep dos Peuetes, Sales Mañez i Luisa Carbó per a la distancia de 13 kilòmetres, i Joan L. Garcia, tot no sent encara del Club, per a la Marató. Tres “Sherpa”, tres muntanyencs que gaudeixen més corrent per la autèntica natura que asseguts al sofà entre quatre parets. I qui no?
Jo n’ he gaudit, i molt, d’esta 28na edició de la Volta a Peu. De tot. De la feina, de l’ ambient, de la tensió, del patiment, de les rises, dels esmorzars i dels sopars, dels companys i de les xerrades, del ball de “fi de curs”, observant la alegria amb que tots ballaven. Per tant, gràcies a totes i tots per fer-m’ ho passar tan bé. I veure per a creure: Peuets i Peuetes amb disfressa animant l’ últim, amb bicicleta acompanyant el primer, farmaciola ambulant, i una “mega taula” d’ avituallament en meta, digna del més luxós buffet!
Però sempre hi ha un nuvolet que amaga el Sol. José Donet ens deixa per obligacions de feina. Es veu obligat a traslladar-se a l’ Horta Nord amb Sonia, i minva el Club de dos membres per a seguir corrent a Massamagrell. Dissabte va ser lla seua última carrera amb tots nosaltres, vestint la samarreta blava.
Donet, que els propers kilòmetres te porten satisfaccions i benestar. Tant com a Sonia. Vos desitge ser protegits per un bon vent. Ha sigut un plaer.
Al 2016, Toni, mestre, un notable alt, com tu bé dius. Un nou repte, una nova meta, un nou record de participació.
Joanjo Presència
Peus-Quets
