D’ ara endavant i com totes les setmanes fins que arribe la data del gran repte, els entrenaments per a la Marató venen sent la tasca principal del Club. I evidentment la preparació i posada a punt de la Volta a Peu de Sueca, gran dia de Peus-Quets, llimant asperitats d’ aquí i d’ allà, desembastant i cosint amb fermesa flocs, penjolls o retalls, procurant per part de la Junta i Direcció de carrera pensar lo impensable per a evitar sorpreses, problemes o accidents. En eixes ocupacions passa la setmana,… gens plàcidament!
Dimecres al Saló d’ Actes de l’ Ajuntament, el Memorial Vicent Renart 2015 es presentat per Toni Llopis a la premsa en presència de l’ Alcaldesa Raquel Tamarit i del Regidor d’ Esports Vicent Baldoví. Benvingudes, congratulacions, agraïments de rigor, i compromís a dos bandes de fer-ho lo millor possible.
Dissabte, al les 10h del matí es celebra el 2on Acuatló Palmeres 2015 organitzat pel Club Triatló Sueca. 2,5K de carrera a peu, 1K de natació i de nou 2,5K a peu. Estressant com totes les proves on hi ha transició de una disciplina a un’ altra. Tres nadadores de Peus-Quets s’ hi inscriuen, Luisa Carbó, Lourdes Lledó i Mila Sifre i despengen un lloc de podi cadascuna: Luisa 3ª en Veteranes A, Lourdes 3ª en Veteranes B i Mila 1ª i última en Veteranes C!!!… Com es possible?
Mala mar, onades complicades i dolenta disposició de les boies en un triangle de 500m amb dues voltes i sortida obligada de l’ aigua fins un banderí plantat a l’ arena per a tornar a fer 500m més de natació… Sentint-ho molt, la d’ enguany no ha sigut una bona solució senyors del Triatló Sueca, no creieu?
Colorines Run Party
El mateix dia al vespre, una quinzena de “xafats” del Club s’ apunten al “Colorines Run Party” que munta la Penya Cobardes Team al polígon industrial. Veure per creure! 465 persones, des dels joves-joves fins als joves-vells. Una bogeria contagiosa. Tant xiquets i adolescents com madurs i “ancians”! Cursa en modalitat “Holi”, no competitiva, 4K on, a trams, en compte d’ aigua, es llancen, tirats al aire i als corredors, kilos i kilos de pols de colors… farina d’ arròs diuen uns, de blat diuen altres, tintada d’ uns violents colors vermell, groc, blau, verd, grana i morat. En un principi son lo que son: colors, que poc a poc, barrejant-se uns en altres es tornen de un color Garnatxa o Carinyena … indeleble, enganxat a la pell d’ una manera tant ferma que no ho treu ni el sabó, ni el fregall, ni el raspall, ni la sosa càustica! Barra i disco-mòbil, diversió assegurada!
Mentre això està passant, Sales Mañez, Cris Roman, Sari Roselló i J. M. Lena corren els 8K de Quart de Poblet. La consigna es fer kilòmetres a ritme de Marató en un treball dedicat a acostumar el cos i la ment a “cadenciar” la petjada i l’ esforç: 42 kilòmetres no son cap broma!
“Madrid corre por Madrid” veu passar com el vent a Daniel López, marcant 40:35 als 10K, a 54s de la seua millor marca: fletxa blava. Blavet “exiliat” per feina a la capital de l’ Estat i que tindrem entre nosaltres la propera setmana a Sueca, acudint a la Volta de Peus-Quets.
A Suïssa, Manolo Mañez corre un’ altra vegada una 10K. Al país alpí, quasi totes les concentracions ofereixen dos modalitats de curses: fons i gran fons, 10K i Mitja Marató. La afluència es descomunal: passen dels 11.000 corredors i corredores. La passada setmana eren uns altres tants! Greifenseelauf assegura pujades i baixades com cal al país més muntanyós d’ Europa i verdor com es preceptiu a un indret on plou i neva tant. Manolo trau uns 44mn42, corrent a 4:28 per minut. Molt bon crono de un excel·lent Veterà B.
Presència del blau Peus-Quets a Madrid i de nou també al ple centre de Europa, a prop de Zurich. Una itinerància de lo més agradable i motiu d’ orgull per a nosaltres. “Me llena de orgullo i satisfacción…”
Diumenge, el 1er Gran Fons d’ Albalat curiosament també amb dos distancies -7,5 i 15K- acull una vintena de blavets. Uns pocs al 7,5 i la major part al 15. Abans de la competició i en compliment del full de ruta marcat per als entrenaments de la marató corren 6 kilòmetres per a sumar els 21 obligats. La cursa se mamprén amb la intenció de marcar el ritme que cadascú ha establert per a la seua pròpia Marató i transcorre aviat per a uns, molt menys per als altres i amb patiment per a tots.
Ja sé per experiència que l’ ofici de córrer es molt pesat i en gran manera sacrificat. Lo que mai sabré es perquè enganxa! Lo que he comprovat es que es perillosament addictiu.
Joanjo Presència
Peus-Quets
