Peus-Quets, un club d’incorregibles optimistes

Peus-Quets, un club d’incorregibles optimistes

“M’ estime més ser optimista i equivocar-me, que no pessimista i tindre sempre raó”.
Anònim.

Hi ha vegades (poques) que veig molt lloc al foli que dedique setmanalment a la crònica de les activitats de Peus-Quets. Avui no es el cas. Vaig a fer-me l’ optimista i creure que tot allò que vull relatar va a cabre en un Din A4.

peus-quets-5-6-set-2015Divendres a la nit, l’ oratge amenaçant aigua, llampecs i trons, quinze atrevits blavets i blavetes, fent prova de l’ optimisme al que he fet referència, inscrits al Gran Fons 15K d’ Alfafar es desprenen dels corfolls impermeables i s’ alineen a l’ arc d’ eixida. Aquesta si es pot dir que es una nocturna: el tret de sortida es dona a les 22h30! 1200 corredors per al Gran Fons, 600 per a la Volta a Peu de 8K. A les onze de la nit, a Alfafar pareix que siga el ple del migdia tanta es la quantitat de gentada que ompli els carrers. Un gran crono, una vegada més, de J. M. Lena que ratlla l’ hora fent 1h03 als 15000m a més de les marques de Prese Claver i Alice Rebull, i un 3er lloc a les Veteranes C per a Mila Sifre. Bon balanç i bona collita!

Dissabte 9h. Tres intrèpids estan ja abillats de banyador, barret i ulleretes, a la dàrsena de Veles i Vents. Ramón Monjo, Mònika Carrasquer i Lorena Colomer, triatletes del Club es llancen a les negres aigües del canal de la Marina Reial per a iniciar el Supersprint, curta però intensa prova de un València Triatló 2015 que naix gris i plujós. Això  compren 350m de natació, 10 km de ciclisme i 2,5 km de cursa a peu. Lorena trau un bon temps: 54 mn. Mònica acaba 6ª de Veteranes 2 amb 51:16, i Ramón que s’ inicia en la modalitat en pla de “anem a provar”, puja 3er al podi de Veterans 2 amb 43:18. Tensió a flor de pell, adrenalina a tocar de llavis! No parlàvem d’ optimisme?

Angeles Bernal i Toni Llopis es desplacen a la Safor. L’ Alqueria de la Comtessa celebra la seua VIII Volta a Peu. Toni aconsegueix 33 minuts en un circuit eminentment pla, agradable en un principi si no es per que 10 minuts abans d’ acabar Angeles, el cel decideix descarregar-se, i la nostra metgessa s’ emporta al damunt uns quants litres de pluja arribant a meta xopada però segona de les Veteranes C. “¡Toma ya!”  pessimisme, un altre podi a la saca!

El Diumenge, dia del Senyor i festa de guardar, l’ optimisme dels Peuets es fa més virulent. Els més matiners son els de la II Volta a Peu de Castellar-Oliveral. A les 9 del matí, baix una manta de núvols de plom cobrint València, vint-i-dos dels nostres dels vint-i-nou inicialment inscrits venen a fer d’ ambaixadors del Club al Circuit de l’ Albufera on Peus-Quets es part integrant i organitzadora. Carles completa els 10 kilòmetres en 35 minuts i  J. M. Lena en uns escassos 43. Paco Mompó i Alice Rebull ho finalitzen per baix dels 50 minuts els dos. Son excel·lents referències en 10.000 per a uns veterans. Mila Sifre torna a repetir podi fent tercera al caixó en Veteranes C. Un’ altra “passaeta” d’ optimisme!

Edu Lopez s’ apunta al IV Trail d’ Alpuente. El dia, que ha sortit antipàtic, no invita a fer muntanya, però els corredors no s’ amoïnen per tan poc! Mitja Marató de 970m de desnivell positiu. Cursa molt tècnica, on el perfil dels darrers 4 kilòmetres es duríssim. Fang relliscós, pluja i deu passades de riu. Una autèntica pista americana! Bac, ferida a la cama i 3h01 en meta, feliç, somrient i optimista!

A Suïssa, en ple centre de la Confederació Helvètica, Manolo Mañez desplaçat al país alpí per qüestions de feina, s’ apunta als 10K de Sarnen, idíl·lica població de paratges de somni, d’ un verd uniforme i tranquil·litzador, una vall rodejada de muntanyes i ocupada en el seu centre per un preciós i bucòlic llac. Un paisatge que invita a la reflexió assossegada, a deixar evadir els pensaments. Un ambient de pura natura que carrega els pulmons d’ aire verge i ompli l’ ànima de vera serenitat. “Pura Vida”  dirien a Costa Rica on de natura en saben un cabàs! Mouen a les 11h45. Manolo corre en 44:34 el circuit. Desnivell de considerable importància i gran marca sent en altura, lloc on l’ oxigen es bastant més escàs que al nivell del mar, però on, vist el resultat, l’ optimisme també hi es viu! Peus-Quets present al cor d’ Europa.

La passada setmana us parlava d’ alegria. Aquesta, i apropant-nos a la XXVIII Volta a Peu de Sueca, no cap altre sentiment ni actitud que l’optimisme.

Joanjo Presència
Peus-Quets


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.