Riola iniciava la setmana, dilluns, amb la seua XVª Volta a Peu de 8K. Consolidada cursa entre totes les de la Ribera, la xicoteta població riolenca rebia quasi 800 atletes, afluència que creava un ambient extraordinari a la Plaça i pels carrers, amb nombrosa i animosa presència de públic durant tot el recorregut urbà. Si la calor feia merèixer a cadascú dels corredors una medalla al valor, aquest públic de ben segur, es feia creditor del diploma a la resistència!
Prese Claver i Angeles Bernal no fallaren a la seua cita amb el podi. Un 3er lloc a cadascuna en la seua categoria respectiva de Veteranes B i C afermaven la bona salut en estos moments de Peus-Quets, incontestablement un Club de campiones. La vitalitat i el perfecte entrenament de Prese i el vigor, la fortalesa i la determinació de Angeles ens atorga als del Club una serena tranquil·litat de cara a uns resultats en carrera altament positius.
La setmana discorre pacíficament, amb els entrenaments particulars dels que no van de vacances i les noticies dels que sí es mouen amb la sana intenció de canviar d’ aires i de calors. Divendres al vespre, la 27ª Volta a Peu a la Platja de Tavernes acapara la atenció de tres Peuets. Esther Rubio, Inma Ortells i Miquel Morera s’ hi retroben, conscienciats dels entrenaments necessaris que demanda la preparació de la Marató, i amb eixe propòsit dediquen les curses populars a cercar el ritme de petjada adequat a les seues intencions.
Dissabte, Favara, dins del Circuit Solidari de l’ Albufera agrupa a vint-i-sis Blavetes i Blavets. Una forta tronada descarrega un cataracta d’ aigua dos hores abans de la prova. Es veu que a Favara tenen ma als rotgles de la meteorologia: aconsegueixen un pluja vivificant una mica per davant de la sortida, purifiquen l’ ambient, refreden la atmosfera i pacten no tindre cap gota més durant tota la cursa!
Uns excel·lents cronos puntuen els 8500m del recorregut. Setze marquen temps per baix del 45mn, i sis d’ entre ells per baix dels 40. Realment “infarctant”! La carrera ens deixa un podi més, el de M. Carmen Garcia, 3ª en Veteranes C. El circuit, suau en part i rigorós a vegades es corre prou alegrement. La temperatura acompanya, el sol vergonyós, amagat darrere els núvols no emprenya ningú, i l’ ambient festiu contagia els atletes. Ha sigut un bonic dia per a córrer i gaudir al bell mig de la vessant nord de la Serra de Corbera.
Ens queda el diumenge que troba una petiteta representació de Peus-Quets al Forn de Carrascosa, a la habitual volta solidària que s’ organitza cada més d’ Agost al conegut lloc. L’ excusa perfecta per fer alguna cosa i esmorzar després, emulant les colles ciclistes dominicals que solquen les carreteres del País.
Alguna vegada hem fet referència i comentat els casos de persones vingudes tard a l’ atletisme, desembarcades a la practica de la cursa a peu a una edat madura, veure inclòs molt madura. Alguna cosa misteriosa ha subjugat aquestes gents. Un fantasma acaparador de runners habita definitivament en ells, persones que sense haver corregut mai, ara completen Voltes a Peu curtes i llargues, mitges i Maratons! El cas més recent que tenim al club es el de Plácido Aparici que començà l’ any passat amb 64 anys, preocupat en acabar tot i senzillament una prova, i que a hores d’ ara, amb els seixanta-cinc complits, categoria Màster, es permet el luxe de marcar-se el kilòmetre a 5:15! Prova irrefutable de que res es impossible, paraula desconeguda o desterrada del lèxic del corredor. Benvingut a Peus-Quets Plácido!
Esta “setena” ha sigut complida, farcida d’ activitat i fructífera. Tant m’ ha agradat veure els Carles, Rubén o Manu volar per carrers i camins, com a una Dolo, Reme o Plácido veure-li la tenacitat, la constància, la fermesa i l’ empenta!
Joanjo Presència
Peus-Quets
