L’agricultura valenciana perdria cada any 114 milions d’euros de no intervenir l’acció pol·linitzadora directa dels insectes, fonamentalment de les abelles melÃferes (l’abella comuna). Aixà ho reitera l’organització ecologista Greenpeace en el seu informe ‘Aliments sota amenaça’, un estudi nacional les dades referides a la Comunitat Valènciana seran presentades per primera vegada en el transcurs de la jornada ‘Les abelles són la solució’, que se celebrarà a València el pròxim 10 de juliol i que s’espera congregue a més de 300 apicultors, llauradors i a ciutadans en general, doncs el que es pretén és valoritzar a aquest insecte, clau per al manteniment de l’ecosistema i de la pròpia producció agrà ria.
A aquests 114 milions quantificats per Greenpeace caldria sumar la riquesa generada a partir de la comercialització de la mel doncs no en va la valenciana és la segona regió espanyola, després d’Andalusia, amb major nombre d’explotacions apÃcoles, la immensa majoria d’elles de carà cter transhumant. Amb tot, la progressiva reducció de la població d’abelles, alimentada també per les restriccions a aquesta activitat ramadera, minva cada any la producció agrÃcola valenciana, la qual cosa es reflecteix també en els problemes creixents de quallat que pateix el sector frutÃcola que, al seu torn, provoquen que s’haja de recórrer cada any a més tractaments fitosanitaris per a intentar atenuar-los.
Més concretament i tornant a l’informe de l’organització ecologista, l’acció de les abelles i altres insectes suposa directament el 8,8% del valor econòmic global (rà tio de vulnerabilitat) dels principals cultius de la Comunitat (calculats segons els preus en origen multiplicats pel volum de producció de les estadÃstiques oficials). No obstant açò, l’esmentat rà tio no especifica la situació crÃtica de dependència de determinats cultius, on destaca la vulnerabilitat del sector de la fruita seca, que aconsegueix un 58,1% (19 milions d’euros depenen de la pol·linització dels insectes), la cambra més alta per a aquest sector en el conjunt d’Espanya, o el del sector hortÃcola amb un 17,5% (34 milions) o el frutÃcola, del 6,6% (60,3 milions). De fet, fins al 70% dels cultius per a consum directe humà que es produeixen a la Comunitat depèn en major o menor mesura de la pol·linització per insectes. Fins als cÃtrics, un dels cultius que menys depèn de les abelles, podrien patir una caiguda de la collita de fins al 10% sense elles.
A nivell nacional, el valor generat per la pol·linització realitzada pels insectes en l’agricultura sumaria 2.401 milions d’euros, l’11,1% de la facturació en origen dels principals cultius espanyols, que en global suposen 21.653 milions (1.302 milions a la Comunitat). “L’estudi s’ha realitzat sota criteris conservadors, per la qual cosa la xifra total del valor econòmic agrari que depèn de la pol·linització dels insectes és segurament superior” explica Luis Ferreirim, responsable d’Agricultura de Greenpeace-Espanya i ponent de la jornada ‘Les abelles són la solució’-. “El que és inqüestionable és que la diversitat i riquesa nutricional de l’alimentació humana depèn en gran manera dels pol·linitzadors i totes les dades apunten al fet que les poblacions d’abelles i altres insectes pol·linitzadors s’estan reduint alarmantment”, conclou.
El contingut d’aquest informe serà detallat en el transcurs d’una jornada organitzada per la Xarxa Valenciana de Desenvolupament Rural (Fevader), per La Unió de Llauradors i amb la col·laboració de l’Associació Espanyola d’Apicultors (AEA). La ‘Trobada entre apicultors i llauradors’ que se celebrarà el divendres pretén asseure les bases per a un nou model de convivència entre tots dos col·lectius en el qual tots -apicultors, citricultors, productors de fruiters, de fruita seca i horticultors- es beneficien. Per a açò s’explica, a més d’amb Greenpeace, amb l’aportació de la pròpia La Unió de Llauradors, associació agrà ria de referència i principal entitat representativa dels apicultors; amb el testimoniatge d’un dels majors productors apÃcoles d’Espanya, ApÃcola Cerdà MartÃnez; amb la visió de Asedas (la principal associació nacional de supermercats) sobre com valoritzar en els lineals la producció agrà ria més sostenible i amb el respatler acadèmic de la Universitat de Califòrnia, que aportarà llum sobre una estructura agrà ria -la d’aquest Estat nord-americà - alçada en un clima similar al mediterrani, que també pateix la despoblació de les abelles però en la qual l’apicultura contribueix a millorar la rendibilitat de citricultors, productors de fruiters i de fruita seca.
La Unió de Llauradors i Ramaders
