Miren Vostès, no sé jo si Na Rita Barberà va pronunciar unes paraules premonitòries o es que esta dona té , com diuen els Andalusos, “mal fario”! Menuda onada d’ escalfor ens ha envaït! El Dissabte, a Xeraco, s’ anul·la la IX Pujada al Mondúver pel perill que representa el risc d´ incendi, criteri encertat, decisió de seny, de pur sentit comú! Els 15K de les Tres Llomes se correran en altra ocasió!
A la Volta a Peu de Sumacàrcer, amb un mercuri que fregava els 35º, Inma Ortells i Miquel Morera pateixen el rigor ofegant corrent els 8000 m de tobogans. Miquel entra en 40 minuts i Inma fa podi, acaparant el 3er lloc de Veteranes B, marcant 47:12. Un èxit més per al Club i una copiosa dosi de autoestima i confiança per a la interessada. Bravo i amunt, Inma!
A la Safor, el xicotet poble de Bellreguard rep quasi huit-cents corredors, confiats, a l’ hora d’ inscriure´s, que la nocturna, per allò de l’ horari va a ser xiular i cantar! Huit del vespre, vora mar, a la platja, la canícula africana, el calent vent del Sud, el Sol i la època de l’any, tot plegat li pega una puntada de peu al termòmetre clavant el marcador en 37,5º a l’ ombra. Com bé sabeu, una cursa discorre en un 85% pel sol, i vos ho confirme: 40,5º marcats a un lluminós d’ un bar. La pobra brisa humida que tímidament bufa a vora mar es l’ únic alleujament que mitiga el calor durant els escassos 700m de recorregut al passeig marítim.
Qualsevol humà prudent i sensat hagués pensat -… ja correré un altre dia…- i no hi va!
Qualsevol runner ho pensa, ho diu, ho comenta, renega i maldiu, bufa i respira, i allà que va!
Una desena de blavetes i blavets son els inscrits a la Platja de Bellreguard, malgrat el ardent xaloc regnant, amo i senyor de la meteorologia eixe 27 de Juny! A penes passades les huit, el tret de sortida llança els 800 valents, intrèpids inconscients, cap a una cursa entre flames i foc. Mentre la prova va recorrent parcs, carrers i avingudes del barri de la mar, puc comprovar que l’ ombra, a 35º, es així i tot acollidora, que no pas el descórrer fora d’ ella: es fa insuportable caminar pel sol. Vaig boquejant com una llisa treta de l’ aigua!
Esta vegada, els cronos sols es repartiran entre dos categories de edats de Veteranes: A i B. Mariola Inglada tanca el bucle de 7800m en uns escassos 38 minuts, Paula Corberà ho fa en 39:30, i Mila Sifre en 43:39. Malgrat el clima advers, bons registres, en la seua línia totes i cadascuna de les nostres Peuetes, agafant s’ ho amb un puntet de parsimònia, sabedores que la ambulància ja ha fet ressonar la sirena unes tres vegades! Algú ha sucumbit al calor, a l’ esforç, a la deshidratació. Una queixa dec elevar des d’ ací: els 40 darrers participants arribats a meta no van tindre aigua, ni taronja, ni meló! En un dia com aquest, això no deu ocórrer!
A la nit, una vegada les nostres atletes recuperades sota una reconfortant dutxa a les excel·lents instal·lacions del Club de Tennis, ens espera uns sopar a la replanada central de meta: torrada de cansalada magreta, xoriço, “mallorquina” de torrar i figatell, pa, cervesa i música que si esta no es menja, si que es balla, i ajuda a cremar el sopar! A la una de la nit, es moment de tornar cap a casa, car Diumenge a les 8:30 del matí, algunes de les corredores volen entrenar els 2,4k de la Travessia de Perelló fins Palmeres.
Esta setmana el termòmetre ha posat el calor i Peus-Quets el valor!
Juanjo Presència
Peus-Quets
