Hi ha setmanes on el “week-end” té tres dies i no dos com seria lo preceptiu. La que hem acabat n’ es una. Comença a Alberic el Divendres, on se corre la XVII Volta a Peu, clàssica entre les clàssiques, la anomenada “de la mona”, huit agradables kilòmetres que es veuen inundats pel flaire que emana dels forns, efluvis de sucre calent, de llima, de “pan quemao”, en definitiva, de mona! Totes i cadascuna de les fleques d’ Alberic tenen per tasca, eixe dia, la elaboració de desenes i desenes del afamat pastis del poble albocassí, que, acabada la cursa, es reparteixen als corredors participants a la prova.
Di-set Blavets completen la volta, sense categories per edat. Així i tot posem de relleu els temps de cinc Peuets que corren els 8000m per sota dels 40mns: Fran Llopis, Manuel Mañez, Toni Llopis, José Luis Puig i Prese Claver. Benvingut José Luis; vas a ser part integrant d’ un club on no t’ avorriràs.
El Dissabte, 15K Parque del Agua Miguel Servet, a Saragossa, Carles Micó creua l’ arc de triomf en 55:08! Millor marca personal de Carles que puja 2on al podi de la General Absoluta, sent 1er en Sénior. Un´ altra fita aconseguida, un graó més superat, fruit de la constància i de l’ esforç. Este xicon té el cabet en la feina! Sume les meues felicitacions a les que ja s’ han abocat a totes les xarxes socials, que son moltes: disparat cap al cel, enhorabona Carles! I del asfalt al tartà, Albert Micó, a la segona eliminatòria del campionat d’ Espanya en pista, fa 7é als 400 llisos i repeteix lloc al 400 relleus. Micó-Cebolla, ADN guanyador!
La nit del Dissabte, es convoquen a València huit Peutes i Peuets, canviant el “Saturday Night Fever” per la 15K Nocturna de València, IIIª edició de una cursa que ja s’ ha pogut homologar i que té un descomunal poder de convocatòria: 10.200 persones, com si tots els habitants de la comarca de la Vall de Cofrents i Aiora, que en son 10.400, s’ haguessen reunit tots junts, tots a una!
10 de la nit, milers de samarretes fluorescents en groc i en taronja, circuit perfectament dissenyat, turístic i amè, amb el 70% del recorregut pel casc antic del Cap i Casal, carrers farcits de públic animós i divertit, huit punts d’ animació, dos avituallaments en carrera més el de meta, temperatura ideal i un sorollós riu de colors, extremament cabalós de cames, caps i braços que flueix, interminable, amartellant asfalt i empedrat, entre aplaudiments d’ encoratjament i vives cordials a la llum de les faroles valencianes. El comportament dels Peuets es més que notable, al voltant tots i totes de l ‘ hora i mitja. Emotiva nit on llevat dels vint primers, ningú dels restants participants corre sol i desemparat en cap moment de la cursa. Gran organització, gran prova, immillorables sensacions. A repetir!
Diumenge, Senda-Quets es desplaça a Montanejos, excursió frustrada del Novembre 2014 passat, anul·lada per les intenses plujes de la tardor. El “Monte de la Copa” i los “Estrechos” son l’ objecte de la visita, 340m cap amunt amb una espectacular perspectiva i unes goles tallades en la pedra, verticals i vertiginoses. Al fons, el mantell blau que dibuixa el pantà de Cortes de Arenoso. Poder, majestuositat i grandiositat del Sistema Ibèric! El grup, una vegada baix, se regala d’ un pic-nic sobre l’ herba de la llacuna on descansa la corrent del Mijares i on brolla una font natural a 23º C de temperatura. Un bon grapat de valents s’ hi aventura a la descoberta de les coves càrstiques amagades de l’ ull profà. Gran dia, remat final del calendari de trekking, on Senda-Quets tanca la temporada excursionista. Tornem cap a casa, no sense detenir-nos a Caudiel on carreguem uns quants basquets de saboroses cireres del terreny.
Una vegada més, el llarg cap de setmana ens afavoreix amb podis i grans satisfaccions en el lleure i la competició. Deure complit, expectatives cobertes, sense descuidar cap cursa de les que jalonen el calendari de voltes i circuits ni tampoc els entrenaments, assignatura obligada per al runner.
Juanjo Presència
Peus-Quets
