Si hi hagués proposta d’ assemblea per part de la Societat Culinària Taula i Mantell, on i com cregueu que tindria lloc? I si s’ en celebres una de la Confraria del Sant Gin-Tònic, cregueu que es faria a la sagristia d’ alguna església amb aigua beneïda?
Esteu olent-vos la resposta! La Societat Cultural Amics del Coet de Sueca va celebrar una assemblea ordinària el passat Dimarts dia 9 de Juny a l’ aire lliure, i amb una descomunal solta de coets de cordà, els temuts coets d’ eixides, amb tro i sense, que des del minut ú del soparet, van ser els protagonistes principals de la reunió.
Pocs però compenetrats van ser els assistents a la convocatòria del dimarts, una dotzena de “xafats”, amants del foc i del perill, presoners de la adrenalina que provoca la imprevisibilitat de la trajectòria del coet, un artilugi endimoniat que ni verge es de fiar! Quant se li mostra la flama d’ una mistera… embogeix i arranca desbocat, anant i tornant, de dalt cap avall, i altra vegada cap amunt, a l’ esquerra, a la dreta, i te frega o te colpeja, te calfa la cama, l’ esquena o el rostre, o t’ escopinya unes espurnes allà on vol, deixant-te a la roba un rastre negre ben marcat.
Els temes a tocar a la assemblea, ventilats amb celeritat, senzills i ràpidament resolts, a velocitat de coet diríem, el sopar costa una mica més, car no es massa fàcil pegar-li mossos a l’ entrepà, fer un glop de vi, tirar fotos, encendre uns quants petards, vigilar els que encenen els altres participants de esta festa tot i estant a l’ aguait de la boja dansa que dissenyen els coets al voltant de la taula en la negra nit.
Es Màgia, en veritat vos ho confesse, es Màgia amb majúscules! En esta nostrada València, el foc es sinònim de vida, de calor, d’ amor. Mou el inici de la primavera en els nostres festes, celebra el naixement de la Natura i va a estar present i serà testimoni de tot festeig estival a tot arreu del País Valencià.
Com tota festa de foc, esta comença amb uns tres o quatre tímids coets, que poc a poc son deu i dotze, i prompte vint, i menjant, bevent, xerrant i rient, ja en son trenta, i havent-se iniciat amb cautela, la bogeria arriba al seu paroxisme amb la solta de sis o set dotzenes de dimonis de foc totes a una. Respirem fum, i exhalem fum, però eixe olor de la pólvora es vitamina pura per a l’ esperit. Això resulta ser la obligada apoteosis final de una celebració pirotècnica: guspires, flames, xiuxiueig i xiulit de l’ eixida de les espurnes, trons, crits, riures fan que haja valgut la pena assistir a esta reunió.
El aficionat al coet té un sisè sentit, alguna cosa sobrenatural que fa que coet i coeter es respecten. No se tenen por, sols es vigilen! Se coneixen, s’ intueixen! Un instint a flor de pell evita els problemes. El coeter va a divertir-se, el coet ve a divertir! Tos dos ho tenen clar!
Juanjo Presència
