Les dos últimes setmanes del mes de Maig i la primera del més de Juny van farcides de esdeveniments socials estranys a les carreres i a la vida esportiva en general. Comunions i noces forcen el canvi de indumentària, de la samarreta i short blaus al vestit de gala, de la bandana a la corbata, de la sabatilla de córrer al tacó de xarol. Estos successos “inviten” a un descans obligat, i crec dir bé, obligat, car lo que el runner desitja es córrer, no mai descansar.
Dissabte de matí, una bona iniciativa atrau a València Angeles Bernal, Toni Llopis i Pedro Cascales: la causa solidària “Jo també soc Angel”, el xiquet que morí l’ any passat, fill de Fernando Llopis de Sutrail. Per la vesprada, cinc blavets fan la XXXI edició de la Volta a Peu d´Algemesí, prèvia a les festes de Sant Onofre, que ens deixa un registre digne de un autèntic campió “amateur”: Carles Micó clava la petjada a la fita de meta en 35:33, a 3:34 el km, record personal, fruit de un entrenament conscienciós i pertinaç. Tenim a prop els 3mn30! A per ells! Xapó! Un sènior a qui li esperen un munt de bonaventures! Destaquem els 45:35 de este gran Veterà C que es Paco Mompò.
La resta de components del Club dedica les hores del vespre per a entrenar, sobretot aquelles fémines que s’ han posat entre cella i cella la consecució de la Marató del Novembre a València, plenament conscients de la suprema necessitat de fer kilòmetres i kilòmetres abans de voler mirar cara a cara i als ulls a la bestia! Valent desafiament el de dir: “Jo faré la Marató!”
A sofrir, literalment, s’ en van Sari Roselló, J. M. Lena i Eduardo Lopez, arrimant-se al poble de Quesa on té lloc el segon trail, de més de 20K, que organitza el Evasion Running i empara Cajamar. Calor i sol justicier al trail del circuit valencià de carreres de muntanya; este de Quesa es particularment dur, dificultós, transitant per llocs inhòspits, secs i pedregosos. Son kilòmetres de difícil resolució, molt especialment a nivell mental. A partir dels 15 kilòmetres, la preparació física deu anar emparellada amb una adequada disposició psíquica.
La tripleta nostra, no ho dubteu gens, posseeix eixes dos condicions, la resistència física i la força mental. Manu passa per l’ arc final en 2h27, Eduardo en 2h53 i Sari en 3h22. I malgrat la dificultat, corrent contra els elements J. M. Lena puja al caixó acaparant la 3ª plaça en Master M, i Sari s’ emporta la 2ª posició de les Master F. Dos podis, merescuda recompensa per a una parella de patidors atletes. Enhorabona a tots tres, Peuets i Peueta amb majúscules, bravo per escollir reptes fora de lo habitual.
El Diumenge de matí, uns pocs aficionats a la bicicleta, matiners i voluntariosos, munten a sobre de la màquina, enganxen les cales, i arranquen cap a Tabernes on, passat el Portitxol faran cap a La Barraca, i Alzira, amb la intenció d’ esmorzar al Forn de Carrascosa . Un xicotet bucle de 55k, no massa exigent, que estos monstres de Pedals-Quets completen aviat.
Este cap de setmana Peus-Quets ha viscut una relativa tranquil·litat. Suavitat, indolència, un xicotet respir esperant immediates competicions que van a donar de bon segur agradables satisfaccions personals i col·lectives. Una de les principals impressions que des de fora he pogut recollir, observant este mon de carreres populars, trails, duatlons, triatlons i biatlons, es que a traves de l’ esforç i del patiment, el corredor gaudeix de sobre manera! Vos assegure que el runner li trau el suc a la vida!
Juanjo Presència
Peus-Quets
