Com ve sent un costum ja institucionalitzat al sí de Peus-Quets per a cada cap de setmana, la família Peus-Quets ha dispersat el seu saber-fer per variades poblacions de la zona.
Al matí del Dissabte, organitzada per l’ AMPA del Luis Vives i assessorada per Peus-Quets se corre la 35ª Volta a Peu per a joves infants, de 6 a 16 anys i ja a la tarda, al 15K de Massamagrell, Prese, Donet, Casqui, Carles, Dani, Tomàs i Toni acudeixen prestos a patir calor competint a la “llargueta” vespertina de l’ Horta Nord. El recorregut amb pocs desnivells encara que bastant esgotadors en mitat de cursa, ha tingut passant per meta estos set Mosqueters entre 1h09 i 1h17, una “performance” de alt nivell vista la distància del mig fons de Massamagrell. Sofrint, bufant, suant, però gaudint i omplint-se de satisfacció, eixa es la “mala” vida veloçment resumida del corredor a peu aficionat: respira abnegació i patiment i exhala valor, optimisme i alegria! Estranya barreja de sentiments contradictoris!
Mentre això discorria… plàcidament, Joan de Sutrail, Sueca i gran amic de Peus-Quet havia declarat les hostilitats contra els 118Kms del Vè Trail del Penyagolosa movent a les 6:00 AM i acabant a les 8:00 AM del Diumenge castigant-se les cames amb 26 hores de ininterrompuda carrera i sumant a la motxilla uns 6000m de desnivell positiu en meta. Brutal, sobrehumà!
Sobre el tard del Dissabte, una nodrida colla de Suecans participada d’ uns quants devots Peuets i Peuetes, caminants més “pacífics” que el Joan, mamprenen una peregrinació, … que no deixa de ser un repte, des-de Sueca a València, amb la intenció de cobrir la distancia de nit fins la Basílica de la Verge dels Desemparats cap a València. Després d’ un primer tram amb recés a Sollana per a sopar, els romers convençuts i decidits, tornen a iniciar la caminada en direcció al “Cap i Casal”. L’ objectiu s’ avista a la matinada, pot ser per a assistir a la Missa Descoberta, o més tard a la missa d’ Infants, en tot cas a hora suficient per a presenciar el tant famós i mediàtic trasllat anual de la Mare de Deu des de la Basílica fins la Catedral.
Diumenge, no content d´haver fet els 15k de Massamagrell, Carles Micó repeteix a la prova reina del cap de setmana i la gracia radica en que els vint-i-cinc de Peus-Quets, Club més nombrós, s’ emporten per a tots, un pernil en la IIª Pujada a La Bola de Cullera, prova del calendari del Circuit de la Albufera. Una dura cursa on els corredors neòfits en eixa 10K, confiats pels quatre kilòmetres suaus i planets de nivell, i relaxants i bucòlics per les boniques vistes al mar, se troben amb una pujada salvatge cap al Radar Meteorològic que culmina a 350m d’ alçada, i que s’ haurà de salvar en tres kilòmetres. Bestial desnivell en tant curta distància! I més quant el atleta se topa amb dos empinades parets que sobrepassen el 20% i on a penes un terç dels participants pot córrer. Tres kilòmetres cap amunt, tres cap avall, quasi pitjors, així i tot, Blau Peus-Quets al podi. Fran Llopis despenja el tercer guardó en Promeses-J, Amparo Cebolla s’ adjudica el 1er lloc del caixó en Veteranes B. i Mila Sifre i M. José Sanz copen el segon i tercer lloc de Veteranes C. Futur brillant el de Fran, grans corredores de cor somrient i ànima adolescent les nostres veteranes!
També, com ja ve sent un costum quasi setmanal, el Club, ple d’ agraïment i d’ orgull dona la benvinguda a un nou ingrés que ve a augmentar positivament les files femenines de Peus-Quets: Esther Signes… suma! Queda dit, metxa i pólvora per a una llarga estona.
Juanjo
Peus-Quets
