Hi ha un repte que tot runner té allotjat a la ment, una apetència que li intranquil·litza l’ ànima i que no cessarà fins creuar meta, un somni tan íntim alhora que invasor, i que es veurà de sobte realitzat amb la infinita recompensa de traspassar l’ Arc de Triomf, sense tan sols ni mirar el punyeter cronòmetre tan insensible com imparcial! Eixe somni s’ anomena Marató!
Si be fa ja dos setmanes, Luisa Carbó feia realitat eixe anhel completant la seua primera Marató, este passat Diumenge, a la “meseta”, Rosa Garcia, lluitava als 42,195K a la nova edició 2015 de la EDP Rock’ n’ Roll Madrid Maratón entre més de dotze-mil corredors. El que importa es arribar, el que compta no es el temps sinó la manera i la forma. I Rosa ho ha fet, i a més a més molt bé! Les 4h38 empleades en un recorregut bonic però farcit de petites pujades, o no tan petites, son un molt bon registre.
Rosa se sabia recolzada a la prova per la participació amb ella de la seua germana i de ú dels seus dos fills; el que no esperava de cap manera era veure’s secundada per l‘ altre fill regressat , en “secret”, des de Singapur per a córrer també! Profunda sorpresa, bàtecs d’ alegria i importantíssima injecció de moral positiva. Rosa et mereixes amb la teua família una miríada de felicitacions!
Seguint un ordre una mica anàrquic sense respectar la cronologia dels esdeveniments, el dissabte, al Gran Fons de Toris, un xicoteta representació dels Blavets fiu mostra de valentia posant a prova la seua capacitat de sofriment. El recorregut que dissenyà la organització Torisana tenia un munt de pujades empinades i costeres avall dignes d’ un Tour de França, començant per un baixada de més de dos kilòmetres… que al cap de catorze kilòmetres, en sentit contrari portaria a meta, en progressió ascendent i “matadora” fins els 16K de meta! Carrera en la tònica del circuit de Siete Aguas, àrdua i esgotadora on dirigida per Mariola Inglada, Maria José Sanz aconseguí el tercer lloc de veteranes C. La tenacitat de la “Coqui” i la professionalitat de Mariola feren albirar una vegada més el Blau de Peus-Quets al podi. Bravo Mariola! Enhorabona Maria José, per eixa garra i eixa constància!
El mateix Dissabte, al Port de Sagunt es disputava la XXXª edició de la Mitja Marató, on com no, Peus-Quets tenia representació. Manu Lena completà els 21K en 1h31, gran temps en ganes i obstinació per apropar-se a l’ hora i mitja. Sari Roselló i Lourdes Lledó marcaren 1h52, excel·lent crono i sense “desmelenar-se”. I evidentment, de cap manera hagués pogut ser un’ altra, la colossal Peueta Prese Claver arribà 5ª de les Veteranes B amb un temps de 1h43. Volar per baix de l’ hora i quart a una Mitja Marató no es fruit de la casualitat. Les hores dedicades, el sofriment acumulat, la tossuda perseverança han fet de Prese una gran atleta del mig fons, que a cada carrera, juntament a les abans nomenades Sari i Lourdes posen alt el llistó de la prova i alta la bandera de Peus-Quets.
El Diumenge, la secció de Senda-Quets va anar a passar el dia al Racó d’ Ademúç. El terme de La Puebla de San Miguel atresora un paratge únic, reserva protegida i Parc natural on els senderistes van poder admirar a 1450m d’ alçada, en ple Gudar-Javalambre, a la Loma de las Blancas, les Savines Mil·lenàries, una mena de pi que compta amb un bon grapat d’ exemplars de més de huit-cents anys, el ser viu més vell del País Valencià. Per a fer-s’ en una idea: començaren a créixer quant encara no havia vingut al món el Rei Jaume 1er! Un preciós entorn pintat d’ espectaculars vistes i habitat per uns entranyables arbres que emanaven serenitat des dels seus 850 anys d´ història. Acabarem asseguts a les taules del casal fester de la Puebla, que ú dels divuit persistents veïns que hi queden tingué a be obrir-nos, i on ens regalarem d’ un pic-nic prèviament preparat. I com al vindre, a l’ autocar, més riures i més bromes. Setmana frenètica i intensa, però impagable!
El Club brinda la benvinguda a un nou membre i gran veterà del running: Miguel Morera.
Juanjo
Peus-Quets
