Com els ha passat a tants i tants corredors, este cap de setmana la meteorologia ha bufat els seus vents dispersant plans i il·lusions de Peus-Quets. Quasi quaranta Peuetes i Peuets s’ havien confabulat en una trobada multitudinària per a fer, uns el 10k, els altres el 25K del Trail de muntanya de Llombai. Hi havia un autocar llogat, treball de Dolo, per a facilitar el trasllat Sueca – Llombai, hi havia molt optimisme albergat al cor dels blavets, hi havia una fam real d’ enfrontar un nou repte… i el maleït huracà ens ho ha tombat tot al terra, arrasant el desitjos del Club i més de mig Pais alhora!
Decret d’ alerta 3 de Previfoc (Centre de Coordinació d’ Emergències de la Generalitat Valenciana): la força del vent comprovada i la esperada el dia de la cursa obliga la suspensió en primera instancia i posteriorment, la definitiva anul·lació de la prova, prevenint el perill d’ un possible incendi a la Serra d’ Alèdua.
La decepció, frustració, desil·lusió, desengany ens desmoralitzen, … sentiments que hi haurà que extirpar del nostre sentir, d’ ací al diumenge que ve, dia per al que s’ ha posposat la carrera. Confesse haver sentit un miqueta de ràbia, però alçant els punys contra els elements no fa que se solucione res! Doncs el 8 de Febrer, retrucarem i fins i tot envidarem la falta!
I que dic de moral baixa? Diumenge mateix, cap Peueta o Peuet s’ ha quedat a casa malgrat la anul·lació del Trail. Vent i fred no han arrugat els ànims de ningú i han sortit a córrer igual en grups o per lliure acabant en un re-agrupament per a esmorzar tots junts, comentant el fet i concretant el futur “full de ruta” de carreres.
Este passat cap de setmana doncs, sols una de nosaltres, Prese Claver, ha competit de manera oficial a la Mitja Marató de la Vall de Segó. Ratllant a gran altura, ha aconseguit el tercer lloc en Veteranes B, corrent a 5:00 i fent un crono definitiu de 1:45:39. Esta petitona atleta de a penes 1m50 demostra carrera a carrera tindre un “fuelle” a prova de kilòmetres i unes cames de pura fibra alta gama! Bravo de nou, Prese. Ens tens a tots molt orgullosos i al teus peus!
Concloure esta setmana d’ esport a Peus-Quets es tasca senzilla esta vegada després de la catàstrofe i la desfeta que ens han infringit la força de la Natura. Però sempre cap recalcar el descomunal valor del runner que dissabte i diumenge, abans que el sol haja obert el dia, està d’ en peus disposat a entrenar 15 o 20 km. No para atenció al gèlid vent, havent canviat un repòs calentet i un tranquil desdejuni a casa pròpia, per una “excursió” dura i patidora a la intempèrie, el cos senzillament vestit d’ esport però els ànims ben protegits d´un somriure: no te necessitat de més!
Casta de abnegats campions…, lo de casta… en el millor i més noble dels sentits!
Juanjo Presencia
Peus-Quets
