Balanç anual de La Unió: Més de 500 milions d’euros de pèrdues en el camp

Balanç anual de La Unió: Més de 500 milions d’euros de pèrdues en el camp

Les adversitats climatològiques han afectat de forma negativa al sector agrari valencià. Hi ha hagut nombroses pedregades encara que el més greu ha estat sens dubte la sequera. Més de 500 milions d’euros comptabilitzats en danys per adversitats climatològiques sense quasi ajudes per a compensar-les. Tots els sectors productius s’han vist afectats o amenaçats: l’ametller, l’olivera, el cereal, la vinya i evidentment la ramaderia extensiva, però també els cítrics o la fruita. I és que la sequera comporta unes repercussions negatives en el sector agrari tant per a les zones de regadiu com per les de secà. Ha provocat una disminució del nivell dels aqüífers i una salinització dels pous de reg, l’increment dels regs i consegüent augment del cost energètic en un moment on les tarifes elèctriques tenen un preu molt elevat i un increment de les plagues i la pèrdua en quantitat i qualitat de la producció, a les quals hem d’afegir la pèrdua d’arbrat en molts casos o la disminució dels calibres de les diferents produccions.

Malgrat la magnitud dels danys les úniques ajudes a que han optat els llauradors i ramaders valencians són per a manca o finançament del cost dels avals en préstecs, és a dir, mesures per a endeutar encara més les malmeses butxaques dels productors. Res més de moment.

En el veto rus s’ha utilitzat de nou a la nostra agricultura com a moneda de canvi dels interessos econòmics i polítics. Els governants europeus han tornat a posar per davant, com ja ho havien fet amb el Marroc, els interessos personals d’uns pocs grans especuladors energètics enfront de la gran majoria dels seus ciutadans. Pel que fa a les ajudes que s’han aprovat, com de costum, han beneficiat als productors centreeuropeus i han deixat fóra produccions importants on hi haurà pèrdues directes per la reculada en el consum. Destacar per exemple que ni la magrana ni la llima tenen ajudes malgrat les demandes del sector.

Aplicació reforma PAC

Per a l’any que comença existeixen bastants preocupacions per als llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana com és el de l’aplicació de la reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) 2014-2020, que per motius del retard en l’aprovació de la fitxa financera de La Unió Europea s’aplicarà en 2015. Sobre la reforma de la PAC hi haurà una nova retallada en les ajudes. En la part positiva cal indicar que els cultius permanents compleixen els requisits del component verd i per tant rebran aquesta part d’ajuda. Això beneficiarà els cítrics, olivera, vinya i fruita; així com a cultius sota aigua com el cas de l’arròs. Els aspectes més negatius de la reforma es troben en l’absència de mesures per pal·liar crisis de mercats, en la poca atenció a la ramaderia i en la possibilitat que accedisquen “cazaprimas” i absentistes a les ajudes després d’un canvi d’última hora. Els mecanismes de mercat i la potenciació del paper del llaurador enfront dels intermediaris i la gran distribució són els grans oblidats de la reforma i només s’esmenten de forma ambigua, però en cap moment s’adopten mesures per a limitar el poder de la gran distribució en les negociacions de la cadena alimentària.

També, a més de no contemplar la demanda que les ajudes arriben a tots els sectors i prioritzen als professionals, cal destacar la supressió de les ajudes a aquells que perceben menys de 300 euros. Aquesta mesura, aprovada en Conferència Sectorial amb el vot favorable de la nostra Conselleria d’Agricultura, suposarà que al voltant de 33.000 perceptors valencians d’ajudes de la PAC deixaran de percebre-la progressivament a partir de 2015 i per això ja li hem demanat a la Conselleria d’Agricultura que arbitre fórmules efectives per evitar aquesta mesura perjudicial per als productors.

Ajudes pendents

La Unió seguirà reclamant a la Conselleria d’Agricultura que es pose al dia en el pagament de les ajudes pendents d’abonar als llauradors i ramaders que legítimament els corresponen i que a més els crea un greuge comparatiu i menor competitivitat respecte als seus homòlegs d’altres comunitats autònomes. Mentre en algunes d’aquestes hi ha retard d’algun mes, ací és d’anys i això que es pot dir que el nou equip de la Conselleria d’Agricultura ha agilitzat el pagament per a evitar perdre les ajudes per part de La Unió Europea.

És trist també que aquest any 2014 que va a concloure no hi haja hagut ajudes per a la primera instal·lació de llauradors joves, plans de millora, producció integrada en cítrics i en vinya o agricultura ecològica; tot això per no haver gestionat correctament els fons i haver-los esgotat.

Aquests retards coincideixen amb les contínues retallades als pressupostos de la Conselleria d’Agricultura. Cal assenyalar que per 2015 se situa a la cua de tota la resta de departaments de la Generalitat, només per damunt d’Hisenda i Administracions Públiques, la qual cosa posa de manifest la desatenció cap a un sector productiu estratègic econòmica, social i mediambientalment.

La lleugera pujada respecte al passat any, xifrada en un 3,7%, és insuficient per tant per frenar la sagnia d’abandons en el camp valencià i certifica que el sector agrari és prioritari únicament per realitzar promeses i per a interessos electorals, però la realitat indica que cada vegada importa menys i a aquest pas tindrà un caràcter purament residual als pressupostos de la Generalitat. El pressupost baixa de forma molt important en inversions destinades a actuacions en recerca i tecnologia agrària (-27%), en desenvolupament i millora de la ramaderia (-56%), en qualitat agroalimentària (-29%) o en desenvolupament del medi rural (-24%).

L’any 2013 va descendir per primera vegada en l’última dècada de la barrera psicològica dels 300 milions d’euros i ja no hi ha manera que s’aprope doncs se situa per 2015 en 255 milions d’euros. Des de l’entrada en vigor de l’euro fins avui el pressupost destinat per la Generalitat a les polítiques agràries ha baixat un 34 per cent. Prova de l’anterior és que en 2001 el pressupost representava el 4,77% del global de la Generalitat i a partir d’aquest any ha anat disminuint fins a arribar a situar-se en l’1,49% per 2015. Les despeses de personal i funcionament de la Conselleria d’Agricultura segueixen sent molt rellevants respecte a la resta de capítols del pressupost i representen el 36% del mateix.

És evident que les retallades en la política d’assegurances agràries per part del Ministeri d’Agricultura van provocar un descens en la contractació dels mateixos que comença a revertir perquè s’han adonat posteriorment. Les assegurances són el millor instrument de compensació de rendes que tenen els llauradors davant qualsevol adversitat climatològica. Cal tornar a un nivell de subvencions a la contractació adequat per impedir que no s’asseguren les collites.

En un altre ordre de coses els costos de producció segueixen a l’alça i entre ells el de la factura elèctrica per als pous de reg que segueix en una espiral a l’alça des que desaparegueren les tarifes especials per al reg agrari. Cal tenir en compte que la despesa elèctrica representa aproximadament ja més del 30% dels costos del sector agrari i és molt important reduir-ho. Tot això al costat de l’augment del preu del gasoil, fertilitzants, etc.,.

Els llauradors valencians exigeixen uns preus justs per les seues produccions que els permeten continuar vivint de l’agricultura. Cal equilibrar els excessius marges existents entre origen i destinació. La Llei de la Cadena Agroalimentària i els seus reglaments d’aplicació haurien de servir per a eliminar les actuals diferències, a l’espera d’una normativa comunitària que evite els abusos en la posició negociadora per part de la gran distribució. Tenim uns productes agroalimentaris de gran qualitat a la Comunitat Valenciana, entre tots i amb el suport de les Administracions Públiques hem de donar-los a conèixer i incentivar el seu consum. És fonamental continuar amb l’activitat exportadora i obrir nous mercats, però també és rellevant educar als ciutadans en el consum dels productes locals, en valoritzar els productes de la nostra terra.

No podem oblidar tampoc que els robatoris en el camp són una autèntica xacra social. Cal incrementar la vigilància a les zones rurals, els habitants de les quals tenen els mateixos drets que els de les zones urbanes. La reforma del Codi Penal, actualment en fase de tramitació parlamentària al Congrés dels Diputats, ha de ser aviat una realitat perquè tingai un efecte dissuasori i amb condemnes exemplars. Cal controlar els magatzems, empreses o ferralleries s sospitoses de comerciar amb objectes robats. Des de La Unió aconsellem als llauradors denunciar els robatoris perquè es tinguen en compte a l’hora de les estadístiques oficials. Gràcies a la pressió i reivindicació constant de La Unió aquest any s’han engegat algunes mesures que van pel camí de pal·liar els robatoris, com és el cas dels grup ROCA o el document identificatiu DATA.

Un altre aspecte clau és el de les importacions. Cada vegada hi ha més productes importats en els nostres supermercats i cadenes de distribució. El problema és que moltes vegades entren en competència amb les nostres produccions sense que els diferents responsables dels mateixos sàpien prioritzar aquelles produccions de la terra en detriment de les importades. Un altre fet greu de les produccions importades és la seua amenaça davant la possible entrada de plagues desconegudes fins avui en el nostre territori. Per no entrar també en la qualitat o el major cost energètic d’una producció o una altra: No pot tenir la mateixa qualitat una fruita recol·lectada fresca, amb quilòmetre zero, ací al costat com la nostra, que una altra passada per càmeres i transportada des de milers de quilòmetres de distància. Tampoc podem oblidar la diferència dels costos laborals entre uns i uns altres països, en alguns casos són salaris infrahumans o explotació infantil; ni tampoc el fet que puguen emprar fitosanitaris prohibits ací per les autoritats de La Unió Europea però permesos allí i després entren sense problemes en els mercats comunitaris. Com s’entén açò? Destacar també la falta d’ètica de molts empresaris agrícoles d’ací que produeixen allí també per a beneficiar-se de tot l’anterior. Se les donen de molt valencians però no els importa lucrar-se a costa dels llauradors de la seua terra.

La Unió


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada