Nadalenques, sant silvestres: a Peus-Quets se li acaramulla la tasca!

Nadalenques, sant silvestres: a Peus-Quets se li acaramulla la tasca!

Per a la majoria del Peuets i Peuetes, el tram final de l’ any es sense dubte tan divertit com esgotador, no, evidentment per les curtes curses encara que nombroses, sinó per l’ estrès  que porten totes elles perquè son seguides:  Sueca,  L’ Alcúdia,  Guadassuar,  Alberic, Cullera, Algemesí,  Albalat, des-del passat dissabte20 fins el mateix dimecres 31 de Desembre!

Però es clar que es un estrès voluntari i suportable: l’ enginy del que se vanen les colles de corredors en exhibir les disfresses per a cada ocasió es veritablement còmica: eixes nits, t’ emportes grans sorpreses hilarants de qui mai t´ho haguesses pogut pensar!

Dissabte, a la Plaça de l’ Ajuntament de Sueca i organitzat per la Penya Poc a Poc, movien uns cinc-cents estrambòtics corredors per a distraure’s al circuit preparat pels carrers del poble, cursa benèfica a favor de la Creu Roja, cursa de disfresses on es va poder veure uns quaranta components de Peus-Quets vestits de “Shihats”, dansarines àrabs, al més pur estil del harems i serralls del Mig-Orient: vaporosos vels, sonores monedes, vistoses pedreries i sensuals diademes. El que passa es que les dones del Club ho portaven amb elegància i naturalitat.  Els homes, ells, també abillats de la mateixa guisa, … jo diria, popularment, que estaven per a afusellar! Mare meua, quin desgavell !  Però això es lo que es busca: el riure divertit i la desinhibició més sincera!  Al final, Peus-Quets despenjà un dels tres premis destinats a grups.  Podi estrany, però al cap i la fi, podi, com estrany també el que coparen divendres a la nit, exercint de “gogós”,  els assistents de Peus-Quets a la Festa “Prenochevieja”  del Molí on un dels organitzadors fou Toni Martinez!  Després de la carrera, ens ajuntàrem  a la seu, per al sopar de Nadal, a càrrec del Club, en una reunió de proximitat i germanor.  Un “puntàs” a favor de la junta!

El diumenge de matí, Prese s’ en anà a la Mitja Marató de Picanya, on valenta com ella sols va rebaixar la seua pròpia marca fins 1h43m59s! Això es molt, es una gran proesa, es un gran crono! Va per tu la meua pròxima copa de cava, Prese! Enhorabona per eixe cabet posat en la feina! El 2015 et portarà, de ben segur, més alegries com aquesta. Tu eres de les que insisteixen i perseveren. Jo crec en tu!

Per la vesprada, després de dinar, unes quantes bojes i uns quans xafats s’ en anaren a entrenar el pròxim trail, emprant el recorregut de la Muntanya de les Raboses, creuant al trot,  de banda a banda la lloma, des del Calvari fins la Bola! Un diumenge…! Benvolguts lectors, creieu-me: no estan be! S’ han inoculat a l’ ADN un gen virulent: el Run-Gen, o els ha atacat un virus pertinaç: el Va-i-Va! Son malalts del córrer i la meua dona també n’ està contagiada, i ara cavil·la sobre un duatló!

Jo que no còrrec, que serà de mi?

Juanjo Presència


 

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.