Després de la finalització dels Circuits de la Albufera i de la Ribera i ja passat el lapse de temps dedicat a la preparació de la Marató i la pròpia Marató en sí, el Club reprèn poc a poc la seua normalitat, que no rutina, de curses populars per tot arreu de la geografia valenciana. I com el calendari de carreres al País Valencià està més que ben sortit, les participacions venidores son prometedores.
Dissabte, una bona colla de afiliats a Peus-Quets va córrer els 10K de la 22ª Cursa al Raval de Gandia, distància que ja no representa cap problema per a ninguna de les Peuetes que s’ iniciaren l’any passat, i de les quals, alguna ja s’ ha enfrontat a una mitja Marató. Ajuntar-se, xerrar, riure i córrer a ben canviat el “modus-vivendi” de les nostres animoses fémines: ja no es queden a casa i sortint ací i allà a competir, practiquen una molt saludable matinada de diumenge. Un clar exemple de amistat, de complicitat, de iniciativa i de una vital i descarada voluntat de passar-s’ ho be! Doncs penseu-hi, un clar exemple a imitar! Els temps foren en un 90% uns cronos més que acceptables: quasi totes per baix de l’ hora! A destacar els 52mn de Angeles Bernal, que sense quasi entrenaments, assoleix uns resultats impressionants a la categoria de les Veteranes D. L’ apartat masculí ens porta a Toni Llopis amb 43:42 en Veterans C, i Toni Martinez “Tonet” amb 43:47 en Veterans B. Una mitja de 4:21 es remarcable!
Diumenge, la 14ª Mitja Marató del Samaruc al poble d’ Algemesí te inscrits nou Peuets i Peuetes. Una vegada més, la presència femenina es principal, amb cinc dones i quatre homes. La distancia sembla començar a tindre atractiu entre la “membresía” del Club. No es que les clàssiques de 10 kilòmetres vinguen sent avorrides, però asseveraria que la gana de noves dificultats està incrustada a la genètica del runner. Sales Mañez, que va córrer 10000m el dissabte a Gandia, reprèn la sortida també en els 21K del Samaruc d’ Algemesí el diumenge! Dos dies seguits! Feu-vos vosaltres mateix la pregunta! Altra vegada s’ han parat els rellotges en uns temps de llevar-se la gorra, realment esbalaïdors! Ramón Monjo baixa per sota del l’ hora i mitja, tancat el bucle en 1:27:49, a una velocitat de 4:10. Daniel Lopez i Tomàs Cuesta, com a bons amics completen la Mitja en 1:33. J. Manuel Donet acaba en 1:36. Les dones també, sense cap dubte marquen el dia. Amparo Cebolla puja al podi fent 3ª amb 1h i ¾, excel·lent registre, que de ben segur, coneixent-la, intentarà batre a la pròxima ocasió. I Prese Claver que fa 4ª, entrant a tan sols un minutet de Amparo. Dos llampecs, dos coets, dos grans campiones que van i van, i quan més kilòmetres porten als pulmons, més responen les seues cames! Un’ altra copa al palmarès de Peus-Quets a través de la “bàrbara” Amparo. Luisa Carbó, Cris Romàn i Sales Mañez acaben al voltant de les dos hores, entre 1:58 i 2:05. Son cronos que un any abans, mai haguessen cregut aconseguir! Bravo, al tres dimoniets!
Dilluns, festa al calendari laboral, com que al Club no se sap parar i descansar, Peus-Quets te una nova moguda, però com que això es encetar un’ altra setmana… ho referirem a la pròxima crònica. El que tinc meridianament clar es que el runner està fet amb un motle diferent; una vegada ell mateix se descobreix la possibilitat de córrer, i comprova la seua alta capacitat de sofriment, no el pararan ni els anys ni les lesions, com li ha ocorregut a Xavi Mancebo a la Marató de Castelló. Eduardo Lopez també ha fet la Marató de Castelló acabant-la esgotat en meta, amb 3h 29mn, carrera que li ha servit per a acomiadar-se del Club corrent amb la samarreta dels Peuets. Per raons personals troba molt difícil seguir a Peus-Quets, però ens deixa honrosament i alt l’ escut del Club, personalitzant el seu adeu, dirigit a nosaltres al Facebook. Gracies i fins sempre Eduardo.
En conclusió, el Runner, una raça a part, una voluntat inoxidable, un motle únic i especial !
Juanjo Presència
