A Peus–Quets, com a tot arreu, cap de setmana aigualit!

A Peus–Quets, com a tot arreu, cap de setmana aigualit!

Iniciàvem a Peus-Quets la temporada tardor-hivern de senderisme. La 1ª Jornada de trekking de la secció “Senda-Quets” es va tindre que anular, davant la més que probable i copiosa  pluja anunciada. La previsió meteorològica sent de aigües abundants al País València, amb seny i prudència, es desconvocà la sortida a Montanejos, amb la esperança de poder gaudir-la al Juny, jornada de clausura, que ja el passat any, Toni Llopis anomenà  “ l’ Afegitó ”: el calendari planejat de set sortides més una! Així siga!

A la secció de running, a banda dels lògics, coneguts i “obligatoris” entrenaments, cap carrera es va competir. En trail, Encarna Fernàndez si que feu muntanya. Ella, tota sola, va fer lo que ningú del Club este cap de setmana passat per aigua pogué fer. Va córrer i va fer trekking! Dos un una! Dissabte 29, a la I Marató dels Dements, a Eslida, en plena Serra d’ Espadà, Superwoman Encarna pujà al 2on escaló del podi en Veteranes: 6h51mn46s per al nou recorregut ofertat, després de rebaixar la distància en 9 kilòmetres, dels 43,3 inicials a 34, també per precaució front a les barrancades, despreniments i esllavissades que ja havien començat a notificar-se. Així es que amb fang, fina pluja i relliscades, es compliren els 34 kilòmetres amb un desnivell positiu de 3604m, que sent estos més suaus que els més de 5000 de inici, no deixa de ser un repte esgotador. Una vegada més, trofeu al sarró, somrís de orella a orella, i orgull de Club. Esta xiqueta també m’ ompli el cor!

La Seu, divendres, malgrat unes quantes absències obligades per agenda i compromisos particulars, va gaudir de la presència de la quasi totalitat de Maratonianes i Maratonians. Sopar clàssic de “entrepà de sota-braç”, i… abundància de dolç de tota mena.  El Club va pagar el cava i un pastís de merenga i crema pastissera per a festejar i “lloar” els dotze “Filípides” d’ enguany, per la seua plena disposició als entrenaments pre-fixats i la seua decidida implicació en la consecució del gran esdeveniment de València el darrer 16 de Novembre. Dolo, mareta i oferidora com sempre va “baixar” diplomes oficials per a cadascú dels Maratonians, dotze presentats, dotze “Finishers”. Gracies Mamà Dolo. Tu si que et mereixes un homenatge! El Club, per la seua banda, també va atorgar diplomes a entrenadors, els abnegats Ramón Monjo, Mariola i Lluis Berriales, com a un servidor, simplement per ajudar amb presència logística i recolzament de intendència. Agraïts pel gest, brindarem tots pels Maratonians i Maratonianes, autèntics protagonistes de la proesa. Al dolç amb dedicatòria de la celebració se li sumaren unes coques de ametla amb xocolata, un flam boníssim de la Coqui i unes catalinetes de Dolo. Colla de fartons, a córrer, que el sobrepès no ajuda a la competició!

El diumenge, anul·lada l’ eixida al “Monte de la Copa” de Montanejos, poc se podia fer, sinó uns xicotets kilòmetres evitant òxid a la maquinària, o pot ser esmorzar amb alguns companys i companyes, o perquè no, descansar a casa… de la boja nit de disfresses del dissabte. El mal pas haguera sigut ingressar a l’ hospital amb una pedra al ronyó!

Ja vindran caps de setmana més agradables. Si la climatologia ajuda, i per als que no s’ en van de pont, la propera setmana se correrà la Cursa de Gandia, 10K de la Volta a Peu al Raval. A recuperar pues sensacions de competició, ambient de multituds i camaraderia suant la samarreta a la capital de la Safor.

Juanjo Presència

 

Etiquetes

Deixa un comentari

El vostre correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.